1. Jo, Zenif, havent estat instruït en tot el que fa de la llengua dels nefites i havent tingut coneixement de la terra de Nefí, o de la terra de la primera herència dels nostres pares; i havent estat enviat com a espia entre els lamanites per tal de sotjar les seves forces, a fi que el nostre exèrcit els caigués al damunt, i els destruís — però quan veia el que era bo entre ells, vaig voler que no fossin destruïts.

2. Per això vaig discutir amb els meus germans a l’erm, perquè volia que el nostre cabdill fes un tractat amb els lamanites; però, com que era un home sever i sanguinari, va manar que em matessin. Però, em varen rescatar pel vessament de molta sang, perquè pare lluitava contra pare, i germà contra germà, fins que la part més gran del nostre exèrcit quedà destruïda a l’erm. I els que érem salvats vàrem tornar al país de Zarahemla, a relatar la història a les esposes i fills.

3. Amb tot, jo, sobre zelós d’heretar la terra dels nostres pares, vaig ajuntar tots aquells que volgueren pujar a posseir el país, i de nou vàrem emprendre camí dins l’erm per a pujar-hi; però fórem castigats amb fam i greus afliccions, perquè érem lents en recordar-nos del Senyor Déu nostre.

4. Malgrat tot, després d’haver caminat errants per l’erm durant molts dies, vàrem plantar les tendes al lloc on els nostres germans havien mort, prop de la terra dels nostres pares.

5. I succeí que amb quatre dels meus homes vaig anar altra vegada dins la ciutat, fins al rei, per tal de conèixer la seva disposició, i saber si jo pogués entrar amb el meu poble i posseir el país en pau.

6. Vaig entrar al rei, i aquest pactà amb mi que jo podia posseir la terra de Lehí-Nefí i la terra de Shilom.

7. També va manar que la seva gent marxés d’aquesta terra. I jo i el meu poble hi vàrem entrar per fer-la nostra.

8. Vàrem començar a aixecar edificis i a reparar els murs de la ciutat, sí, els mateixos murs de la ciutat de Lehí-Nefí i de Shilom.

9. I començàrem a conrear la terra i a sembrar tota mena de llavors, blat de moro, blat, civada, i neàs i sheum, i llavors de tota mena de fruits. I començàrem a multiplicar-nos i a prosperar en el país.

10. Ara, era per l’astúcia i el mal enginy del rei Laman, de portar el meu poble a la servitud, que ens va cedir el terreny perquè l’ocupéssim.

11. Per això va succeir que després de sojornar a aquell país durant dotze anys, el rei Laman va començar a inquietar-se, no fos que el meu poble s’hi fes fort i que no poguessin vèncer-lo i reduir-lo a la captivitat.

12. Ara, els lamanites eren un poble mandrós i idòlatra. Per això desitjaven portar-nos a la captivitat, a fi d’atipar-se amb el treball de les nostres mans, sí, i que es folguessin amb els ramats dels nostres camps.

13. Per tant, succeí que el rei Laman es posà a agitar el seu poble perquè es barallés amb el meu; i així es començaren guerres i baralles al país.

14. En l’any tretzè del meu regnat a la terra de Nefí, cap a la banda del sud del país de Shilom, mentre el meu poble abeurava i pasturava els ramats, i conreava les seves terres, una nombrosa host de lamanites els va caure al damunt, i es posà a matar-los i a emportar-se dels seus ramats i del gra dels seus camps.

15. I succeí que varen fugir, tots els qui no foren atrapats, fins a la ciutat de Nefí, tot invocant la meva protecció.

16. Llavors jo els vaig armar amb arcs i sagetes, amb espases i simitarres, i bastons i fones, i amb totes les armes que poguérem inventar; i jo i el meu poble sortirem contra els lamanites a combatre’ls.

17. Sí, en la força del Senyor sortírem a guerrejar contra els lamanites; perquè jo i el meu poble clamàrem ferventment al Senyor que ens deslliurés de les mans dels nostres enemics, puix que fórem despertats al record de la deslliurança dels nostres pares.

18. I Déu escoltà el nostre clam i respongué a les nostres pregàries. Vàrem sortir en la força d’ell, sí, eixírem contra els lamanites, i en un dia i una nit en vàrem matar tres mil quaranta-tres; els vàrem matar fins a fer-los fora de la nostra terra.

19. Jo, mateix, amb les pròpies mans, vaig ajudar a enterrar els seus morts. I amb gran tristesa i lamentacions, vàrem comprovar que dos-cents setanta-nou dels nostres germans eren morts.