1. Ara, Alma, avisat pel Senyor que els exèrcits del rei Noè els caurien al damunt, i havent-lo fet saber al seu poble, per tant, aplegaren els ramats i prengueren del seu gra, i sortiren cap a l’erm davant d’ells.

2. I el Senyor els enfortí, que els homes del rei Noè no els pogueren aconseguir per a destruir-los.

3. Fugiren vuit dies de jornada dins l’erm.

4. I varen arribar a un país, sí, un país molt bell i agradable, una terra d’aigües pures.

5. Hi plantaren les tendes i començaren a conrear la terra i a edificar edificis; sí, foren laboriosos i s’afanyaren molt.

6. I la gent desitjava que Alma fos el seu rei, perquè fou estimat del seu poble.

7. Però ell els digué: No és prudent que tinguem un rei; perquè així diu el Senyor: No estimareu una carn més que l’altra, ni un home es pensarà més que un altre. Per tant, us dic que no és prudent que tingueu un rei.

8. Així i tot, si fos possible que sempre tinguéssiu homes justos per reis, us seria bo tenir rei.

9. Però recordeu-vos de la iniquitat del rei Noè i dels seus sacerdots. I jo mateix m’enxarxava i feia moltes coses abominables a la vista del Senyor, cosa que m’ha causat greu penediment.

10. Així i tot, després de molta tribulació, el Senyor escoltà els meus clams, i em respongué les meves pregàries, i m’ha fet instrument a les seves mans de portar tants de vosaltres a coneixença de la seva veritat.

11. Malgrat tot, d’això no m’envaneixo, perquè sóc indigne de vanagloriar-me de mi mateix.

12. I ara us dic, heu estat oprimits pel rei Noè i asservits a ell i als seus sacerdots, i heu estat portats a la iniquitat per ells. Per això, us trobàveu fermats amb els lligams de la iniquitat.

13. I ara, així com heu estat alliberats d’aquests lligams pel poder de Déu, sí, de les mans del rei Noè i del seu poble, i també dels lligams de la iniquitat, així desitjo que us mantingueu ferms en aquesta llibertat per la qual us heu fet lliures, i que no us fieu de ningú perquè sigui el vostre rei.

14. I no fieu tampoc que ningú sigui el vostre mestre o ministre, a menys que sigui un home de Déu, caminant per les seves sendes i guardant els seus manaments.

15. Així va instruir Alma al seu poble, que cadascú estimés el seu proïsme com a si mateix, i que no hi hagués baralles entre ells.

16. Ara Alma era el seu alt sacerdot, fundador de la seva església.

17. I succeí que ningú no rebia autoritat de predicar o d’ensenyar, si no fos per ell, de Déu. Així doncs, ell consagrava tots els seus sacerdots i tots els seus mestres; i ningú no era consagrat que no fos home just.

18. Per tant, vetllaven pel seu poble i el nodrien amb les coses que pertanyien a la justícia.

19. I succeí que començaren a prosperar molt en el país, i l’anomenaven el país d’Hèlam.

20. I succeí que es multiplicaren i prosperaren moltíssim en el país, i aixecaren una ciutat que anomenaren la ciutat d’Hèlam.

21. Així i tot, el Senyor jutja bo de renyar el seu poble, sí, ell prova la seva paciència i la seva fe.

22. Amb tot, qui confia en ell serà exaltat el darrer dia; i així va passar amb aquest poble.

23. Perquè jo us mostraré que fou portat a la servitud, i que ningú no l’hagués deslliurat, sinó el seu Déu i Senyor, sí, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob.

24. I succeí que ell sí els va alliberar, i els manifestà el seu gran poder, i fou gran la seva gaubança.

25. Perquè heus aquí, succeí que mentre eren a la terra d’Hèlam, sí, en la ciutat d’Hèlam, mentre conreaven les terres dels encontorns, un exèrcit lamanita estava en les fronteres del país.

26. Ara, succeí que els germans d’Alma fugiren dels camps i s’aplegaren a la ciutat d’Hèlam; i estaven espaordits de l’arribada dels lamanites.

27. Però Alma sortí entre ells, i els exhortà, tot dient que no temessin, sinó que es recordessin del seu Déu i Senyor, i ell els alliberaria.

28. Per això, emmudiren els seus temors i començaren a suplicar-li al Senyor, que ablanís el cor dels lamanites perquè els perdonessin a ells i les seves esposes i fills.

29. I el Senyor entendrí el cor dels lamanites. I Alma i els seus germans sortiren i es lliuraren a les seves mans, i els lamanites ocuparen la terra d’Hèlam.

30. Ara, els exèrcits lamanites que havien perseguit el poble del rei Limhi s’havien perdut dins l’erm per molts dies.

31. I havien trobat aquells sacerdots del rei Noè en un paratge que anomenaven Amuló, i ja l’havien començat a ocupar, i a conrear la terra.

32. El nom del cabdill d’aquests sacerdots era Amuló.

33. Succeí que Amuló implorà els lamanites, i també els envià les mullers d’ells, que eren filles dels lamanites, perquè demanessin als seus germans que no els destruïssin els marits.

34. I els lamanites es compadiren d’Amuló i dels seus germans; i no els mataren a causa de les seves mullers.

35. I Amuló i els seus germans s’ajuntaren amb els lamanites, i caminaven per l’erm buscant la terra de Nefí quan varen descobrir la terra d’Hèlam, la qual ocupava Alma i els seus germans.

36. I succeí que els lamanites varen prometre a Alma i els seus germans, que si els mostraven el camí que conduïa a la terra de Nefí, els concedirien la vida i la llibertat.

37. Però després que Alma els hagué mostrat el camí a la terra de Nefí, els lamanites no volien complir la promesa, sinó que posaren guardes al voltant del país d’Hèlam sobre Alma i els seus germans.

38. I la resta de l’exèrcit tornà a la terra de Nefí. I una part retornà a la terra d’Hèlam, duent també les esposes i els fills dels guardes que havien deixat al país.

39. I el rei dels lamanites havia concedit a Amuló d’ésser rei i cabdill del seu poble, dels que estaven a la terra d’Hèlam. Així i tot, no tendria poder de fer res contrari a la voluntat del rei dels lamanites.