Scriptures
3 Nefí 1


Tercer Nefí

El Llibre de Nefí
Fill de Nefí, que era fill d’Helaman

I Helaman era fill d’Helaman, que era fill d’Alma, fill d’Alma, i descendent de Nefí, fill de Lehí, el qui eixí de Jerusalem en el primer any del regnat de Sedequies, rei de Judà.

Capítol 1

Nefí, fill d’Helaman, marxa del país. Apareixen senyals del naixement del Salvador. Es manifesten efectes contraris. La trepa de Gadianton torna.

1. Ara, succeí que l’any noranta-un havia passat. I ja feia sis-cents anys que Lehí partí de Jerusalem. Fou l’any que Laconeu era jutge superior i governador sobre el país.

2. I Nefí, fill d’Helaman, havia marxat del país de Zarahemla, havent donat càrrec a Nefí, el seu fill gran, de les planxes de llautó i de tots els annals que s’havien guardat, i de totes aquelles coses que s’havien conservat sagrades des de la sortida de Lehí de Jerusalem.

3. Llavors se n’anà del país, i on va anar, ningú ho sap. I el seu fill, Nefí, guardava el registre en lloc seu, sí, els annals d’aquest poble.

4. I succeí que al començament de l’any noranta-dos, les profecies dels profetes començaren a complir-se més plenament, perquè s’executaven senyals i miracles més grans entre el poble.

5. Però alguns deien que ja havia passat el temps assenyalat perquè s’acomplissin les paraules anunciades per Samuel el lamanita,

6. I es posaren a fer mofa dels seus germans, dient: Heus aquí, que ja ha passat el temps i no s’han complert les paraules de Samuel. Per tant, el vostre goig i la vostra fe sobre aquesta cosa han estat en va.

7. I succeí que feren un gran tumult per tot el país. I els qui creien començaren a entristir-se molt, de por que aquelles coses que els havien estat anunciades no s’esdevinguessin.

8. Però heus aquí, vetllaren fermament, tot esperant aquell dia, i aquella nit i aquell dia, que serien com un sol dia, com si no hi hagués nit, per tal de saber que la seva fe no havia estat vana.

9. Ara, succeí que fou fixat un dia pels incrèduls, que tots aquells que creien en aquestes tradicions serien condemnats a mort, si el senyal no havia passat que havia donat Samuel, el profeta.

10. Ara, quan Nefí, fill de Nefí, s’adonà d’aquesta iniquitat del seu poble, s’entristí moltíssim de cor.

11. I succeí que sortí i es prostrà a terra, i clamà poderosament al seu Déu, a favor del poble, sí, per a tots aquells que estaven a punt d’ésser destruïts a causa de la seva fe en la tradició dels seus pares.

12. I succeí que implorà al Senyor poderosament tot aquell dia, i heus aquí, la veu del Senyor li arribà, dient:

13. Alça el cap i alegra’t, perquè heus aquí, el temps és a prop, i aquesta nit es donarà el senyal. I l’endemà vindré al món per a mostrar al món que compliré tot el que he fet anunciar per boca dels meus sants profetes.

14. Vet aquí, vinc als meus, per a complir totes les coses que he fet conèixer als fills dels homes des de la fundació del món, i per fer la voluntat, tant del Pare com del Fill — del Pare a causa meva, i del Fill a causa de la meva carn. I vet aquí, que el temps és a prop i aquesta nit es donarà el senyal.

15. I succeí que es compliren les paraules que arribaren a Nefí, tal com havien estat dites. Perquè a la posta del sol, no hi havia foscor, i el poble es posà a meravellar que no hi havia fosquedat en caure la nit.

16. I hi havia molts, que no havien cregut les paraules dels profetes, els quals caigueren a terra i restaren com si fossin morts, perquè s’adonaren que s’havia frustrat el gran pla de destrucció que tenien tramat per a aquells que creien en les paraules dels profetes; car el senyal que s’havia anunciat, ja estava a la mà.

17. I començaren a entendre que el Fill de Déu aviat havia d’aparèixer. Sí, en fi, tota la gent damunt la faç de la terra tota, des de l’oest fins a l’est, tant en el país del nord, com en el país del sud, s’astoraren tant que caigueren a terra.

18. Perquè sabien que els profetes havien testificat d’aquestes coses ja feia molts anys, i que el senyal que s’havia anunciat ja estava a la mà. I començaren a témer a causa de la seva iniquitat i incredulitat.

19. I succeí que no hi havia foscor en tota aquella nit, sinó que era tan clar com si fos migdia. I va sortir el sol l’endemà altra vegada, segons el seu ordre natural. I sabien que fou el dia que havia de néixer el Senyor, pel senyal que s’havia anunciat.

20. I havien passat totes, sí, totes les coses, cada engruna, segons les paraules dels profetes.

21. I succeí també, que aparegué una nova estrella, d’acord amb la paraula.

22. I des de llavors, començaren a sortir-ne mentides entre el poble, enviades per Satanàs, per a endurir-los el cor, per tal que no creguessin en aquells senyals i prodigis que havien vist. Però malgrat aquestes mentides i enganys, els més del poble hi cregueren i es convertiren al Senyor.

23. I succeí que Nefí sortí entre el poble, i molts d’altres, batejant al penediment, per la qual cosa hi havia una gran remissió de pecats. I així el poble començà altra volta a gaudir de pau en el país.

24. I no va haver-hi disputes, fora d’alguns que es posaren a predicar, cercant de provar per les escriptures, que ja no calia observar la llei de Moisès. Però en allò erraren, no havent entès bé les escriptures.

25. Però succeí que aviat es convertiren i restaren convençuts de l’error en què es trobaven, perquè se’ls féu saber que la llei no s’havia complert encara, i que havia d’acomplir-se en cada engruna. Sí, els arribà la paraula que s’havia d’acomplir, sí, que no passaria ni una i, ni una titlla, fins que no s’hagués acomplert tot. Per això, en el mateix any foren portats a conèixer el seu error i confessaren les seves faltes.

26. I així acabà l’any noranta-dos, portant-hi bones noves al poble, pels senyals que passaven conforme a les paraules de profecia de tots els sants profetes.

27. I succeí que l’any noranta-tres també transcorregué en pau, excepte pels lladres de Gadianton que vivien a les muntanyes i infestaven el país; perquè tan forts eren els seus refugis i amagatalls, que la gent no podia abatre’ls. Així doncs, cometeren molts assassinats, i feren molts estralls entre el poble.

28. I succeí que en l’any noranta-quatre els lladres començaren a augmentar moltíssim, perquè molts dels dissidents nefites s’hi empararen, el que causà molta angoixa als nefites que restaven en el país.

29. També hi havia motiu de molta angoixa entre els lamanites, perquè tenien molts fills que s’engrandien i maduraven en anys, fins que raonaven per ells mateixos, i es deixaven portar per alguns que eren zoramites, amb les seves mentides i paraules afalagadores, fins a ajuntar-se a aquells lladres de Gadianton.

30. I així foren afligits els lamanites també, i començaren a disminuir en la seva fe i justícia, a causa de la iniquitat de la generació creixent.