1. Succeí que manà a la multitud i als seus deixebles que deixessin de pregar. Però, que no deixessin de pregar en el cor.

2. I els mana que s’aixequessin i es posessin drets. I es posaren dempeus.

3. I succeí que partí el pa altra vegada i el beneí, i donà de menjar als seus deixebles.

4. I quan hagueren menjat, els manà que partissin el pa i que en donessin a la multitud.

5. I quan els n’hagueren donat, els donà també vi per beure, i els manà que en donessin a la multitud.

6. Ara, ni pa ni vi no havien estat portats pels deixebles, ni per la multitud.

7. Però de veritat, els donà pa per menjar i també vi per beure.

8. Els va dir: El qui menja d’aquest pa, menja del meu cos per a la seva ànima; i el qui beu d’aquest vi, beu de la meva sang per a la seva ànima. I la seva ànima mai més no tindrà fam ni set, sinó que serà sadollada.

9. I quan la multitud va haver menjat i begut tots, heus aquí, foren plens de l’Esperit; i cridà a la una, i exalçà Jesús, el qual veien i escoltaven.

10. I quan tots varen haver exalçat Jesús, ell els digué: Heus aquí, ara compleixo el manament que m’ha donat el Pare quant a aquest poble, que és una resta de la casa d’Israel.

11. Recordeu que us vaig dir, que quan les paraules d’Isaïes quedarien complides — esguardeu, que són escrites i les teniu davant vostre, per tant, escodrinyeu-les —

12. I en veritat, en veritat us dic, que quan s’hagin complert, aleshores té compliment l’aliança que el Pare ha fet amb el seu poble, oh casa d’Israel.

13. Llavors els restants, que seran espargits enfora damunt la superfície de la terra, seran aplegats des de l’est i l’oest, des del sud i del nord. I seran emmenats a coneixença del seu Senyor i Déu, el qual els ha redimit.

14. I el Pare m’ha manat que us donés aquesta terra per a herència vostra.

15. Jo us dic que si els gentils no es penedeixen, després de la benedicció que rebran, una vegada que hagin escampat el meu poble —

16. Llavors, vosaltres que sou una resta de la casa de Jacob, anireu enmig d’ells. I estareu entre ells, enmig d’ells que seran molts. I estareu enmig d’ells, com el lleó entre les bèsties del bosc, i com el lleó jove entre els ramats d’ovelles, que si hi passa, tant trepitja com destrossa, i no hi ha ningú que deslliuri.

17. La teva mà serà alçada damunt els teus adversaris, i tots els teus enemics quedaran exclosos.

18. I jo recolliré el meu poble, com un home arreplega les garbes a l’era.

19. Perquè faré al meu poble, aquest amb el qual el Pare ha fet aliança, sí, et faré les teves banyes de ferro i les teves peülles de llautó; i trossejaràs molts pobles. I consagraré el seu guany al Senyor, i els seus béns al Senyor de tota la terra. Heus aquí, jo sóc el qui ho faig.

20. I succeirà, diu el Pare, que l’espasa de la meva justícia els penjarà al damunt en aquell dia. I si no es penedeixen, els caurà al damunt, diu el Pare, sí, àdhuc sobre totes les nacions dels gentils.

21. I succeirà que jo establiré el meu poble, oh casa d’Israel.

22. Heus aquí que jo establiré aquest poble en aquesta terra, tot complint l’aliança que vaig fer amb el vostre pare, Jacob; i serà una Nova Jerusalem. I els poders del cel estaran enmig d’aquest poble; sí, jo mateix estaré enmig de vosaltres.

23. Heus aquí, sóc aquell de qui Moisès parlà, dient: Un profeta, el Senyor Déu vostre us alçarà per a vosaltres, d’entre els vostres germans, semblant a mi. A ell escoltareu en tot allò que us dirà. I succeirà que tot aquell que no escolti aquest profeta, serà exclòs d’entre el poble.

24. En veritat, us ho asseguro, sí, i tots els profetes d’enllà de Samuel, i aquells que el segueixen, tots que han parlat, han testificat de mi.

