1. I succeí que l’any noranta-cinc també va passar, i el poble començà a oblidar-se d’aquells senyals i prodigis que se l’havien anunciat; i començà a meravellar-se cada vegada menys davant un senyal o prodigi del cel, fins que començà a ésser dur de cor i cec de ment, i a descreure tot el que havia vist i sentit.

2. Imaginaven tot de coses insensates en el cor, de què tot allò era obra dels homes i del poder del diable, per tal d’emmenar i enganyar el cor del poble. I d’aquesta manera Satanàs s’apoderà del cor del poble novament, encegant-los els ulls i menant-los a creure que la doctrina del Crist era cosa folla i vana.

3. I succeí que el poble s’enfortia en la iniquitat i les abominacions. I ja no creien que es manifestarien més senyals o prodigis. I Satanàs anava arreu, emmenant el cor del poble, temptant-los i fent que cometessin grans iniquitats en el país.

4. Així passà l’any noranta-sis, i també el noranta-set, i així mateix el noranta-vuit i el noranta-nou.

5. I havien transcorregut ja cent anys des dels dies de Mossíah, que fou rei del poble dels nefites.

6. I n’havien passat sis-cents nou anys des que Lehí havia sortit de Jerusalem.

7. I feia nou anys des que s’havia donat el senyal que fou anunciat pels profetes, que el Crist vindria al món.

8. Ara, els nefites començaren a calcular el temps des d’aquell dia quan fou donat el senyal, o des de la vinguda de Crist; així doncs, ja havien passat nou anys.

9. I Nefí, el pare del Nefí que tenia càrrec dels annals, no tornà al país de Zarahemla, i no es podia trobar enlloc en tot el país.

10. I succeí que el poble restà en la iniquitat, malgrat les moltes predicacions i profecies que els foren comunicades; i així passà l’any desè també. I l’onzè també passà en la iniquitat.

11. En l’any tretzè començaren a haver-hi guerres i baralles per tot el país. Perquè els lladres de Gadianton s’havien fet tants, i havien matat tantes persones, i havien devastat tantes ciutats, i escampaven tant de mort i estralls per tot el país, que calgué que tot el poble, tant nefita com lamanita, prengués les armes contra ells.

12. Per això, tots els lamanites que s’havien convertit al Senyor, s’uniren als seus germans, els nefites, i, per a la seguretat de la pròpia vida, tal com la de les seves dones i fills, es veieren compeŀlits a aixecar les armes contra aquells lladres de Gadianton; sí, i també per a mantenir les seves cerimònies, i els privilegis de la seva església, i de la seva adoració, i la seva independència i llibertat.

13. I succeí que abans d’acabar aquest any tretzè, una destrucció total amenaçà els nefites a causa d’aquesta guerra, que s’havia tornat molt greu.

14. I aquells lamanites que s’havien unit amb els nefites foren comptats entre ells.

15. La maledicció els fou llevada, i la seva pell es tornà blanca com la dels nefites.

16. I els seus joves i les seves noies es feren bellíssims; i foren comptats entre els nefites, i es deien nefites. Així’ acabà l’any tretzè.

17. Succeí que en començar l’any catorzè, continuà la guerra entre els lladres i el poble de Nefí, i esdevingué molt greu. Així i tot, el poble de Nefí avantatjava una mica els lladres, en tant que els empenyeren fora de les seves terres, cap a les muntanyes i als seus amagatalls.

18. Així acabà l’any catorzè: i en el quinzè els lladres de Gadianton sortiren novament contra el poble de Nefí. I per motiu de la perversitat del poble de Nefí, i les seves moltes baralles i dissensions, els avantatjaren molt.

19. D’aquesta manera acabà l’any quinzè; i així es trobava el poble, en un estat de molta aflicció. L’espasa de la destrucció els penjava al damunt, fins que gairebé estaven a punt d’ésser-ne estassats. I tot, a causa de la seva iniquitat.