1. Succeí que mentre els deixebles de Jesús feien camí, predicant les coses que havien vist i sentit, i batejant en nom de Jesús, s’ajuntaren i s’uniren en poderosa pregària i en dejuni.

2. I Jesús se’ls mostrà altra vegada, perquè ells pregaven al Pare en nom seu. I Jesús vingué i es posà enmig d’ells, i els digué: Què voleu que us doni?

3. I ells respongueren: Senyor, desitgem que ens indiquis el nom pel qual hem d’anomenar aquesta església, perquè hi ha algunes disputes entre el poble sobre aquest assumpte.

4. I el Senyor els digué: En veritat, en veritat us dic: Per què és que el poble ha de rondinar i disputar per aquesta cosa?

5. Es que no ha llegit les escriptures, que diuen que heu de prendre damunt vostre el nom de Crist, que és el meu nom? Perquè amb aquest nom sereu cridats en el darrer dia.

6. I tot aquell que prendrà damunt seu el meu nom, i perseverarà fins a la fi, aquest serà salvat en el darrer dia.

7. Per tant, tot allò que feu, ho fareu en nom meu. Anomenareu, doncs, l’església amb el meu nom. I clamareu al Pare en el meu nom, a fi que ell beneeixi l’església per causa meva.

8. I com serà la meva església, si no porta el meu nom? Perquè si una església serà anomenada pel nom de Moisès, llavors és l’església de Moisès. O si porta el nom d’un home, aleshores és l’església d’un home. Però si s’anomena pel meu nom, llavors és la meva església, si és que estan bastits sobre el meu evangeli.

9. En veritat us ho dic, que vosaltres esteu edificats sobre el meu evangeli. Per tant, anomenareu tot que nomeneu en el meu nom. Així doncs, si pregueu al Pare, per a l’església, si és en el meu nom, el Pare us escoltarà.

10. I si és que l’església està edificada sobre el meu evangeli, aleshores el Pare demostrarà les pròpies obres en ella.

11. Però si no està edificada sobre el meu evangeli, i està bastida sobre les obres dels homes, o les del diable, jo us dic, en veritat, que aquests tindran alegria en la seva obra per un quant temps, i a la seva hora arribarà la fi, i seran estassats i llençats al foc, d’on ningú no retorna.

12. Perquè les seves obres els segueixen, ja que és per aquestes que són estassats. Recordeu, per tant, les coses que us he dit.

13. Heus aquí que us he donat el meu evangeli, i és aquest l’evangeli que us he donat: Que he vingut al món per a fer la voluntat del meu Pare, perquè el Pare m’ha enviat.

14. I el Pare em va enviar per tal que jo fos alçat sobre la creu. I després d’ésser alçat sobre la creu, que jo pogués atraure tots els homes cap a mi, perquè així com em varen alçar els homes, així també els homes fossin alçats pel Pare, per a estar-se davant meu, a fi d’ésser jutjats segons les seves obres, sia bones o sia dolentes.

15. I per aquest motiu he estat alçat. Per tant, segons el poder del Pare, atrauré tots els homes a mi perquè siguin jutjats segons les seves obres.

16. I succeirà que tot aquell que es penedirà i es batejarà en nom meu, serà sadoll. I si perseverarà fins a la fi, heus aquí, a aquest jo li tindré per innocent davant el meu Pare, aquell dia que em posaré a jutjar el món.

17. I aquell que no perseveri fins a la fi, és el qui serà estassat i llençat al foc d’on no pot retornar mai més, a causa de la justícia del Pare.

18. I és aquesta la paraula que ell ha donat als fills dels homes. I per aquest motiu compleix les paraules que ha donat, i no menteix, sinó que compleix totes les seves paraules.

19. I res que sigui immund no pot entrar en el seu regne. Per això cap no entra en el seu repòs sinó aquell que ha rentat les seves vestidures en la meva sang, a causa de la seva fe, i del penediment de tots els seus pecats, i de la seva fidelitat fins a la fi.

20. Ara, aquest és el manament: Penediu-vos, vosaltres, tots els confins de la terra; veniu a mi i bategeu-vos en el meu nom, perquè sigueu santificats per la recepció de l’Esperit Sant, per tal que us estigueu sense màcula davant meu en el darrer dia.

21. En veritat, en veritat us dic: Aquest és el meu evangeli. I vosaltres coneixeu les coses que heu de fer en la meva església. Perquè les obres que m’heu vist fer a mi, aquestes mateixes fareu vosaltres. Car el que m’heu vist fer a mi, això fareu.

22. Per tant, si feu aquestes coses, beneïts sou, perquè sereu exaltats en el darrer dia.

23. Escriviu les coses que heu vist i que heu sentit, fora d’aquelles que són vedades.

24. Escriviu les obres d’aquest poble que seran, així com s’ha escrit de les que ja han estat.

25. Perquè, heus aquí, és dels llibres que han quedat escrits i dels que quedaran escrits, que aquest poble serà jutjat, perquè per mitjà d’ells, les seves obres seran conegudes per als homes.

26. Heus aquí, que totes les coses quedan escrites pel Pare. Per tant, des dels llibres que s’escriuran, serà jutjat el món.

27. I sapigueu, que vosaltres sereu jutges d’aquest poble, segons el judici que jo us donaré, que serà just. Així doncs, quina mena d’homes deveu ésser? En veritat us dic, àdhuc com jo.

28. Ara me’n vaig al Pare. I en veritat us ho dic: Tot allò que demanareu al Pare en nom meu, us serà concedit.

29. Per tant, demaneu i rebreu; truqueu i se us obrirà. Perquè tot aquell que demana, rep; i al qui truca, se li obrirà.

30. Ara, heus aquí que el meu goig és gran, fins a plenitud, per causa vostra, i per aquesta generació. Sí, i també el Pare s’alegra, i així mateix tots els sants àngels, per causa de vosaltres i d’aquesta generació, perquè cap d’ells no s’ha perdut.

31. Heus aquí que voldria que ho comprenguéssiu. Vull dir els d’aquesta generació que encara viuen, i cap d’ells no s’ha perdut. I en ells tinc una plenitud de goig.

32. Però heus aquí, m’entristeixo per la quarta generació des d’aquesta; perquè seran emmenats captius per aquell ésser, com ho fou el fill de perdició. Perquè es vendran per plata i per or, i per tot allò que les arnes fan malbé i pel que els lladres poden foradar i robar. I aquell dia els visitaré, àdhuc en fer tornar les seves obres damunt el propi cap.

33. I succeí que quan Jesús hagué acabat de pronunciar aquestes paraules, digué als seus deixebles: Entreu per la porta estreta, perquè estreta és la porta i angost el camí que mena a la vida. I són pocs els qui la troben. Però ampla és la porta i espaiós el camí que mena a la mort, i hi ha molts que hi van, fins que arriba la nit en què ningú pot treballar.