Scriptures
Mossíah 13


Capítol 13

El profeta Abinadí, protegit per poder diví, resisteix els sacerdots i els cita la Llei i l’Evangeli.

1. I ara quan el rei hagué escoltat aquestes paraules, digué als seus sacerdots: Emporteu-vos aquest home i mateu-lo. Què hem d’haver-se-les amb ell, perquè és boig.

2. I s’atansaren i intentaren posar-li les mans al damunt, però els resistí i digué:

3. No em toqueu, perquè Déu us ferirà si em poseu les mans al damunt, ja que encara no he comunicat el missatge que el Senyor em donà; ni us he dit el que em vàreu demanar. Per tant, Déu no deixarà que jo sigui destruït en aquest temps.

4. Però, he de complir els manaments amb què Déu m’ha encomanat. I perquè us he dit la veritat, esteu enutjats amb mi. I encara més, perquè he dit la paraula de Déu, m’heu jutjat de boig.

5. I succeí que després que Abinadí hagué dit aquestes paraules, el poble del rei Noè no s’atreví a agafar-lo, perquè l’Esperit del Senyor restava sobre ell, i el seu rostre resplendia amb gran llustre, com el de Moisès a la muntanya del Sinaí, mentre parlava amb el Senyor.

6. I Abinadí els parlava amb poder i autoritat de Déu; i continuà les seves paraules, dient:

7. Vosaltres veieu que no teniu poder de matar-me. Així doncs, acabaré el meu missatge. Sí, i veig que us corseca el cor, perquè us dic la veritat sobre les vostres dolenteries.

8. I les meves paraules us emplenen de sorpresa i d’astorament, i d’ira.

9. Però jo acabaré el meu missatge, i llavors no té importància on vagi, si és que em salvo.

10. Però això us dic, el que feu amb mi, després d’això, serà com a tipus i ombra de les coses que han de venir.

11. I ara us llegiré la resta dels manaments de Déu, perquè veig que no es troben escrits al vostre cor. Percibo que heu estudiat i ensenyat la dolenteria la més gran part de la vostra vida.

12. Ara, recordeu que us ho he dit: No et faràs escultura, ni cap imatge de res que hi ha dalt del cel ni a baix a la terra, ni del que hi ha a les aigües dessota.

13. A més: No et prostraràs davant elles, ni les serviràs, car jo, el teu Déu i Senyor, sóc Déu gelós que castigo les iniquitats dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació dels qui m’odien.

14. I manifesto misericòrdia a milers dels qui m’estimen i guarden els meus manaments.

15. No proferiràs el nom del Senyor, el teu Déu, en va, perquè ell no tindrà per innocent el qui profereix el seu nom en va.

16. Recorda’t del dia del sàbat, per santificar-lo.

17. Sis dies treballaràs i tota la feina faràs.

18. Però el dia setè, el sàbat del teu Déu i Senyor, no faràs cap feina, ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu servent, ni la teva serventa, ni el teu animal, ni el teu foraster que està a les teves portes.

19. Perquè en sis dies el Senyor féu el cel, la terra, la mar, i tot el que és en ells; per tant el Senyor beneí el dia sàbat i el santificà.

20. Honra el teu pare i la teva mare, per tal que siguin llargues els teus dies damunt la terra que el teu Déu i Senyor va donar-te.

21. No mataràs.

22. No adulteraràs. No furtaràs.

23. No llevaràs fals testimoni contra el teu proïsme.

24. No cobejaràs la casa del teu proïsme. No cobejaràs la muller del teu proïsme, ni el seu servent, ni la seva serventa, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res que sigui del teu proïsme.

25. I després que Abinadí hagué acabat de dir aquestes coses, els va demanar: Heu instruït aquest poble que han d’observar totes aquestes coses, per tal de guardar aquests manaments?

26. Jo us dic que no. Perquè si ho haguéssiu fet, el Senyor no m’hauria fet sortir i profetitzar desgràcies sobre aquest poble.

27. Ara, vosaltres heu dit que la salvació ve per la llei de Moisès. Jo us dic que cal que guardeu encara la llei de Moisès, però també us dic que vindrà el temps en què ja no caldrà guardar-la.

28. I a més us dic que la salvació no ve solament per la llei. I si no fos per l’expiació que Déu mateix farà pels pecats i per les iniquitats del seu poble, aquests inevitablement haurien de morir, malgrat la llei de Moisès.

29. Ara, us dic que calgué que es donés una llei als fills d’Israel, àdhuc una llei molt estricta. Perquè era un poble obstinat, prompte en fer la dolenteria, però lent en recordar-se del seu Déu i Senyor.

30. Per això els fou donada una llei, sí, una llei de ritus i d’ordenances, una que havien d’observar estrictament, de dia en dia, per tal de guardar-los en el record de Déu i dels seus deures envers ell.

31. Però heus aquí, us dic que totes aquestes coses eren com a tipus de coses a venir.

32. Ara bé, entengueren la llei? Us dic que no. No tots l’entengueren. I això a causa de la duresa del seu cor; perquè no entengueren que ningú no es podia salvar si no era mitjançant la redempció de Déu.

33. No els profetitzà Moisès, doncs, sobre la vinguda del Messies, i que Déu redimiria el seu poble? Sí, i tots els profetes que han profetitzat des del principi del món, no han parlat, més o menys, d’aquestes coses?

34. No han dit que Déu mateix baixaria entre els homes, i que prendria forma d’home, i que sortiria amb gran poder damunt la faç de la terra?

35. Sí, i no han dit també que ell duria a terme la resurrecció dels morts i que ell, ell mateix, seria oprimit i afligit?