Scriptures
3 Nefí 28


Capítol 28

A cadascun dels dotze li és concedit segons el desig del seu cor. Tres d’ells escullen de romandre a la terra fins que el Senyor vingui en la seva glòria. Manifestacions meravelloses a aquests tres. Són fets immunes contra la mort i el desastre.

1. I succeí que després d’haver dit aquestes paraules, Jesús parlà als seus deixebles, un per un, i els digué: Què és el que desitgeu de mi, després que hauré anat al Pare?

2. I tots parlaren, fora de tres, dient: Desitgem que després que haurem viscut a l’edat de l’home, que es doni fi al ministeri al qual ens has cridat, perquè puguem venir de pressa a tu al teu regne.

3. I els digué: Benaurats sou perquè heu desitjat aquesta cosa de mi. Per tant, quan haureu fet setanta-dos anys, vindreu a mi al meu regne; i amb mi trobareu repòs.

4. I una vegada que els hagué parlat, es girà cap als tres, i els digué: Què voleu que jo us faci quan hauré anat al Pare?

5. I s’entristiren de cor, perquè no s’atrevien a dir-li el que desitjaven.

6. I ell els digué: Heus aquí que conec els vostres pensaments; i vosaltres heu desitjat el que Joan, el meu benamat, que estava amb mi en el meu ministeri abans que jo fos alçat pels jueus, desitjava de mi.

7. Per tant, més benaurats sou, perquè vosaltres no provareu mai de la mort; sinó que viureu per veure tots els fets del Pare per als fills dels homes, fins que totes les coses siguin complertes, segons la voluntat del Pare, quan jo vindré en la meva glòria amb els poders del cel.

8. I no patireu mai els dolors de la mort. Però quan jo vingui en la meva glòria, sereu canviats, en un obrir i tancar d’ulls, de la mortalitat a la immortalitat. Aleshores sereu beneïts en el regne del meu Pare.

9. I a més, no sofrireu dolor mentre habitareu la carn, ni tristesa, sinó pels pecats del món. I tot això faré a causa del que heu desitjat de mi, perquè heu volgut portar-me les ànimes dels homes mentre duri el món.

10. I per aquest motiu, tindreu una plenitud de goig, i us asseureu en el regne del meu Pare. Sí, el vostre goig serà ple, així com el Pare ha donat a mi una plenitud de goig. I vosaltres sereu com jo, i jo sóc tal com el Pare; i el Pare i jo som un.

11. I l’Esperit Sant dóna testimoniatge del Pare i de mi. I el Pare dóna l’Esperit Sant als fills dels homes, a causa de mi.

12. I succeí que després d’haver dit Jesús aquestes paraules, els tocà cadascú amb el dit, llevat dels tres que s’havien de romandre, i aleshores partí.

13. I heus aquí que els cels s’obriren, i foren transportats al cel, i veieren i sentiren coses inefables.

14. I els fou vedat que les esmentessin; tampoc no els fou donat poder d’expressar les coses que varen veure i sentir.

15. Si estaven en el cos o fora del cos, no ho podien dir. Perquè els semblava com una transfiguració d’ells, que foren canviats d’aquest cos de carn a un estat immortal, per tal que poguessin esguardar les coses de Déu.

16. Però succeí que altra vegada ministraren damunt la superfície de la terra; així i tot, no ensenyaven de les coses que havien vist i oït, a causa del manament que els fou donat en el cel.

17. Ara, si eren mortals o immortals, des del dia de la seva transfiguració, no ho sé.

18. Però el que sí sé, segons el relat que ha quedat escrit, sortiren sobre la faç de la terra i ministraren a tothom, aplegant a l’església tots aquells que creien en la seva predicació. Els batejaven, i tots els qui foren batejats, reberen l’Esperit Sant.

19. Foren tancats a la presó per aquells que no eren de l’església. I les presons no els pogueren retenir, perquè es partien per la meitat.

20. I foren soterrats, però fendiren la terra amb la paraula de Déu, i així, pel seu poder, foren deslliurats de les fondàries de la terra; per tant, no els podien cavar fosses prou profundes per a retenir-los.

21. Tres vegades foren ficats en un forn, i no hi sofriren cap dany.

22. I dues vegades foren tirats dins una cova de bèsties salvatges, i heus aquí, que jugaven amb elles, com l’infant juga amb un anyellet; i no reberen cap dany.

23. I així és com anaven entre tot el poble de Nefí, i predicaven l’evangeli de Crist a tothom sobre la faç de la terra. I foren convertits al Senyor i s’uniren a l’església de Crist. Així, el poble d’aquella generació fou beneit, segons la paraula de Jesús.

24. Ara jo, Mormó, poso terme de parlar d’aquestes coses de moment.

25. Heus aquí, estava a punt d’escriure els noms d’aquells que mai no havien de provar la mort, però el Senyor n’ha prohibit. Per tant, no els escric, perquè són amagats del món.

26. Però jo els he vist, i ells m’han ministrat.

27. I heus aquí, estaran entre els gentils, i els gentils no els coneixeran.

28. També aniran entre els jueus, i aquests no els coneixeran.

29. I succeirà que quan el Senyor cregui bo, en la seva saviesa, ministraran a totes les tribus espargides d’Israel i a totes les nacions, famílies, llengües i pobles. Y d’entre ells portaran moltes ànimes a Jesús, perquè el seu afany quedi servit, i també pel poder convincent de Déu que hi ha en ells.

30. Són com els àngels. de Déu, i si preguen al Pare en nom de Jesús, podran mostrar-se a qualsevol home que els sembli bo.

31. Així doncs, acompliran obres grans i meravelloses abans del gran dia venidor quan tothom, segurament, haurà de estar-se davant el tribunal de Crist.

32. Sí, àdhuc entre els gentils realitzaran una obra gran i meravellosa, abans d’aquell dia de judici.

33. I si tinguéssiu totes les escriptures que fan relació de totes les obres meravelloses de Crist, sabríeu, segons les paraules de Crist, que aquestes coses segurament han de venir.

34. I ai d’aquell que no escoltarà les paraules de Jesús, ni les d’aquells que ell ha escollit i ha enviat entre ells! Perquè aquell que no rebrà les paraules de Jesús i les dels qui ell ha enviat, no el rep a ell. Així doncs, ell no els rebrà en el darrer dia.

35. I més valdria per a ells, que no haguessin nascut. Car, penseu que podeu desfer-vos de la justícia d’un Déu ofès, que s’ha deixat trepitjar pels homes, perquè vingués la salvació?

36. Ara, com que parlava d’aquells que el Senyor havia escollit, sí, aquells tres que foren arrabassats al cel, i que no sabia si havien estat purificats de la mortalitat a la immortalitat —

37. Però després d’haver escrit això, n’he demanat al Senyor, i ell m’ha manifestat que calia un canvi en els seus cossos, o si no, calgué que provessin la mort.

38. Per tant, per tal que no provessin la mort, es va verificar un canvi en els seus cossos, a fi que no patissin ni dolor ni angoixa, llevat dels pecats del món.

39. Aquest canvi, però, no fou igual al que s’esdevindrà en el darrer dia. Emperò els ocorregué un canvi, per tal que Satanàs no tingués cap poder damunt ells per a temptar-los. I foren santificats en la carn, de manera que foren sants, i els poders de la terra no podien retenir-los.

40. I havien de romandre en aquest estat fins al dia del judici del Crist. I en aquell dia sofriran un canvi més gran, i seran rebuts en el regne del Pare per no sortir-ne més, sinó per a sojornar amb Déu eternament en els cels.