Scriptures
3 Nefí 14


Capítol 14

Continua el sermó del Salvador. Més instrucció a la multitud. (Compareu-ho amb Mateu 7.)

1. Ara, succeí que quan Jesús hagué pronunciat aquestes paraules, es girà altra vegada a la multitud, i obrint la boca novament, els digué: En veritat, en veritat us dic: No jutgeu, a fi que no sigueu jutjats.

2. Perquè amb el mateix judici amb què judiqueu, sereu judicats, i amb la mateixa mesura amb què mesureu, us tornaran a mesurar.

3. I com és que veus la brossa que hi ha a l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que hi ha al teu?

4. O, com voldràs dir al teu germà: Deixa que et tregui la brossa del teu ull, quan, vet aquí, hi ha la biga al teu?

5. Tu, hipòcrata, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors hi veuràs per a treure la brossa de l’ull del teu germà.

6. No doneu als gossos les coses santes, ni llenceu les vostres perles davant dels porcs, no sigui que les trepitgin i, encara, després es girin contra vosaltres i us trossegin.

7. Demaneu, i us serà donat. Cerqueu, i trobareu. Truqueu, i se us obrirà.

8. Perquè tot aquell que demana, rep; i qui cerca, troba. I a qui truca, se li obrirà.

9. O, qui hi ha de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra?

10. O si li demana un peix, li donarà una serp?

11. Si, doncs, vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare que està en el cel no en donarà de bones als que li preguen?

12. Tot allò, doncs, que voleu que els altres us facin a vosaltres, feu-ho també vosaltres a ells. Que en això consisteix la llei i els profetes.

13. Entreu per la porta estreta. Perquè ampla és la porta, i espaiós el camí que mena a la destrucció. I són molts els qui hi entren.

14. Però és estreta la porta i angost el camí que mena a la vida, i són pocs els qui la troben.

15. Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres vestits d’ovelles, però per dins, són llops rapaços.

16. Els coneixereu pels seus fruits. Es cullen potser raïms dels esbarzers, o figues dels cards?

17. Així, tot arbre bo dóna bons fruits, però l’arbre corromput dóna fruits dolents.

18. Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre corromput donar fruits bons.

19. Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc.

20. Així doncs, pels fruits els coneixereu.

21. No tothom que em diu, Senyor, Senyor, entrarà al regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare que està en el cel.

22. Molts em diran, aquell dia: Senyor, Senyor, és que no hem profetitzat en nom teu? I en nom teu no hem llençat dimonis, i en nom teu no hem fet molts miracles?

23. Llavors els diré: Mai us he conegut. Aparteu-vos de mi, vosaltres que treballeu el mal.

24. Tot aquell, doncs, que escolta aquestes dites meves, i les compleix, li assemblaré a un home assenyat, que va edificar la seva casa damunt la roca.

25. Va caure la pluja, i van venir les inundacions, i bufaren els vents i envestiren contra aquella casa; i no es va esfondrar, perquè estava fonamentada sobre la roca.

26. I tot aquell que escolta aquestes dites meves, i no les compleix, se li assemblarà a un home de poc seny que va edificar la seva casa damunt la sorra.

27. Va caure la pluja i van venir les inundacions, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa; i es va esfondrar, i fou gran el seu esfondrament.