1. Hi havia un paratge a Shemlon on les filles dels lamanites es reunien a cantar, i a ballar i divertir-se.

2. I succeí que un dia s’hi havia aplegat un petit grup d’elles per a cantar i ballar.

3. I els sacerdots del rei Noè, avergonyits de tornar a la ciutat de Nefí, i temerosos també que el poble no els matés, no s’atrevien a tornar amb les seves esposes i fills.

4. I com que havien romàs a l’erm, i hi havien descobert les filles dels lamanites, s’amagaven a esguardar-les.

5. I quan n’hi havia només unes quantes reunides a ballar, aquells sortiren dels seus amagatalls i les agafaren, i se les emportaren a l’erm; sí, se n’endugueren vint-i-quatre.

6. I succeí que quan els lamanites trobaren a mancar les filles, s’enfadaren amb el poble de Limhi, puix que pensaren que ells n’eren els culpables.

7. Per això feren sortir els seus exèrcits, sí, el mateix rei anava davant del seu poble. I es dirigiren a la terra de Nefí per tal d’acabar amb el poble de Limhi.

8. I Limhi els havia descobert des de la torre, fins tots els seus preparatius de guerra descobrí. Així doncs, reuní el seu poble, i els feren emboscades als camps i als boscos.

9. I succeí que quan els lamanites hi arribaven, el poble de Limhi es posà a caure al seu damunt, des dels seus amagatalls, i els començà a matar.

10. La batalla esdevingué molt violenta, car lluitaven com ho fan els lleons per la seva presa.

11. I succeí que el poble de Limhi començà a foragitar els lamanites, a despit que no n’eren ni la meitat dels lamanites. Però aquells lluitaven per les seves vides i per les seves mullers i fills; per tant, maldaren i lluitaren com a feres.

12. I succeí que varen trobar el rei dels lamanites entre el nombre dels seus morts. Però no era mort, només ferit i abandonat a terra, tan precipitada havia estat la fugida del seu poble.

13. I l’agafaren i embenaren les seves ferides, i el portaren davant de Limhi. I digueren: Ve-te’l, aquí tens el rei dels lamanites, que ha rebut una ferida i ha caigut entre els seus morts, i l’han abandonat. Vet aquí que te l’hem portat davant teu. I ara, deixa’ns matar-lo.

14. Però Limhi els digué: No el matareu, sinó me l’acostareu aquí perquè jo el vegi. I l’hi portaren. I Limhi li digué: Quins motius teniu, per a pujar a la guerra contra el meu poble? Perquè el meu poble no ha trencat pas el jurament que et vaig fer. Per què, doncs, has trencat el jurament que feres amb el meu poble?

15. Llavors el rei digué: He trencat el jurament perquè el teu poble se n’emportà les filles del meu poble. Per això, en la meva ira, vaig fer que el meu poble pugés a la batalla contra el teu.

16. Ara, Limhi no havia sentit res de l’assumpte. Així que digué: Buscaré entre la meva gent, i qualsevol que hagi comes aquesta cosa morirà. I féu buscar entre el seu poble.

17. Ara quan Gedeó, que era el capità del rei, va sentir aquestes coses, es presentà al rei i li digué: Atura’t, t’ho prego. No busquis entre el teu poble, i no li tinguis culpable.

18. No et recordes dels sacerdots del teu pare, que aquest poble intentà matar? I no són ells a l’erm? No seran ells que han robat les filles dels lamanites?

19. Ara, vés, digues al rei d’aquestes coses perquè ell digui al seu poble, i que s’apaivaguin envers nosaltres. Perquè, vet aquí, que s’estan preparant ja a escometre’ns; i vet aquí, que nosaltres som pocs.

20. Mira, que vénen amb les seves hostes. I si el rei no els hi apaivaga, morirem.

21. Doncs, no s’han acomplert les paraules que Abinadí profetitzà contra nostre? I tot, perquè no volíem escoltar les paraules del Senyor i deixar les nostres iniquitats.

22. Ara, apaivaguem el rei i complim el jurament que li vàrem fer. Perquè val més estar en l’esclavitud que no pas perdre la vida; cessem, per tant, de vessar tanta sang.

23. Llavors Limhi li explicà al rei tot el que feia al seu pare i als sacerdots que havien fugit a l’erm, i els culpà d’haver-se emportat les seves filles.

24. I succeí que el rei s’apaivagà envers el poble, i els digué: Anem a l’encontre del meu poble sense armes; i et juro amb jurament, que el meu poble no matarà el teu.

25. I succeí que seguiren el rei. Sortiren sense armes a l’encontre dels lamanites; i els trobaren, i el rei dels lamanites s’inclinà davant d’ells i pregà a favor del poble de Limhi.

26. I quan els lamanites veieren el poble de Limhi, que venien sense armes, s’apiadaren d’ells i s’apaivagaren envers ells, i tornaren amb el seu rei en pau cap al seu propi país.