1. I succeí que Jesús manà als seus deixebles que li portessin de pa i vi.

2. I mentre ho anaven a cercar, va manar a la multitud que s’assegués a terra.

3. I quan els deixebles vingueren amb pa i vi, prengué del pa, i el partí i el beneï. I en donà als seus deixebles, tot manant que el mengessin.

4. I quan n’hagueren menjat, i quedaren sadolls, els manà que en repartissin entre la multitud.

5. Quan la multitud hagué menjat i restà sadollada, digué als deixebles: Heus aquí que un d’entre vosaltres serà ordenat, i a ell li donaré el poder de partir el pa i de beneir-lo, i de repartir-lo al poble de la meva església, a tot aquell que creurà i serà batejat en nom meu.

6. I això mirareu de fer sempre, tal com jo ho he fet, igual com jo he partit el pa i l’he beneït, i us n’he donat.

7. I així fareu en remembrança del meu cos, que us he mostrat. I serà com a testimoni al Pare que us recordeu sempre de mi. I si sempre feu memòria de mi, tindreu el meu Esperit per a estar amb vosaltres.

8. I succeí que després d’haver dit aquestes paraules, va manar als seus deixebles que prenguessin del vi de la copa, i en beguessin. I que també donessin a la multitud, perquè en begués.

9. I succeí que així ho feren, i en varen beure i quedaren sadolls. I donaren a la multitud i en varen beure i restaren sadollats.

10. I quan els deixebles ho hagueren fet, Jesús els digué: Beneïts sou pel que heu fet, perquè això compleix els meus manaments. I testifica al Pare que esteu disposats a fer allò que jo us he manat.

11. I així ho fareu sempre, amb tots aquells que es penedeixin i es bategin en el meu nom. I ho fareu en remembrança de la meva sang, que he vessat per a vosaltres, perquè doneu testimoniatge al Pare que sempre us recordeu de mi. I si sempre feu memòria de mi, tindreu el meu Esperit per a estar amb vosaltres.

12. Us dono el manament de sempre fer aquestes coses. I si sempre fareu aquestes coses, beneïts sou, perquè estareu edificats sobre la meva roca.

13. Però tots aquells d’entre vosaltres que faran més o menys d’aquestes, no estan edificats damunt la meva roca, sinó damunt fonaments de sorra. I quan cauran les pluges i vindran les inundacions, i bufaran els vents i envestiran contra ells, es desplomaran, i les portes de l’infern ja estan obertes per a rebre’ls.

14. Per això, beneïts sou si guardareu els meus manaments que el Pare m’ha manat que us donés.

15. En veritat, en veritat us ho dic: Heu de vetllar i pregar sempre, perquè no sigueu temptats pel diable, i emmenats captius per ell.

16. I tal com jo he pregat entre vosaltres, així mateix ho fareu en la meva església, entre els meus que s’hagin penedit i s’hagin batejat en nom meu. Heus aquí que jo sóc la llum. Jo us he posat l’exemple.

17. I succeí que quan Jesús hagué dit aquestes paraules als seus deixebles, tornà altra volta a la multitud, i els digué:

18. En veritat, en veritat us dic, que heu de vetllar i pregar sempre, no fos que caigueu en temptació. Perquè Satanàs desitja fer-vos seus, per tal de garbellar-vos com el blat.

19. Per tant, sempre heu de pregar al Pare en nom meu.

20. I tot allò que demanareu al Pare en el meu nom, que sigui recte, creient que ho rebreu, heus aquí, us serà donat.

21. Pregueu al Pare entre les vostres famílies, sempre en nom meu, perquè les vostres mullers i els vostres fills siguin beneïts.

22. I heus aquí, us reunireu sovint. I no prohibireu a ningú d’acostar-se-us quan us reuniu, sinó que els deixareu venir i no els negareu.

23. Però pregareu per a ells i no els rebutjareu. I si és que hi vénen sovint, pregareu al Pare per a ells en nom meu.

24. Per tant, alceu la vostra llum perquè resplandeixi davant el món. Heus aquí, jo sóc la llum que heu d’alçar. El que m’heu vist fer a mi, feu-ho vosaltres. Heu vist com he pregat al Pare i tots n’heu estat testimonis.

25. I veieu que he manat que cap de vosaltres no se n’anés de mi, sinó més bé, he manat que us acostéssiu a mi perquè palpéssiu i veiéssiu; i així ho fareu al món. I qualsevol que trenqui aquest manament, es deixa endur en temptació.

26. Succeí que quan Jesús hagué dit aquestes paraules, esguardà de nou els deixebles que havia escollit, i els digué:

27. Heus aquí, en veritat, en veritat us dic: Us dono un altre manament, i llavors he de retornar al meu Pare, per tal de complir altres manaments que m’ha donat.

28. Ara, heus aquí, aquest és el manament que us dono: Que no permetreu que ningú, sabent-ho, prengui de la meva carn i la meva sang indignament, quan els en repartireu.

29. Perquè qui mengi i begui de la meva carn i de la meva sang, indignament, menja i beu la condemnació de la seva ànima. Per tant, si sabeu que un home és indigne de menjar i beure de la meva carn i la meva sang, li’n prohibireu.

30. Així i tot, no li fareu fora d’entre vosaltres, sinó que ministrareu a ell, i pregareu al Pare per a ell en nom meu. I si és que es penedeix i es bateja en nom meu, llavors el rebreu i li repartireu de la meva carn i la meva sang.

31. Però si no es penedeix, no serà comptat entre els del meu poble, a fi que no els destrueixi; perquè jo conec les meves ovelles i les tinc comptades.

32. Així i tot, no li fareu fora de les vostres sinagogues o dels vostres llocs d’adoració, perquè a aquests els continuareu ministrant. Que no sabeu pas si no tornin i es penedeixin, i vinguin a mi amb ple propòsit de cor, i jo els guariré. I vosaltres sereu el mitjà de portar-los la salvació.

33. Per això, guardeu aquestes dites que us he manat, perquè vosaltres no caigueu sota condemnació; perquè ai d’aquell a qui el Pare condemna!

34. I us dono aquests manaments a causa de les disputes que han sorgit entre vosaltres. Beneïts sou si entre vosaltres no teniu cap disputa.

35. Ara me’n vaig al Pare, perquè cal que hi vagi, per causa vostra.

36. I succeí que quan Jesús hagué acabat de dir aquestes paraules, tocà amb la mà els deixebles que havia escollit, un per un, fins que els havia tocat tots; i els parlava mentre els tocava.

37. La multitud no sentí les paraules que els deia; per això no en testificaren. Però els deixebles donaren testimoniatge que els donà el poder de conferir l’Esperit Sant. I més endavant us mostraré que aquest testimoniatge és veritable.

38. I succeí que quan Jesús els hagué tocat tots, aparegué un núvol que ombrà la multitud, que no pogueren veure Jesús.

39. I mentre els ombrava, ell se n’anà d’ells, i pujà al cel. I els deixebles ho veieren i en donaren testimoniatge, que ascendí novament al cel.