1. Ara, quan Mossíah hagué fet això, es notificà entre tot el poble, per tot el país, per tal de saber el seu parer sobre qui havia d’ésser el seu rei.

2. I succeí que la veu del poble s’expressà, dient: Desitgem que el teu fill Aaron sigui el nostre rei i cabdill.

3. Ara, Aaron havia marxat cap a la terra de Nefí, així que el rei no li podia conferir el regnat; i Aaron tampoc no es prendria el regnat, ni cap altre dels fills de Mossíah no volia prendre-se’l.

4. Per això el rei Mossíah es notificà altra vegada entre el poble. Sí, àdhuc un escrit els envià, i aquestes són les paraules que s’escrivien, dient:

5. Oh poble meu, o germans meus, que com a tals us tinc, desitjo que rumieu el cas que sou cridats a considerar, ja que voleu un rei.

6. Ara, us dic que aquell a qui el regnat per dret pertany, l’ha rebutjat, i no el vol prendre.

7. I si s’anomenés un altre al seu lloc, temo que sorgissin baralles entre vosaltres. I qui sap si el meu fill, a qui pertany el regnat, no es tornés airat i no se l’emportés una part del poble, el que ocasionaria guerres i baralles entre vosaltres, que podrien fer causa de vessar molta sang, i malbaratar els camins del Senyor, sí, i destruir les ànimes de molts.

8. Us dic, doncs, que siguem assenyats i rumiem aquestes coses, perquè no tenim el dret de destruir el meu fill, ni tendríem dret de destruir cap altre si fos nomenat en lloc seu.

9. I si el meu fill tornés al seu orgull i a les coses vanes, es retractaria del que havia dit i reclamaria el seu dret al regnat, el qual faria que ell, i també aquest poble, cometessin molt pecat.

10. Siguem assenyats, doncs, i anticipem aquestes coses, i fem el que assegurarà la pau d’aquest poble.

11. Per tant, jo seré el vostre rei la resta dels meus dies. Però, així i tot, nomenem jutges per a jutgar aquest poble segons la nostra llei. I arranjarem novament els afers d’aquest poble; perquè nomenarem homes savis per ésser jutges, que judicaran aquest poble segons els manaments de Déu.

12. Ara, val més que un home sigui jutjat de Déu que no pas de l’home, perquè els judicis de Déu són sempre justos, emperò els judicis de l’home no sempre ho són.

13. Per tant, si fos possible que poguéssiu tenir homes justos per reis, que establissin les lleis de Déu i jutgessin aquest poble segons els seus manaments, sí, si poguéssiu tenir per reis, homes que fessin com el meu pare Benjamí feia per a aquest poble — us dic que si així fos sempre el cas, aleshores caldria que tostemps tinguéssiu reis per governar-vos.

14. I jo mateix he obrat amb tot el poder i les facultats que he posseït per tal d’ensenyar-vos els manaments de Déu i establir la pau per tot el país, a fi que no hi hagués ni guerres ni baralles, ni robatoris ni pillatges, ni assassinats ni cap mena d’iniquitat.

15. I qualsevol que ha comès iniquitat, l’he castigat d’acord amb el crim que ha comès, segons la llei que ens donaren els nostres pares.

16. Ara, us dic que ja que no tots els homes són justos, no convé que tingueu rei o reis per a regnar sobre vosaltres.

17. Perquè certament, quanta iniquitat fa cometre un sol rei dolent! Sí, i quina destrucció més gran!

18. Recordeu-vos del rei Noè, de la seva dolenteria i abominacions, i també de les dolenteries i abominacions del seu poble. I quina gran destrucció no els va caure al damunt! I també, a causa de les seves iniquitats foren reduïts a la servitud.

19. I si no hagués estat per la interposició del seu Creador Omniscient, i això per causa del seu penediment sincer, haurien romàs inevitablement en la servitud fins ara.

20. Però heus aquí, que ell els deslliurà perquè s’humiliaren davant d’ell; i perquè l’invocaren poderosament, els alliberà de la servitud. I així, el Senyor obra amb el seu poder en tots els casos entre els fills dels homes, estenent el seu braç de misericòrdia envers aquells que posen la confiança en ell.

21. Heus aquí, us dic que no podeu destronar un rei malvat si no és amb molta brega i el vessament de molta sang.

22. Perquè ell té els seus còmplices en la iniquitat, i manté els seus guardes al voltant. I trosseja les lleis dels qui han regnat amb justícia abans d’ell, i trepitja amb els seus peus els manaments de Déu.

23. I decreta lleis i les envia entre el seu poble, sí, lleis a la faisó de la seva dolenteria. I qualsevol que no les obeeix, el fa destruir; o qualsevol que es rebeŀla contra ell, li envia els seus exèrcits en contra per combatre’l; i si pot, els destrueix. I així un rei injust perverteix els camins de tota justícia.

