Scriptures
3 Nefí 5


Capítol 5

Els nefites es penedeixen i intenten posar fi a les obres de maldat. Mormó es refereix a si mateix, i a les planxes que guarda. Altra aŀlusió a l’aplegament d’Israel.

1. Ara, no va haver-hi ànima vivent entre tot el poble dels nefites que dubtés gens de les paraules que tots els sants profetes havien dit, perquè sabien que calia que es complissin.

2. Sabien que calia que Crist hagués vingut, a causa dels molts senyals que s’havien donat, segons les paraules dels profetes; i per les coses que ja havien passat, sabien que totes les coses havien de succeir, segons el que s’havia dit.

3. Per això, abandonaren tots els seus pecats, i les seves abominacions i prostitucions, i serviren Déu dia i nit, amb tot afany.

4. I després d’haver fet captius tots els lladres — i no s’escapolí cap dels qui no moriren — ficaren els presoners a la presó, i feren que se’ls prediqués la paraula de Déu. I tots aquells que es penedien dels seus pecats i feien aliança de no cometre més assassinats, foren alliberats.

5. Però tots aquells que no feien jurament i que continuaven amb aquests assassinats secrets dins el cor, sí, tots els qui trobaven proferint amenaces contra els seus germans, foren condemnats i castigats segons la llei.

6. Així posaren fi a totes aquelles malvades, i secretes i abominables combinacions, per les quals s’havia comès tanta iniquitat, i tants assassinats.

7. Així havia acabat l’any vint-i-dos, i també el vint-i-tres, i el vint-i-quatre i el vint-i-cinc. I així havien passat vint-i-cinc anys.

8. Havien transcorregut moltes coses, coses que als ulls d’alguns serien grans i meravelloses. Així i tot, no es poden escriure totes en aquest llibre; sí, aquest llibre no pot contenir ni una centèsima part del que ocorregué entre tanta gent dins l’espai de vint-i-cinc anys.

9. Però heus aquí, hi ha de registres que contenen tots els fets d’aquest poble. I Nefí n’ha fet una relació més breu, però certa.

10. Per això he fet la meva narració d’aquestes coses, segons el registre de Nefí, que fou gravat damunt les planxes anomenades les planxes de Nefí.

11. Escric la narració damunt planxes que he fet amb les meves mans.

12. Heus aquí, em dic Mormó, nomenat pel paratge de Mormó, l’indret on Alma establí l’església entre el poble, sí, la primera església que fou establerta entre ells després de la seva transgressió.

13. Heus aquí, sóc deixeble de Jesucrist, el Fill de Déu. He estat cridat per ell per a anunciar la seva paraula entre el seu poble, per tal que assolissin la vida eterna.

14. I ha calgut que jo, d’acord amb la voluntat de Déu — perquè les oraciones dels qui se n’han anat (que foren els sants) es compleixin, segons la seva fe — fes una narració d’aquestes coses que s’han verificat.

15. Sí, una breu relació del que ha transcorregut des de l’època en què Lehí sortí de Jerusalem, fins ara.

16. Així és que faig el meu relat dels registres que han fet aquells que foren abans que jo, fins al començament de la meva època.

17. I després faré una relació del que he vist amb els propis ulls.

18. Sé que el relat que escric és cert i veritable. Així i tot, hi ha moltes coses que segons el nostre idioma, no podem escriure.

19. Ara poso fi a les meves paraules que parlen de mi mateix, i prossegueixo a fer la narració de les coses que han ocorregut abans que jo.

20. Sóc Mormó, descendent literal de Lehí. Tinc motius per a beneir el meu Déu i Salvador, Jesucrist, perquè va emmenar els nostres pares de la terra de Jerusalem (i ningú no ho va saber sinó ell i els qui va treure d’aquell país), i perquè ens ha donat tant de coneixements a mi i al meu poble, per a la salvació de les nostres ànimes.

21. Certament ell ha beneït la casa de Jacob i ha estat misericordiós amb la semença de Josep.

22. I en tant que els fills de Lehí han guardat els seus manaments, els ha beneït i els ha fet prosperar, segons la seva paraula.

23. Sí, i certament tornarà a portar una resta de la semença de Josep a coneixença del seu Déu i Senyor.

24. I tant cert com viu el Senyor, recollirà de les quatre parts del món, tots els qui resten de la semença de Jacob, que estan espargits arreu damunt tota la superfície de la terra.

25. I tal com ha fet aliança amb tota la casa de Jacob, igualment l’aliança que ha fet amb la casa de Jacob es complirà al seu temps assenyalat, fins a restaurar tota la casa de Jacob al coneixement de l’aliança que ha fet amb ells.

26. Llavors coneixeran el seu Redemptor, que és Jesucrist, el Fill de Déu. I aleshores seran aplegats de les quatre parts de la terra fins a les seves pròpies terres, des d’on han estat dispersats; sí, tal com viu el Senyor, així succeirà. Amén.