Scriptures
3 Nefí 17


Capítol 17

Continuen les instruccions del Salvador. Les tribus perdudes. El Senyor guareix els malalts i beneeix els nens petits. Una escena meravellosa i commovedora.

1. Succeí que quan Jesús hagué dit aquestes coses, posà l’esguard novament sobre la multitud, i els digué: Heus aquí, el meu temps està a prop.

2. Veig que sou febles i que no podeu capir totes les meves paraules que el meu Pare m’ha manat que us digués en aquest moment.

3. Aneu a les vostres cases, doncs, i mediteu les coses que us he dit. I pregueu al Pare, en nom meu, perquè en comprengueu; i prepareu les vostres ments per a l’endemà. I jo tornaré altra vegada entre vosaltres.

4. Però ara vaig al Pare, i també a mostrar-me a les tribus perdudes d’Israel, ja que per al Pare no són pas perdudes, perquè ell sap on les ha emmenades.

5. I succeí que quan Jesús hagué parlat així, esguardà de nou la multitud, i heus aquí, que estaven plorant; i li guaitaren, com si li demanessin que restés encara una mica més amb ells.

6. I ell els digué: Heus aquí que les meves entranyes es commouen de compassió envers vosaltres.

7. Teniu malalts d’entre vosaltres? Porteu-me’ls aquí. Teniu de coixos, o de cecs, o manes, o esquerrats, o leprosos, o atrofiats o sords, o afligits d’alguna manera? Porteu-los aquí que els guariré, perquè estic compadit de vosaltres; les meves entranyes es commouen de misericòrdia.

8. Car, m’adono que desitgeu que us mostri el que he fet per als vostres germans de Jerusalem, ja que veig que la vostra fe és suficient perquè us guareixi.

9. I succeí que, quan hagué parlat així, tota la multitud, a l’una, es presentà amb els seus malalts i afligits, i els coixos, i cecs, i muts, i amb tots els qui estaven afligits d’alguna manera. I va guarir cadascun d’ells al pas que els hi portaven.

10. I tots, tant els qui havien estat guarits com els qui estaven bons, es prostraren als seus peus i l’adoraren. I tots aquells que s’hi pogueren apropar, amb tot i la gentada, li besaren els peus fins que els banyaven amb les seves llàgrimes.

11. I succeí que manà que li acostessin els seus fillets.

12. Així que li portaren els seus infants, i els posaren a terra entorn d’ell, i Jesús restà dret al mig. I la multitud obrí el pas fins que li foren portat tots.

13. I quan ja hi eren tots i Jesús dempeus al mig, manà a la multitud que s’agenollés a terra.

14. I succeí que quan s’hagueren agenollat a terra, Jesús es planyé dintre seu, i digué: Pare, estic contorbat per la dolenteria del poble de la casa d’Israel.

15. I quan hagué dit aquestes paraules, es prostrà també; i heus aquí, pregà al Pare, i les coses que suplicava no poden ésser escrites. La multitud que li escoltà en donà testimoniatge.

16. I d’aquesta manera en donen testimoniatge: Cap ull no ha vist, cap orella no ha sentit, tan grans i meravelloses les coses que nosaltres veiérem i escoltàrem que Jesús parlava al Pare.

17. I cap llengua no pot dir, ni cap home escriure, ni pot crear el cor dels homes, tan grans i meravelloses les coses que nosaltres veiérem i escoltàrem de la boca de Jesús. I ningú no pot imaginar el goig que ens omplí l’ànima, quan escoltàvem com pregava al Pare per a nosaltres.

18. I succeí que quan Jesús hagué acabat de pregar al Pare, es posà dret. Però tan gran era el goig de la multitud, que restaren abatuts.

19. I succeí que Jesús els parlà i els suplicà que s’aixequessin.

20. I es posaren drets, i els digué: Beneïts sou a causa de la vostra fe. Ara, heus aquí, el meu goig està sadoll.

21. I quan hagué dit aquestes paraules, plorà, i la multitud en donà testimoniatge. I ell prengué els petits d’un a un, i els beneï, i pregà al Pare per a ells.

22. I quan hagué fet això, plorà de nou.

23. I parlà a la multitud, i els digué: Esguardeu els vostres fillets!

24. I quan alçaren els ulls per a esguardar, miraren cap al cel, i veieren oberts els cels i que àngels en descendien com si fos entremig de foc. Baixaren i rodejaren aquests fillets, i estaven encerclats de foc, i els àngels els ministraven.

25. La multitud ho veié, i ho sentí i en donà testimoniatge. I ells saben que el seu testimoniatge es vertader, perquè tots ho varen veure i sentir, cadascú per a si mateix. Eren cosa d’unes dues mil cinc-centes ànimes, i foren homes, dones i nens.