1. Succeí que després que el rei Limhi hagué acabat de parlar al seu poble, perquè els va parlar moltes coses de les quals solament unes poques he escrit en aquest llibre, els explicà tot el que feia dels seus germans que vivien al país de Zarahemla.

2. I va fer que Ammon es presentés davant de la multitud i que li repetís tot el que havia succeït als seus germans, des de l’època que Zenif havia sortit del país fins al temps en què ell mateix pujà d’allí.

3. Ammon també els va repetir les últimes paraules que el rei Benjamí els havia ensenyat, i les explicà al poble del rei Limhi a fi que pogués comprendre totes les coses que havia dit el rei.

4. I després d’haver fet això, el rei Limhi acomiadà la multitud i féu que cadascú retornés a casa seva.

5. I succeí que va manar que les planxes que contenien els annals del seu poble, des del temps que sortí del país de Zarahemla, es portessin davant Ammon, perquè els llegís.

6. I tan aviat com Ammon els hagué llegit, el rei li preguntà si podia interpretar llengües, i Ammon li respongué que no.

7. I el rei li digué: Estant apesarat per les afliccions del meu poble, vaig fer que quaranta-tres dels meus homes fessin camí per l’erm per tal de trobar el país de Zarahemla, perquè cridéssim els nostres germans per a alliberar-nos de la servitud.

8. I es perderen a l’erm durant molt dies. Amb tot, eren diligents, i no trobaren el país de Zarahemla, sinó que varen retornar a aquest país, després d’haver fet camí per una terra entre moltes aigües, i d’haver descobert una regió coberta d’ossos d’homes i de bèsties, i també de ruïnes d’edificis de tota mena. I havien descobert una terra que va estar poblada amb una gent tan nombrosa com les hostes d’Israel.

9. I com a testimoniatge de què les coses que digueren són vertaderes, varen portar vint-i-quatre planxes plenes de gravats, i són d’or pur.

10. Vet aquí que també varen portar cuirasses de bona talla, i són de llautó i de coure, i perfectament bones.

11. I a més, varen portar espases que tenen les guarnicions desaparegudes i les fulles corcades de rovell. I no hi ha ningú al país que pugui interpretar el llenguatge ni els gravats de les planxes. Per això t’he preguntat si podies traduir.

12. I et dic també: Saps d’algú que pugui traduir? Perquè desitjo que aquests annals siguin traduïts al nostre idioma. Tal vegada ens donaran coneixença d’una resta del poble que fou destruït, d’on procedeixen aquests annals. O tal volta ens donaran coneixement sobre aquest mateix poble que ha estat destruït; i desitjo saber la causa de la seva destrucció.

13. Llavors Ammon li respongué: Et puc dir amb certesa, oh rei, d’un home que pot traduir els annals. Perquè ell posseeix allò amb el que pot mirar i traduir tots els annals de dates antigues; i és un do de Déu. Aquestes coses s’anomenen intèrprets. I ningú no pot mirar per ells si no li és manat, no sigui que cerqui allò que no deu, i mori. I aquell que és manat de mirar per ells és anomenat vident,

14. Vet aquí, que el rei del poble que es troba al país de Zarahemla és l’home que és manat de fer aquestes coses, i és el que té aquest alt do de Déu.

15. I el rei digué que un vident és més gran que un profeta.

16. Ammon explicà que un vident és revelador i profeta alhora, i que més gran do cap home no pot tenir, excepte que poseeix el poder de Déu, que ningú pot tenir. Amb tot, un home pot rebre gran poder de Déu.

17. Però, un vident pot saber de coses passades, i també de les que han de venir. I per ells totes les coses seran revelades, o més bé, les coses secretes seran manifestades i les ocultes vindran cap a la llum. I allò que no és conegut es farà divulgar per ells, i també les coses es faran conèixer per ells, que altrament no es coneixerien.

18. Així Déu ha disposat un mitjà perquè l’home, a través de la fe, faci grans miracles; per això, esdevé un gran benefactor per als seus semblants.

19. Ara, quan Ammon va acabar de dir aquestes paraules, el rei s’alegrà molt, i donà gràcies a Déu, dient: Sens dubte, algun gran misteri es conté dins aquestes planxes, i aquests intèrprets foren preparats per tal d’aclarir tot misteri semblant als fills dels homes.

20. Que en són de meravelloses les obres del Senyor! I quant de temps no sofreix amb el seu poble! Sí, i que en són de cecs i impenetrables els enteniments dels fills dels homes, puix que ni volen cercar saviesa ni desitgen governar-se per ella!

21. Sí, són com un ramat salvatge, que fuig del pastor i s’escampa, i és perseguit i devorat pels animals del bosc.