1. Ara succeí que quan Jesús havia ascendit al cel, la multitud es dispersà, cadascú amb la seva dona i els fills, i se’n tornà a casa seva.

2. I s’escampà el bruit entre el poble tot seguit, abans d’entrar la nit, que la multitud havia vist Jesús, i que els havia ministrat; i que a l’endemà se’ls tomaria a mostrar.

3. Sí, i al llarg de la nit encara s’escampava tot el que feia a Jesús. I tant se’l comunicava al poble, que va haver-n’hi molts, sí, un nombre molt gran, que s’afanyaven tota aquella nit per tal que a l’endemà estiguessin a l’indret on Jesús es mostraria a la multitud.

4. I succeí que l’endemà, una vegada aplegada la multitud, heus aquí, Nefí i el seu germà, el qual havia ressuscitat d’entre els morts, que es deia Timoteu, i també el seu fill que es deia Jonàs, i també Matoni i Matoníah, germà seu, i Kumeni, Kumenoni, i Jeremies, Semnon, Jonàs, Sedecies i Isaïes — aquests eren els noms dels deixebles que Jesús havia escollit — sortiren i es posaren en mig de la multitud.

5. I heus aquí, tan gran era la munió, que la feren separar en dotze grups.

6. I els dotze ensenyaren la multitud. I feren que s’agenollés a terra, i que pregués al Pare en nom de Jesús.

7. També els deixebles pregaren al Pare en nom de Jesús. I succeí que es dreceren i ministraren al poble.

8. I quan hagueren exercit el ministeri al poble amb les mateixes paraules que havia dit Jesús — sense variar gens del que ell havia dit — s’agenollaren a terra de nou i pregaren al Pare en nom de Jesús.

9. I li demanaren el que més desitjaven, i era que els fos donat l’Esperit Sant.

10. I un cop havien pregat així, baixaren vora l’aigua; i la multitud els seguí.

11. I succeí que Nefí entrà dins l’aigua i fou batejat.

12. I sortint de l’aigua, començà a batejar. I batejà tots els qui Jesús havia escollit.

13. I succeí que quan tots foren batejats i hagueren sortit de l’aigua, l’Esperit Sant baixà sobre ells i en foren sadolls de l’Esperit Sant i de foc.

14. Heus aquí que foren encerclats per una mena de foc; i els hi baixava del cel. La multitud ho testificà i en donà testimoniatge. I àngels baixaren del cel i els ministraren.

15. I succeí que mentre els àngels exercien el seu ministeri als deixebles, Jesús aparegué, i es posà enmig d’ells, i els ministrà.

16. Parlà a la multitud i els manà que s’agenollessin altra vegada a terra, i que també ho fessin els seus deixebles.

17. I quan tots estaven agenollats a terra, manà als deixebles que preguessin.

18. I heus aquí, es posaren a pregar. Pregaren a Jesús, anomenant-lo el seu Senyor i Déu.

19. I Jesús se n’anà d’enmig d’ells, i se n’allunyà una mica; i inclinant-se a terra, digué:

20. Pare, et dono gràcies que has donat l’Esperit Sant a aquests que he escollit. I és per la seva creença en mi, que els he escollit d’entre els del món.

21. Pare, et prego que donis l’Esperit Sant a tots aquells que creuran en les seves paraules.

22. Pare, tu els has donat l’Esperit Sant perquè creuen en mi. I tu veus que creuen en mi perquè tu els escoltes i ells em preguen; i em preguen perquè estic amb ells.

23. I ara, Pare, et prego per a ells, i també per a tots aquells que creuran en les seves paraules, per tal que creguin en mi, perquè jo sigui en ells, com tu, Pare, ets en mi, perquè siguem un.

24. I succeí que quan Jesús va haver pregat així al Pare, s’apropà als seus deixebles; i heus aquí, continuaven pregant-lo sense parar. No multiplicaven moltes paraules, perquè els era donat allò que havien de pregar, i estaven plens d’anhel.

25. I Jesús els esguardà mentre li pregaven. I el seu semblant els somreia, i la llum de la seva faç resplendia damunt ells. I heus aquí, que eren tan blancs com el rostre, i també els vestits, de Jesús. Heus aquí, la blancor d’allò sobrepassava tota altra blancúria; sí, no podia haver-hi res damunt la terra, tan blanc com aquella blancor.

26. I Jesús els digué: Continueu pregant. I tot i així no pararen de pregar.

27. S’apartà d’ells novament, i se n’anà una mica, i es prosternà a terra. Pregà altra vegada al Pare dient:

28. Pare, et dono gràcies que has purificat aquests que jo he escollit, a causa de la seva fe. Et prego per a ells i també per a tots aquells que creuran en les seves paraules, que siguin purificats en mi mitjançant la fe en les seves paraules, tal com aquests són purificats en mi.

29. Pare, no prego per al món, sinó per a aquells que tu m’has donat d’entre el món, a causa de la seva fe, que ells siguin purificats en mi, perquè jo sigui en ells, com tu, Pare, ets en mi. Que siguem un, per tal que jo sigui glorificat en ells.

30. I quan Jesús hagué dit aquestes paraules, tornà altra volta als seus deixebles; i ells li pregaven fermament, sense parar. I els va somriure novament, i heus aquí, que eren tot blancs, tal com Jesús.

31. I succeí que s’allunyà novament una mica, i pregà al Pare.

32. I cap llengua no pot expressar les paraules que pregà, ni cap home escriure els mots que pronuncià.

33. La multitud els sentí i en dóna testimoniatge. Tenien el cor desclòs i hi comprengueren les paraules que Jesús pregà.

34. Però tot i així, foren tan grans i meravelloses les paraules que pregava, que no poden ésser escrites, ni expressades per l’home.

35. I quan Jesús hagué acabat de pregar, retornà cap als seus deixebles i els digué: Una fe tan gran mai he vist entre tots els jueus; per tant, a ells no he pogut mostrar tan grans miracles, a causa de la seva incredulitat.

36. Us asseguro en veritat, que cap d’ells no ha vist les coses tan grans com les que heu vist vosaltres; ni han sentit coses tan grans com les que vosaltres heu sentit.