1. Ara, succeí que n’hi havia molts de la generació creixent que no podien comprendre les paraules del rei Benjamí, estant petits quan ell parlà al seu poble; i tampoc creien la tradició dels seus pares.

2. No creien el que s’havia dit de la resurrecció dels morts, ni tampoc de la vinguda del Crist.

3. I per la seva incredulitat, no podien comprendre la paraula de Déu; i el seu cor se’ls havia endurit.

4. No volien batejar-se ni unir-se a l’església. I foren un poble separat respecte de la seva fe, i així quedaren per sempre, àdhuc en el seu estat carnal i pecaminós, ja que no volien invocar el seu Déu i Senyor.

5. I durant el regnat de Mossíah no eren ni la meitat del poble de Déu; però a causa de les dissensions entre els germans, es feren més nombrosos.

6. Perquè va passar, que amb les seves paraules afalagadores enganyaven molts que eren de l’església i els feren cometre molts pecats. Així, calgué que els qui cometien pecat i que eren de l’església, fossin amonestats per l’església.

7. I foren portats davant dels sacerdots, estant lliurats a aquests pels mestres. I els sacerdots els portaren davant de Alma, que era l’alt sacerdot.

8. Ara, el rei Mossíah havia donat a Alma l’autoritat sobre l’església.

9. I succeí que Alma no sabia d’ells, però hi havia molts testimonis en contra seu; sí, el poble es presentà i testimonià llargament de les seves iniquitats.

10. Fins llavors tal cosa mai no havia succeït dins l’església. Així doncs, Alma es torbà d’esperit, i manà que els portessin davant del rei.

11. I digué al rei: Mira, aquí n’hi ha molts que portem davant teu, que són acusats dels seus germans; sí, i els han agafat en diverses iniquitats. I no se’n penedeixen, per tant, els portem davant teu perquè els jutgis segons els seus crims.

12. Però el rei Mossíah respongué a Alma: Vet aquí que jo no els jutjo pas; per tant, els deixo a les teves mans perquè siguin jutjats.

13. Ara l’esperit d’Alma es torbà novament; i demanà al Senyor què havia de fer sobre l’assumpte, perquè temia obrar mal a la vista de Déu.

14. I succeí que després d’haver-li vessat tota l’ànima a Déu, la veu del Senyor li arribà, dient:

15. Beneït siguis, Alma; i beneïts els qui foren batejats a les aigües de Mormó. Beneït ets per la teva molta fe en la paraula sols del meu servent Abinadí.

16. I beneïts són ells a causa de la seva molta fe en les paraules sols que els has anunciat.

17. I beneït ets per haver establert una església entre aquest poble. Ells seran establerts i seran el meu poble.

18. Sí, beneït sigui aquest poble, tots que estan disposats a portar el meu nom, perquè pel meu nom seran anomenats, i són meus.

19. I perquè has acudit a mi respecte del transgressor, ets beneït.

20. Tu ets el meu servent; i jo faig pacte amb tu que tindràs la vida eterna. Serviràs a mi i sortiràs en nom meu, i aplegaràs les meves ovelles.

21. El qui escolti la meva veu, serà la meva ovella. I el rebràs en l’església, i jo també el rebré.

22. Perquè, vet aquí, aquesta és la meva església. Qualsevol que es bategi, serà batejat al penediment. I aquell que tu rebis creurà en el meu nom; i el perdonaré lliurement.

23. Perquè jo sóc el qui prenc damunt meu els pecats del món; sóc jo que els ha creat, i sóc el qui concedeix a tot aquell que creu fins a la fi, un lloc a la meva dreta.

24. Perquè vet aquí, en nom meu ells són anomenats. I si em coneixen, sortiran i tindran un lloc eternament a la meva dreta.

25. I succeirà que quan soni la segona trompeta, llavors els qui mai no m’han conegut s’alcen, i s’estaran davant meu.

26. Llavors sabran que jo sóc el seu Déu i Senyor, que sóc el seu Redemptor; però ells no volgueren redimir-se.

27. Llavors els confessaré que mai no els he conegut; i aniran al foc etern, aparellat per al diable i als seus àngels.

28. Per tant, et dic que el qui no vulgui escoltar la meva veu, aquest no el rebràs dins la meva església, perquè jo tampoc no el rebré l’últim dia.

29. Et dic, per tant: Vés, i el qui transgredeixi contra mi, el jutjaràs d’acord amb els pecats que hagi comès. I si confessa els seus pecats davant teu i meu, i es penedeix amb sinceritat de cor, el perdonaràs i jo també el perdonaré.

30. I tantes vegades que el meu poble es penedeixi, els perdonaré les seves transgressions en contra meu.

31. I també us perdonareu les ofenses els uns als altres; perquè en veritat us dic, que el qui no perdona pas les ofenses del seu proïsme quan diu que es penedeix, aquell mateix s’ha posat sota condemna.

32. I ara et dic: Vés, i el qui no es penedeixi dels seus pecats, no serà comptat entre el meu poble; i això s’observarà des d’ara endavant.

33. I succeí que quan Alma hagué escoltat aquestes paraules, les escrigué per tal de conservar-les, i per a jutjar el poble de la església segons els manaments de Déu.

34. I succeí que, d’acord amb la paraula del Senyor, Alma anà i jutjà aquells que havien estat presos en la iniquitat.

35. Qualsevol que es penedia dels seus pecats i els confessava, els comptava entre el poble de l’església.

36. I els qui no volien confessar els seus pecats, ni penedir-se de la seva dolenteria, no eren comptats entre el poble de l’església; i els seus noms n’eren esborrats.

37. I succeí que Alma posà en ordre tots els afers de l’església. I novament començaven a tenir pau i a prosperar moltíssim en els afers de l’església, i obraven amb circumspecció davant Déu, admetent molts i batejant molts.

38. Totes aquestes coses feien Alma i els seus coŀlaboradors que eren sobre l’església, caminant en tota diligència, ensenyant la paraula de Déu en totes les coses, patint tota mena d’afliccions i sofrint persecució de tots els que no pertanyien a l’església de Déu.

39. I amonestaven els seus germans, i també en rebien amonestació, cadascú per la paraula de Déu, segons els seus pecats que havia comès, havent rebut el manament de Déu de pregar sense parar i de donar gràcies en totes les coses.