1. Ara, succeí que quan el rei Benjamí hagué parlat així al seu poble, interrogué entre ells per a saber del poble si creien les paraules que els havia dit.

2. I tots clamaren a una veu, dient: Sí, creiem totes les paraules que ens has dit, i a més, sabem que són certes i veritables, per l’Esperit del Senyor Omnipotent que ha obrat un gran canvi en nosaltres, o dins el nostre cor, que ja no tenim més disposició de fer el mal, sinó de fer el bé sense parar.

3. I nosaltres mateixos, a més, per la infinita bondat de Déu i les manifestacions del seu Esperit, tenim grans vistes del que ha de venir; i si convingués, podríem profetitzar de totes les coses.

4. I és la fe que hem tingut en les coses que ens ha dit el nostre rei, que ens ha portat fins a aquest gran coneixement, pel qual ens alegrem amb tan gran goig.

5. I estem disposats a fer pacte amb el nostre Déu, de complir la seva voluntat i d’ésser obedient als seus manaments en tot allò que ell ens mani, tota la resta de la nostra vida, per tal de no fer baixar damunt nostre un turment sense fi, com ha dit l’àngel, perquè no beguem de la copa de la ira de Déu.

6. Ara, eren aquestes les paraules que desitjava d’ells el rei Benjamí. Per això els digué: Heu pronunciat les paraules que jo desitjava, i l’aliança que heu fet és justa.

7. I ara, a causa de l’aliança que heu fet, sereu anomenats fills de Crist, fills i filles seves, perquè heus aquí, que avui ell us ha engendrat espiritualment. Perquè dieu que els vostres cors són canviats per la fe en el seu nom; per això heu nascut d’ell i heu esdevingut fills i filles seves.

8. I sota aquest cap sou fets lliures, i no n’hi ha altre cap sota el qual podeu fer-vos lliures. No s’ha donat cap altre nom pel que ve la salvació. Així doncs, voldria que prenguéssiu damunt vostre el nom de Crist, tots aquells que heu fet aliança amb Déu, d’ésser-li obedients fins a la fi de la vostra vida.

9. I s’esdevindrà que tot aquell que faci això es trobarà a la dreta de Déu, perquè coneixerà el nom pel qual és anomenat; perquè serà anomenat pel nom de Crist.

10. I succeirà que el qui no prengui damunt seu el nom de Crist haurà d’esser nomenat amb algun altre nom; de manera que es trobarà a l’esquerra de Déu.

11. Voldria que recordéssiu també, que aquest és el nom que us he dit que us donaria, el qual mai més no serà esborrat si no és per transgressió. Per tant, tingueu cura de no transgredir, perquè el nom no us sigui esborrat del cor.

12. Jo us dic: Voldria que us recordéssiu sempre de retenir escrit el nom al cor, perquè no us trobéssiu a l’esquerra de Déu sinó que oíssiu i coneguéssiu la veu per la que sereu cridats, i també el nom pel qual ell us cridarà.

13. Perquè com coneix un home l’amo al qual no ha servit, i que li és un estrany, i que es troba lluny dels pensaments i dels intents del seu cor?

14. A més, pren un home un ase que pertany al seu veí, i se’l queda? Jo us dic que no Ni tan sols deixarà que pasturi entre els seus ramats, sinó que el farà fora i l’airarà. Us dic que així serà entre vosaltres si no coneixeu el nom pel qual sou anomenats.

15. Per això, voldria que fóssiu ferms i immutables, sempre plens de bones obres, per tal que Crist, el Senyor Déu Omnipotent, us segelli com a seus, a fi que sigueu portats al cel i gaudiu de la salvació sense fi, i de la vida eterna, mitjançant la saviesa, i el poder, i la justícia i misericòrdia d’Aquell que creà totes les coses, tant en el cel com en la terra, que és Déu, damunt de tot. Amén.