24. I ara us dic, que no convé que us caiguin al damunt abominacions semblants.

25. Per tant, escolliu, per la veu d’aquest poble, jutges per què sigueu jutjats d’acord amb les lleis que els nostres pares us han donat, les quals són correctes i les que els foren donades per la mà del Senyor.

26. Ara, no és comú que la veu del poble desitgi alguna cosa contrària al que és just, però sí és comú que la menys part del poble desitja el que no és just. Per tant, així observareu, i ho fareu la vostra llei — de tramitar el vostre negoci per la veu del poble.

27. I si arriba el dia en què la veu del poble escull la iniquitat, llavors serà quan els judicis de Déu us cauran al damunt. Sí, aleshores serà quan ell us visitarà amb grans destruccions, igual com ho ha fet fins ara en aquest país.

28. I si teniu jutges, i no us jutgen segons la llei que ha estat donada, podreu fer que siguin jutjats d’un jutge més alt.

29. I si els vostres jutges més alts no jutgen judicis rectes, fareu aplegar un petit nombre dels vostres jutges menors, i aquests jutjaran els vostres jutges més alts, segons la veu del poble.

30. I us mano que feu això en el temor del Senyor. I us mano que feu aquestes coses, i que no tingueu rei; que si aquest poble comet pecats i iniquitats, seran respostos sobre el seu propi cap.

31. Perquè, heus aquí, us dic que els pecats de molts pobles han estat per causa de les iniquitats dels seus reis. Per tant, les seves perversitats són respostes sobre el cap dels seus reis.

32. I ara, desitjo que aquesta desigualtat no existeixi més en aquest país, sobretot entre aquest, el meu poble; ans, que aquest sigui un país de llibertat, i que tothom gaudeixi dels mateixos drets i privilegis, mentre el Senyor vegi bo que habitem i heretem el país, sí, mentre quedi algun de la nostra descendència sobre la superfície del país.

33. I moltes més coses els escrigué el rei Mossíah, desplegant-los totes les proves i problemes d’un rei just, sí, tots els treballs d’ànima pel seu poble, així com també totes les queixes del poble al seu rei. I els ho va explicar tot.

34. I els deia que aquestes cosas no devien ésser, sinó que les càrregues havien de recaure sobre tot el poble perquè cadascú portés la seva part.

35. I també els desplegà tots els desavantatges que els atrafegarien, en tenir un rei injust per a regnar sobre ells.

36. Sí, totes les seves iniquitats i abominacions, totes les guerres i baralles, el vessament de sang, els furts, els pillatges, les prostitucions, i tota mena d’iniquitats que no es poden enumerar, fent-los veure que tot això no devia ésser, que eren expressament repugnants als manaments de Déu.

37. I succeí que quan el rei Mossíah hagué comunicat aquestes coses entre el poble, restaren convençuts de la veritat de les seves paraules.

38. Per això renunciaren els seus desigs d’un rei, i es donaren ànsia que tothom tingués la mateixa oportunitat per tot el país; i cadascú expressà la disposició de respondre pels seus propis pecats.

39. Succeí, doncs, que es varen aplegar en grups per tot el país, per tal de donar el parer sobre els qui haurien d’ésser els seus jutges, de jutjar-los segons la llei que els havia estat donada. I es varen alegrar moltíssim de la llibertat que se’ls havia concedit.

40. I els creixé molt l’estima que li tenien a Mossíah; sí, l’estimaven més que cap altre home. Perquè no el veien com a un tirà que buscava el guany, sí, aquest lucre que corromp l’ànima, ja que no els havia exigit riqueses, ni s’havia delectat en el vessament de sang; sinó que els havia establert la pau en el país, i li havia concedit al seu poble que es deslliurés de tota mena de servitud. Per això l’estimaven molt, fora mida.

41. I succeí que nomenaren jutges perquè els governessin, o els jutgessin, segons la llei; i ho feren així en tot el país.

42. I succeí que Alma fou nomenat jutge superior. També era l’alt sacerdot, ofici que li havia conferit el seu pare, i li havia donat el càrrec de tots els afers de l’església.

43. I succeí que Alma seguí els camins del Senyor, i guardà els seus manaments i jutjà rectament. I hi havia pau contínua per tot el país.

44. Així començà el govern dels jutges per tot el país de Zarahemla, entre tots els qui es deien nefites. I Alma fou el primer jutge superior.

45. I succeí que el seu pare morí als seus vuitanta-dos anys, després d’haver viscut per a complir els manaments de Déu.

46. També morí Mossíah, a l’any trenta-tres del seu regnat, a l’edat de seixanta-tres anys. En feia, en total, cinc-cents nou anys des que Lehí eixí de Jerusalem.

47. Així acabà el regnat dels reis damunt el poble de Nefí. I així varen acabar els dies d’Alma, fundador de la seva església.