Scriptures
Helaman 13


La profecia de Samuel, el lamanita, als nefites.

Comprèn el capítol 13 al 15, inclusius.

Capítol 13

Samuel proclama les seves profecies des de dalt de la muralla de la ciutat. L’espasa de la justícia caurà damunt la quarta generació. Les ciutats nefites seran perdonades per amor dels justos. La terra serà maleïda. Els tresors es faran relliscosos.

1. Ara, succeí que en l’any vuitanta-sis, els nefites restaren encara en la iniquitat, sí, en una perversitat gran, mentre que els lamanites miraven fidelment de guardar els manaments de Déu, segons la llei de Moisès.

2. I succeí que en aquest any hi havia un tal Samuel, un lamanita, que arribà al país de Zarahemla, i es posà a predicar al poble. I succeí que durant molts dies els predicava el penediment al poble; i li feren fora, i estava a punt de tornar a la seva terra.

3. Però heus aquí, la veu del Senyor li arribà, que retornés i profetitzés al poble tot allò que li entrés al cor.

4. I succeí que no li permeteren d’entrar a la ciutat. Per això, s’enfilà dalt de la muralla i, estenent la mà, cridà amb veu potent, i profetitzà al poble totes les coses que el Senyor li posà al cor.

5. I els digué: Heus aquí, jo, Samuel, un lamanita, anuncio les paraules que el Senyor posa al meu cor. I ell m’ha posat al cor que digués a aquest poble que l’espasa de la justícia els penja a sobre. I no passaran quatre-cents anys que l’espasa de la justícia no els caurà al damunt.

6. Sí, una terrible destrucció espera aquest poble, i certament li vindrà al damunt, i res no podrà salvar-lo, sinó el penediment i la fe en el Senyor Jesucrist, el qui certament vindrà al món i sofrirà moltes coses, i serà mort per al seu poble.

7. Heus aquí, un àngel del Senyor m’ho ha declarat, i va portar bones noves per a la meva ànima. I heus aquí, sóc enviat per tal d’anunciar-ho també a vosaltres, perquè tinguéssiu bones noves; però no m’heu volgut rebre.

8. Per això, així diu el Senyor: A causa de la duresa del cor del poble dels nefites, si no es penedeixen, trauré d’entre ells la meva paraula i els retiraré el meu Esperit. No els toleraré per més temps, i faré tornar el cor dels seus germans contra ells.

9. I no passaran quatre-cents anys, que no faré que siguin castigats. Sí, els afligiré amb l’espasa, i amb la fam, i amb la pestilència.

10. Sí, els visitaré amb la meva ardent ira; i n’hi haurà alguns de la quarta generació, d’entre els vostres enemics, que viuran per a presenciar la vostra destrucció total. I això de cert passarà si no us penediu, diu el Senyor. I els de la quarta generació us imposaran la destrucció.

11. Però si us penedireu i retornareu al Senyor, Déu vostre, jo apartaré la meva ira, diu el Senyor. Sí, així diu el Senyor: Beneïts siguin aquells que es penedeixen i retornen a mi. Però ai d’aquells que no es penedeixin.

12. I ai d’aquesta gran ciutat de Zarahemla, perquè és a causa dels que són justos, que està salvada. Sí, ai d’aquesta ciutat, perquè he vist, diu el Senyor, que n’hi ha molts, sí, els més d’aquesta ciutat, que enduriran el cor contra meu, diu el Senyor.

13. Però beneïts siguin aquells que es penedeixen, perquè a aquests salvaré. Emperò si no fos pels justos que hi ha en aquesta gran ciutat, faria baixar foc del cel per a destruir-la.

14. Heus aquí, és per amor dels justos que està perdonada. Però s’apropa el dia, diu el Senyor, quan foragitareu els justos d’entre vosaltres; aleshores estareu al punt per a la destrucció. Sí, ai d’aquesta gran ciutat, per les perversitats i abominacions que hi ha en ella.

15. I ai de la ciutat de Gedeó, per les perversitats i abominacions que hi ha en ella.

16. Sí, i ai de totes les ciutats, a tot el voltant, que són dels nefites, per les perversitats i abominacions que hi ha en elles.

17. Heus aquí, que caurà una maledicció damunt la terra, diu el Senyor dels exèrcits, a causa del poble que hi habita, per les seves dolenteries i la seva abominació.

18. I succeirà, diu el Senyor dels exèrcits, el nostre gran i veritable Déu, que tot aquell que amagui tresors sota terra, no els trobarà mai més, a causa de la gran maledicció sobre la terra, si no és home just, i si no els amaga per al Senyor.

19. Perquè, diu el Senyor: Voldré que amaguin els seus tresors per a mi; i maleïts siguin aquells que no els amagaran per a mi. Perquè ningú no amaga els seus tresors per a mi, sinó els justos. I el qui no amagui el seu tresor per a mi, serà maleït, i també el tresor; i ningú no el redimirà a causa de la maledicció de la terra.

20. I arribarà el dia en què amagaran els seus tresors, perquè tenen posat el seu cor en les riqueses. I perquè han posat el cor en les riqueses, i amagaran els seus tresors quan fugin dels seus enemics (perquè no les amagaran per a mi), maleïts seran ells i també els seus tresors. I en aquell dia seran afligits, diu el Senyor.

