Scriptures
Mossíah 11


Capítol 11

Noè, rei malvat, i els seus sacerdots. El profeta Abinadí condemna la maldat que regna arreu. El rei Noè cerca de matar-lo.

1. Succeí que Zenif conferí el seu regne a Noè, un dels seus fills. Així, aquest començà a regnar en lloc seu; i no va seguir pas els camins del seu pare.

2. No guardava els manaments de Déu, sinó que caminava segons els desigs del seu cor. I va tenir moltes dones i concubines; i féu que el seu poble pequés i fes allò que era abominable als ulls del Senyor. Sí, es lliuraren a prostitucions i a tota mena d’iniquitats.

3. I els imposà com a contribució la cinquena part del que posseïen, la cinquena part de l’or i de la plata, una cinquena del zif i del coure, i del llautó i del ferro; i una cinquena dels seus ramats, i també una cinquena de tot el seu gra.

4. Tot això ho feia per tal de sostenir-se ell mateix, i de sostenir les seves dones i concubines, i també els seus sacerdots amb les seves dones i concubines; i així havia canviat els afers del regne.

5. Perquè va abaixar tots els sacerdots que el seu pare havia consagrat, i al seu lloc en va consagrar d’altres, uns que estaven inflats en l’orgull de cor.

6. Sí, i així es mantenien en la mandra i en la idolatria i en les seves prostitucions, pels impostos que el rei Noè imposava al seu poble; així el poble s’afanyava per a mantenir la iniquitat.

7. I el mateix poble es tornà idòlatra, perquè foren enganyats per les paraules vanes i afalagadores del rei i dels sacerdots, car els deien afalagadures.

8. I succeí que el rei Noè féu construir molts edificis elegants i espaiosos. I els ornà amb obres fines de fusta, i de tota mena de coses precioses, d’or, de plata i de ferro, llautó, zif i coure.

9. També es va construir un palau espaiós amb un tron al mig, tot de fusta fina, i ornat amb or i plata, i coses precioses.

10. També va fer que els seus artesans elaboressin tota mena de treballs, dins els murs del temple, de fusta fina, i coure i llautó.

11. I els seients reservats per als alts sacerdots, que eren més elevats que tots els altres, els ornà amb or pur. I hi féu construir una balaustrada al davant, perquè hi descansessin el cos i els braços mentre parlaven paraules mentideres i vanes al seu poble.

12. I succeí que construí una torre prop del temple, sí, una torre molt alta, tant així, que des del cim podia dominar la terra de Shilom, i també la de Shemlon, que ocupaven els lamanites. I fins i tot, podia esguardar tota la regió al voltant.

13. I manà construir molts edificis al país de Shilom, i una gran torre damunt el pujol al nord de la terra de Shilom, que havia estat un paratge dels fills de Nefí quan van fugir del país. Tot ho va fer amb les riqueses que obtenia dels impostos del seu poble.

14. I succeí que es donà el cor a les riqueses, i passava el temps a la disbauxa amb les seves dones i concubines; i així mateix, els seus sacerdots ho passaven amb prostitutes.

15. I plantà vinyes arreu del país, i construí trulls, i féu vi en abundància; i per això es va convertir en bevedor de vi, i el seu poble també.

16. I succeí que els lamanites començaren a caure sobre el seu poble, a grups petits, matant-los en els seus camps i mentre pasturaven els ramats.

17. I el rei Noè va posar guardes al voltant del país per fer-los fora; però no en va posar suficients, i els lamanites els varen caure al damunt i els varen matar, i menaren molts dels ramats fora del país; així els lamanites començaren a destruir-los i a exercir sobre ells el seu odi.

18. I succeí que el rei Noè envià les seves tropes contra ells, i els lamanites foren rebutjats, o els feren recular per una estona; per tant, tomaren joiosos amb el botí.

19. I ara, a causa d’aquesta gran victòria, s’exalçaren en l’orgull del seu cor; es vanaren de les seves forces, tot dient que cinquanta d’ells podien contra milers dels lamanites. Així es vanagloriaven i es delectaven en la sang, i de vessar-ne dels seus germans. I tot per la iniquitat del seu rei i dels seus sacerdots.

20. I succeí que hi havia entre ells un home anomenat Abinadí. Sortí entre el poble i es posà a profetitzar, dient: Així diu el Senyor, i així m’ho ha manat: Vés, i digues a aquesta gent — així ho diu el Senyor — Ai d’aquest poble! Perquè he vist les seves abominacions, i les seves iniquitats i prostitucions. I si no es penedeix, el castigaré amb la meva ira.

21. I si no es penedeixen i retornen al seu Déu i Senyor, jo els posaré en mans dels seus enemics, sí, i seran portats a l’esclavitud; i es veuran afligits per la mà dels seus enemics.

22. Llavors ells sabran que sóc el seu Déu i Senyor, i que sóc un Déu gelós, que castigo les iniquitats del meu poble.

23. I succeirà que si aquest poble no es penedeix i no retorna al seu Déu i Senyor, serà portat a l’esclavitud, i ningú no el deslliurarà, sinó el Senyor, el Déu Totpoderós.

24. I succeirà que quan m’implorin, seré lent en escoltar els seus clams; sí, i deixaré que els seus enemics els colpegin.

25. I si no es penedeixen amb cilicis i cendres, i no clamen al seu Déu i Senyor amb força, no escoltaré les seves pregàries ni els deslliuraré de les seves afliccions. Així ho ha dit el Senyor, i això és el que m’ha manat.

26. Ara succeí que quan Abinadí els va haver parlat d’aquesta manera, es varen enfadar amb ell i cercaren de matar-lo; però el Senyor l’alliberà de les seves mans.

27. I quan el rei Noè s’assabentà del que Abinadí havia dit al poble, també s’enfurismà i digué: Qui és Abinadí, que jo i el meu poble siguem jutjats per ell? O qui és el Senyor que faci baixar sobre el meu poble tan grans afliccions?

28. Us mano que m’hi porteu Abinadí perquè el mati. Perquè ha dit aquestes coses per tal d’incitar el meu poble a enfurismar-se els uns amb els altres, i a aixecar baralles entre ells; per això el mataré.

29. Ara els ulls del poble estaven encegats. Per això enduriren el cor contra les paraules d’Abinadí i cercaren d’agafar-lo des d’aquell moment. I el rei Noè endurí el cor contra la paraula del Senyor i no es penedí de les seves malvestats.