1. En veritat, en veritat us dic, que tinc d’altres ovelles que no són pas d’aquesta terra, ni tampoc de la terra de Jerusalem, ni de cap dels encontorns on vaig fer el meu ministeri.

2. Perquè aquells de qui us parlo són els qui encara no han sentit la meva veu, ni en ningun temps me’ls he manifestat.

3. Però he rebut del Pare el manament d’anar entre ells; i que escoltaran la meva veu, i seran comptats entre les meves ovelles, perquè hi hagi un sol ramat i un sol pastor. Per tant, hi vaig per a mostrar-me a ells.

4. I us mano que escriviu aquestes dites quan jo hauré partit, pel cas que el meu poble de Jerusalem, aquells que m’han vist i m’han acompanyat en el meu ministeri, no demanin al Pare en nom meu, de rebre un coneixement de vosaltres, per l’Esperit Sant, i també de les altres tribus que els són desconegudes, que aquestes paraules que escriureu siguin guardades i manifestades als gentils, perquè, mitjançant la plenitud dels gentils, la resta de la seva semença, que serà espargida arreu sobre la faç de la terra a causa de la seva incredulitat, sigui recollida, o sigui portada a coneixença de mi, el seu Redemptor.

5. Llavors jo els aplegaré de les quatre parts de la terra, i aleshores compliré l’aliança que el Pare ha fet amb tot el poble de la casa d’Israel.

6. I beneïts són els gentils a causa de la seva creença en mi, en i mitjançant l’Esperit Sant, que els testifica de mi i del Pare.

7. Heus aquí, per la seva creença en mi, diu el Pare, i per la teva incredulitat, oh casa d’Israel, en els darrers dies la veritat arribarà als gentils, en què la plenitud d’aquestes coses els serà divulgada.

8. Però, ai dels incrèduls d’entre els gentils, diu el Pare — malgrat que aquests hagin eixit sobre la faç d’aquesta terra i hagin dispersat el meu poble, que és de la casa d’Israel, i el meu poble, que és de la casa d’Israel, hagi estat foragitat d’entre ells, i trepitjat sota peus per ells.

9. I a causa de la misericòrdia del Pare envers els gentils, i també dels judicis del Pare sobre el meu poble, que és de la casa d’Israel — en veritat us dic, que després de tot això, i de fer jo que el meu poble, que és de la casa d’Israel, sigui ferit, i afligit, i mort, i rebutjat d’entre ells, i que sigui avorrit d’ells, i que sigui objecte d’escarni i d’oprobi entre ells —

10. Així em mana el Pare que us digui: En aquell dia en què els gentils pecaran contra el meu evangeli i rebutjaran la plenitud del meu evangeli, i seran enlairats en l’orgull del seu cor per damunt de totes les nacions, i per damunt de tots els pobles de la terra tota, i s’ompliran de tota mena de mentides, i enganys, i malícies, i de tota mena d’hipocresia, i d’assassinats i d’intrigues sacerdotals, i prostitucions i abominacions secretes — i si fan totes aquelles coses i rebutgen la plenitud del meu evangeli, heus aquí, així ho diu el Pare, jo trauré la plenitud del meu evangeli d’entre ells.

11. Llavors serà quan em recordaré de la meva aliança que he fet amb el meu poble, oh casa d’Israel, i li portaré el meu evangeli.

12. I et mostraré, oh casa d’Israel, que els gentils no tindran poder damunt teu; sinó que em recordaré de la meva aliança amb tu, oh casa d’Israel, i tu arribaràs a coneixença de la plenitud del meu evangeli.

13. Però si els gentils es penediran i retornaran a mi, diu el Pare, heus aquí que seran comptats entre el meu poble, oh casa d’Israel.

14. I no permetré pas que el meu poble, que és de la casa d’Israel, passi per entremig d’ells i els trepitgi, diu el Pare.

15. Però si no retornaran a mi, i no escoltaran la meva veu, permetré, sí, jo deixaré que el meu poble, oh casa d’Israel, passi per entremig d’ells i els trepitgi. I seran com la sal que ha perdut el seu sabor, i que ja no serveix per res sinó per a ésser llençada i trepitjada sota els peus del meu poble, oh casa d’Israel.

16. En veritat, en veritat us dic: Així m’ho ha manat el Pare, que jo donés a aquest poble aquesta terra com a herència seva.

17. Llavors les paraules del profeta Isaïes seran complides, que diuen:

18. Els teus sentinelles alçaran la veu. Tots a l’una cridaran, perquè veuran cara a cara quan el Senyor farà retornar Sió.

19. Esclateu en crits de joia, canteu tots junts, llocs desolats de Jerusalem! Perquè el Senyor ha conhortat el seu poble, ha redimit Jerusalem!

20. El Senyor s’ha arromangat el seu braç sant a la vista de totes les nacions. I d’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació de Déu.