Scriptures
3 Nefí 13


Capítol 13

Continuació del sermó del Salvador als nefites. Els seus manaments als dotze. (Compareu-ho amb Mateu 6.)

1. En veritat, en veritat us dic, que voldria que féssiu almoines als pobres; però mireu de no fer-les davant dels homes, perquè us vegin. Altrament no tindreu cap recompensa del vostre Pare que està en el cel.

2. Vosaltres, doncs, quan feu almoines, no toqueu la trompeta al davant, com fan els hipòcrates a les sinagogues i als carrers, per ésser exalçats dels homes. En veritat, us ho dic, ja tenen la seva recompensa.

3. Tu, però, quan facis almoina, que la teva esquerra no sàpiga què fa la dreta.

4. Perquè la teva almoina resti en el secret. I el teu Pare, que veu en el secret, ell t’ho recompensarà al descobert.

5. I quan pregueu, no ho feu com els hipòcrates, perquè els agrada pregar drets a les sinagogues i a les cantonades dels carrers, perquè els vegin els homes. En veritat, us ho dic, ja tenen la seva recompensa.

6. Tu, però, quan preguis, entra a la teva cambra, i quan hagis tancat la porta, prega al teu Pare que està en el secret. I el teu Pare, que veu en el secret, t’ho recompensarà al descobert.

7. Però quan pregueu, no us desfeu en vanes repeticions, com els pagans, que es pensen que parlant molt, es faran escoltar.

8. No us feu, doncs, com ells, que bé prou sap el vostre Pare de què teniu necessitat, abans que li ho demaneu.

9. Vosaltres, doncs, pregueu així: Pare nostre que estàs en el cel, sigui santificat el teu nom.

10. Faci’s la teva voluntat, així també en la terra com es fa en el cel.

11. I perdona’ns els nostres deutes, com nosaltres perdonem els nostres deutors.

12. I no permetis que caiguem en la temptació, ans deslliura’ns del mal.

13. Perquè teus són el regne, i el poder, i la glòria, per sempre. Amén.

14. Perquè, si perdoneu als altres les seves ofenses, el vostre Pare Celestial us perdonarà també a vosaltres.

15. Però si no perdoneu als altres les seves ofenses, tampoc el Pare Celestial no us perdonarà les vostres.

16. I a més, quan dejuneu, no feu com els hipòcrates, d’un posat trist, perquè ells es desfiguren la cara per tal que aparentin als altres que dejunin. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa.

17. Però tu, quan dejunis, ungeix-te el cap i renta’t la cara;

18. Perquè no aparentis als altres que dejunis, sinó al teu Pare que està en el secret. I el teu Pare, que veu en el secret, et recompensarà al descobert.

19. No us aplegueu tresors a la terra, on els corcs i les arnes els fan malbé, i els lladres foraden i els roben.

20. Més aviat, aplegueu-vos tresors al cel, on ni els corcs ni les arnes els fan malbé, i els lladres no foraden ni els roben.

21. Perquè on hi ha el vostre tresor, allí hi haurà també el vostre cor.

22. El llum del cos és l’ull. Així doncs, si el teu ull és bo, tot el teu cos estarà iŀluminat.

23. Però si el teu ull és dolent, tot el teu cos estarà a les fosques. Per tant, si la llum que hi ha en tu és foscor, com serà de gran aquesta fosquedat!

24. Ningú no pot servir dos senyors, perquè o avorrirà l’un i estimarà l’altre, o bé, s’aferrarà a l’un i menysprearà l’altre. No podeu servir Déu i el guany.

25. Ara, quan Jesús hagué pronunciat aquestes paraules, posà l’esguard en els dotze que havia escollit, i els digué: Recordeu-vos del que us he dit, perquè heus aquí, vosaltres sou els qui jo he escollit perquè ministreu a aquest poble. Per tant us dic: No us preocupeu per la vida, del que menjareu o del que beureu; ni pel cos, del que vestireu. ¿No val mes la vida que no pas el menjar, i el cos, que no pas el vestir?

26. Mireu els ocells de l’aire. No sembren, ni seguen, ni recullen en graners; amb tot, el vostre Pare Celestial els alimenta. ¿Que no valeu més vosaltres que ells?

27. Qui de vosaltres, per més que es preocupi, pot afegir un colze a la seva alçària?

28. I per què us preocupeu del vestir? Fixeu-vos en els lliris del camp, com floreixen. No s’afanyen ni filen;

29. I amb tot, jo us dic que ni Salomó en tota la seva glòria no s’engalanava com un d’aquests.

30. Per tant, si Déu vesteix així l’herba del camp, que avui és, i demà la tiren al forn, així mateix us vestirà, si no sou de poca fe.

31. No us preocupeu, doncs, dient: Què menjarem? O, què beurem? O, amb què ens vestirem?

32. Perquè el vostre Pare Celestial ja sap que teniu necessitat de totes aquestes coses.

33. Però busqueu primer el regne de Déu i la seva justícia, i totes aquestes coses us seran donades de més a més.

34. No us preocupeu, doncs, pel dia de demà, que l’endemà ja es preocuparà pel seu compte. Ja en té prou cada dia amb el seu mal.