25. Heus aquí que vosaltres sou els fills dels profetes; i sou de la casa d’Israel. Sou de l’aliança que el Pare ha fet amb els vostres pares, dient a Abraham: En la teva semença seran beneïdes totes les famílies de la terra.

26. I el Pare m’ha alçat per a vosaltres primer, i m’ha enviat a beneir-vos, en tornar-vos, cadascú, de les vostres iniquitats. I tot, perquè sou fills de l’aliança —

27. I una vegada fóreu beneïts, llavors el Pare compleix l’aliança que féu amb Abraham, dient: En la teva semença seran beneïdes totes les famílies de la terra — tot vessant-los l’Esperit Sant a través meu damunt els gentils, benedicció que als gentils els farà poderosos per damunt de tots, fins a escampar el meu poble, oh casa d’Israel.

28. I seran un flagell per als d’aquesta terra. Així i tot, quan haguin rebut la plenitud del meu evangeli, llavors si endureixen el seu cor contra mi, els tornaré les seves iniquitats damunt el propi cap, diu el Pare.

29. I em recordaré de l’aliança que he fet amb el meu poble. I els he juramentat que els aplegaria al meu propi temps, i els donaria altre cop la terra dels seus pares com a herència seva, la qual és la terra de Jerusalem, que és la terra de promissió per a ells per sempre, diu el Pare.

30. I succeirà que s’apropa el temps, en què la plenitud del meu evangeli els serà predicada.

31. I creuran en mi, que sóc Jesucrist, el Fill de Déu. I pregaran al Pare en nom meu.

32. Llavors serà quan els seus sentinelles alçaren la veu, i tots a l’una cantaran, perquè ull a ull es veuran.

33. Aleshores el Pare els recollirà de nou, i els donarà Jerusalem com a terra de la seva herència.

34. Llavors esclataran en crits de gaubança — Canteu tots junts, llocs desolats de Jerusalem; perquè el Pare ha conhortat el seu poble, ha redimit Jerusalem!

35. El Pare s’ha arromangat el seu braç sant als ulls de tots els pobles; des d’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del Pare. I el Pare i jo som un.

36. Aleshores es portarà a terme el que ha estat escrit: Desperta’t, desperta’t altra volta, vesteix-te de la teva força, oh Sió! Vesteix-te de les teves belles vestidures, oh Jerusalem, ciutat santa! Perquè d’ara endavant en tu no t’entraran l’incircumcís i l’impur.

37. Espolsa’t, aixeca’t i, asseu-te, oh Jerusalem! Desferma’l dels lligams del teu coll, filla captiva de Sió!

38. Perquè així diu el Senyor: Us heu venut per un no-res, i sereu rescatats sense diners.

39. En veritat, us ho asseguro, que el meu poble coneixerà el meu nom; sí, en aquell dia sabran que sóc jo el qui parla.

40. I aleshores diran: Que en són de bells, sobre les muntanyes, els peus d’aquell que els porta bones noves, que proclama la pau, que porta la bona nova a la gent de bo; que anuncia la salvació, que diu a Sió: El teu Déu regna!

41. Llavors esclatarà aquest crit: Aneu-vos-en, aneu-vos-en, sortiu d’allí; no toqueu res d’impur! Sortiu d’enmig d’ella! Sigueu purs, vosaltres que porteu els vasos del Senyor!

42. Perquè no sortireu pas amb presses ni fugint. Car el Senyor anirà al vostre davant, i el Déu d’Israel clourà la marxa.

43. Heus aquí, que el meu servent obrarà prudentment. Serà exaltat i exalçat, i serà molt alt.

44. Així com molts restaren esbalaïts en veure’t — el seu aspecte estava molt danyat, més que el de cap altre home, i la seva figura, més desfeta que la de cap fill d’home —

45. Així ell ruixarà moltes nacions. Els reis tancaran la boca davant d’ell, ja que el que no els havia estat contat, ho veuran; i allò que mai havien sentit, ho consideraran.

46. En veritat, us asseguro que totes aquestes coses certament vindran, tal m’ho ha manat el Pare. Llavors aquesta aliança que el Pare ha fet amb el seu poble serà complida. Aleshores serà habitada novament Jerusalem pel meu poble, i serà la terra de la seva herència.