1. Ara, succeí que quan Jesús hagué acabat aquestes dites, esguardà la multitud i digué: Heus aquí, vosaltres heu escoltat les coses que jo vaig ensenyar abans d’ascendir al meu Pare. Així doncs, tot aquell que es recordi d’aquestes dites meves i les compleixi, jo l’aixecaré en el darrer dia.

2. Succeí que quan Jesús hagué pronunciat aquestes paraules, s’adonà que entre ells n’hi havia alguns que se’n meravellaven i que es demanaven què voldria sobre la llei de Moisès. Perquè no havien entès la dita, que les coses antigues ja havien passat, i que tot s’havia fet nou.

3. I els digué: No us meravelleu del que us he dit, que les coses antigues ja havien passat i que tot s’havia fet nou.

4. Heus aquí, que us dic que la llei ja es compleix que fou donada a Moisès.

5. Heus aquí, jo sóc el qui ha donat la llei, i sóc el qui ha fet aliança amb el meu poble Israel. Per tant, la llei es compleix en mi, perquè jo he vingut per a complir-la. Per això, ara té fi.

6. Heus aquí, jo no destrueixo pas els profetes, perquè tots aquells que no s’han complert en mi, us asseguro, seran complerts.

7. I, perquè us he dit que les coses antigues ja han passat, no destrueixo pas allò que s’ha dit sobre les coses que han de venir.

8. Perquè heus aquí, les aliances que he fet amb el meu poble no s’han complert del tot; però la llei que fou donada a Moisès, té fi en mi.

9. Heus aquí, jo sóc la llei i la llum. Mireu a mi, i persevereu fins a la fi, i viureu. Perquè a tot aquell que perseverarà fins a la fi, jo li donaré vida eterna.

10. Heus aquí, us he donat els manaments. Guardeu, doncs, els meus manaments. I aquesta és la llei i els profetes, perquè ells veritablement testificaren de mi.

11. Ara, succeí que quan Jesús hagué dit aquestes paraules, digué als dotze que havia escollit:

12. Vosaltres sou els meus deixebles, i sou una llum per a aquest poble que és una resta de la casa de Josep.

13. I heus aquí, aquesta és la terra de la vostra herència, i el Pare us l’ha donada.

14. I en ningun temps no m’ha manat el Pare que ho digués als vostres germans de Jerusalem.

15. Ni mai, en ningun temps, m’ha manat el Pare que els parlés de les altres tribus de la casa d’Israel, que el Pare ha emmenat del país.

16. Només m’ha manat el Pare que els digués això:

17. Que tinc encara d’altres ovelles que no són d’aquesta cleda; aquestes també les he de menar. I escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

18. Ara, a causa de la testarrudesa i la incredulitat, no entengueren les meves paraules. Per això, el Pare em manà que no els digués res més sobre aquesta cosa.

19. Però en veritat us dic el que el Pare m’ha manat, i jo us dic, que vosaltres fóreu separats d’entre ells per la seva dolenteria; per tant, és per la seva iniquitat que no saben res de vosaltres.

20. I us asseguro a més, que el Pare ha separat les altres tribus d’ells; i és per la seva iniquitat que no saben res d’aquelles.

21. En veritat us ho dic, que vosaltres sou aquells de qui he dit: Tinc d’altres ovelles que no són d’aquesta cleda; aquestes també les he de menar. I escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

22. I no em comprengueren, perquè suposaven que eren els gentils. Perquè no entengueren que els gentils serien convertits mitjançant la seva predicació.

23. I tampoc no m’entengueren quan vaig dir. Aquelles escoltaran la meva veu. I no varen comprendre que els gentils mai no sentirien la meva veu — que no em manifestaria a ells, si no fos per l’Esperit Sant.

24. Però heus aquí, vosaltres tant heu escoltat la meva veu com m’heu vist. Sou les meves ovelles, i sou comptats entre aquells que el Pare m’ha donat.