21. Heus aquí, oh habitants d’aquesta gran ciutat, escolteu les meves paraules! Sí, escolteu les paraules que parla el Senyor — perquè ell diu que sou maleïts a causa de les vostres riqueses, i que també són maleïdes aquestes, perquè heu posat el vostre cor en elles, i no heu escoltat les paraules d’aquell que us les ha donades.

22. No us recordeu pas del Senyor Déu vostre en les coses amb què us ha beneït, sinó que recordeu sempre les vostres riqueses, no pas per remerciar-ne al Senyor Déu vostre. Els vostres cors no es descloen pas al Senyor, sinó que s’inflen de gran orgull, fins a la jactància, i a l’inflor, a envidies, disputes, malícies, persecucions i assassinats, i a tota mena d’iniquitats.

23. Per aquest motiu, Déu el Senyor ha fet que una maledicció caigués damunt aquesta terra, i també damunt les vostres riqueses, i tot això a causa de les vostres iniquitats.

24. Sí, ai d’aquest poble!, per motiu d’aquest temps que ha arribat, en què rebutgeu els profetes, i els feu mofa, i els apedregueu i els mateu, i feu amb ells tota mena d’iniquitats, tal com feien ells de l’antigor.

25. Ara, quan parleu, dieu: Si haguéssim viscut en els dies dels nostres pares de l’antigor, no hauríem matat els profetes; no els hauríem apedregat i fet fora.

26. Heus aquí, sou més dolents que ells. Perquè, com viu el Senyor, si un profeta ve entre vosaltres, i us anuncia la paraula del Senyor, tot testificant-vos dels vostres pecats i de les vostres dolenteries, us enutgeu amb ell i li feu fora, i feu tots els possibles per a destruir-lo. Sí, dieu que és un fals profeta i que és pecador, i del diable, tot perquè us testifica que els vostres actes són malvats.

27. Però si vingués un home entre vosaltres, i us digués: Feu així, que no hi ha cap mal; sí, feu això altre, que no patireu — si ell us dirà: Camineu rera l’orgull del vostre cor; aneu darrera l’orgull dels vostres ulls, i feu tot el que el vostre cor desitgi — si un home vindrà entre vosaltres, i us dirà així, el rebreu i direu que és un profeta.

28. Sí, l’exaltareu i li donareu dels vostres béns. Li donareu del vostre or, i de la vostra plata, i el vestireu de robes sumptuoses. I perquè us diu paraules afalagadores, i us diu que tot va bé, aleshores no trobareu cap falta en ell.

29. Oh generació malvada i perversa! Poble empedreït i testarrut, quant de temps pensareu que us aguantarà el Senyor? Sí, fins quan us deixareu portar per guies insensats i cecs? Fins quan escollireu les tenebres més bé que la llum?

30. Heus aquí, la ira del Senyor ja s’ha encès contra vosaltres. Heus aquí, ha maleït la terra per culpa de la vostra iniquitat.

31. I s’acosta l’hora en què maleirà les vostres riqueses, i se us tornaran relliscoses, que no les podreu subjectar. I en els dies de la vostra pobresa no les podreu retenir.

32. En els dies de la vostra pobresa clamareu al Senyor, i clamareu en va. Perquè ja tindreu al damunt la vostra desolació, i la vostra destrucció serà assegurada. Llavors, aquell dia plorareu i xisclareu, diu el Senyor dels exèrcits; aleshores lamentareu i direu:

33. Oh, si m’hagués penedit i no hagués donat mort als profetes, ni els hagués apedregat ni foragitat! Sí, aquell dia direu: Oh, si ens haguéssim recordat del Senyor, Déu nostre, en el dia que ens va donar les nostres riqueses! Aleshores, no s’haurien tornat relliscoses, que les perdríem! Perquè, heus aquí, les nostres riqueses se’ns marxen!

34. Esguardeu, deixem l’eina aquí, i a l’endemà se n’ha anat. I mireu, se’ns prenen les espases, el dia que les cerquem per a la batalla.

35. Sí, hem amagat els nostres tresors, i s’han relliscat de les nostres mans, a causa de la maledicció de la terra.

36. Oh, si ens haguéssim penedit en el dia que la paraula del Senyor ens arribà! Perquè esguardeu, la terra està maleïda, i totes les coses se’ns tornen relliscoses, i no les podem retenir.

37. Heus aquí, estem rodejats de dimonis! Sí, estem encerclats pels àngels d’aquell que ha cercat de destruir les nostres ànimes! Heus aquí, són molt grans les nostres iniquitats! Oh Senyor, no podràs apartar de nosaltres la teva ira? Així us expressareu en aquell dia.

38. Però heus aquí, els dies de la vostra prova ja han passat. Heu perllongat el dia de la vostra salvació, fins que ja és per sempre massa tard, i la vostra destrucció està assegurada. Sí, perquè heu cercat tots els dies de la vostra vida, allò que no podíeu obtenir: Heu cercat la felicitat en fer la iniquitat, la qual cosa és contrària a la naturalesa d’aquella justícia que està en el nostre Gran i Etern Cabdill.

39. Oh habitants d’aquesta terra, tant de bo que escoltéssiu les meves paraules! Prego que s’aparti de vosaltres la ira del Senyor, i que us penediu i sigueu salvats.