El Llibre de Mossíah

1. Ara, no hi va haver més baralles en tota la terra de Zarahemla, entre tot el poble que era del rei Benjamí, de tal manera que aquest va gaudir de pau contínua tot el restant dels seus dies.

2. I succeí que tenia tres fills, i els anomenava Mossíah, Helorum i Helaman. I els feia instruir en tot l’idioma dels seus pares perquè així poguessin arribar a ésser homes de seny, i que coneguessin les profecies que els seus pares havien proferit, profecies que els havien estat donades per la mà del Senyor.

3. També els va instruir sobre els annals que estaven gravats damunt les planxes de llautó, dient-los: Fills meus, voldria que us recordéssiu de què si no fos per aquestes planxes, que contenen aquests annals, i aquests manaments, nosaltres hauríem romàs en la ignorància, fins aquest temps, sense conèixer els misteris de Déu.

4. Perquè no era possible que el nostre pare Lehí es recordés de totes aquestes coses per a ensenyar-les als seus fills, sense l’ajut d’aquestes planxes; ja que, havent estat instruït en l’idioma dels egipcis, ell podia llegir aquests gravats i ensenyar-los als seus fills, a fi que aquests els poguessin ensenyar als seus, tot complint els manaments de Déu, fins als nostres dies.

5. Us dic, fills meus, que si no fos per aquestes coses que s’han guardat i preservat per la mà de Déu per tal que nosaltres llegíssim i entenguéssim dels seus misteris, i tinguéssim sempre els seu manaments davant els nostres ulls, fins els nostres pares haurien decaigut en la incredulitat, i nosaltres hauríem estat com els nostres germans, els lamanites, que no saben res d’aquestes coses, o no les creuen quan els són ensenyades, a causa de les tradicions dels seus pares, que no són correctes.

6. Oh fills meus, voldria que recordéssiu que aquestes paraules són veritables, i també que aquests annals són vertaders. I esguardeu també les planxes de Nefí, les quals contenen els annals i les paraules dels nostres pares, des del temps que eixiren de Jerusalem fins ara, i són veritables; i podem saber que són certes perquè les tenim davant dels nostres ulls.

7. Ara, fills meus, voldria que us recordéssiu d’escodrinyar-les amb diligència, perquè us servissin de profit. I voldria que guardéssiu els manaments de Déu perquè prosperéssiu en el país, d’acord amb les promeses que el Senyor va fer als nostres pares.

8. I moltes altres coses el rei Benjamí va ensenyar als seus fills, que no queden escrites en aquest llibre.

9. I succeí que quan va acabar d’instruir els seus fills, s’envellí, i coneixent que ben aviat hauria de fer el camí de tota la terra, cregué oportú de conferir el seu regne a un dels seus fills.

10. Per això, féu portar Mossíah a la seva presència, i aquestes són les paraules que li parlà, dient: Fill meu, voldria que fessis una crida per tot el país, entre tota aquesta gent, o el poble de Zarahemla, i el de Mossíah que hi habita, a fi que es reuneixin. Perquè demà proclamaré a aquest poble meu, per la meva pròpia boca, que tu seràs el rei i cabdill d’aquest poble que ens ha donat el Senyor Déu nostre.

11. I a més, donaré un nom a aquest poble, per tal que es distingeixi d’entre tots els pobles que el Senyor ha tret de la terra de Jerusalem. I ho faig perquè s’ha afanyat en guardar els manaments del Senyor.

12. I li donaré un nom que mai més no serà esborrat, si no fos per la transgressió.

13. Sí, i encara et dic, que si aquest poble tan altament afavorit del Senyor caigués en la transgressió, i esdevingués un poble malvat i adúlter, el Senyor es lliurarà d’ells, de manera que es tornaran febles com els seus germans. I no els preservarà més pel seu incomparable i meravellós poder, com fins ara ha preservat els nostres pares.

14. Perquè et dic, que si Déu no hagués estès el seu braç en preservar els nostres pares, haurien caigut en mans dels lamanites i estat víctimes del seu odi.

15. I succeí que quan el rei Benjamí hagué acabat de parlar aquestes paraules al seu fill, li donà càrrec de tots els afers del regnat.

16. I a més li donà càrrec dels annals gravats damunt les planxes de llautó, així com les de Nefí, i també l’espasa de Laban, i l’esfera o director que va conduir els nostres pares per l’erm, el qual fou preparat per la mà del Senyor perquè així hi fossin dirigits, cadascú segons la cura i diligència que li donaven.

17. Per tant, mentre no es mantenien fidels, no prosperaven ni avançaven en el seu camí, sinó que foren foragitats i incorregueren l’enuig de Déu al seu damunt. Per tant, foren castigats amb fam i greus afliccions, per tal de moure’ls al record del seu deure.

18. Així doncs, succeí que Mossíah sortí i féu el que el seu pare li havia manat. Cridà tots els qui vivien al país de Zarahemla, perquè es reunissin i pugessin al temple per tal d’escoltar les paraules que els digués el seu pare.