1. Ara, succeí que després que els fills de Mossíah havien fet totes aquestes coses, s’emportaren uns quants homes amb ells, i tornaren al seu pare, el rei; i li desitjaren que els concedís, junt amb els qui havien escollit, d’anar a la terra de Nefí, perquè hi prediquessin les coses que havien oït, i que comuniquessin la paraula de Déu als seus germans, els lamanites —

2. Que tal vegada els podrien portar a coneixença del seu Déu i Senyor, i convèncer-los de la iniquitat dels seus pares. I potser podrien curar-los l’odi que sentien envers els nefites, per tal que també els portessin a alegrar en el seu Déu i Senyor. I que esdevinguessin amigables, els uns amb els altres, i que no hi hagués més baralles en tot el país que el seu Déu i Senyor els havia donat.

3. Ara, desitjaven que la salvació fos predicada a tota criatura, perquè no podien suportar que cap ànima morís; sí, fins el pensament mateix, de què una sola ànima hagués de sofrir un turment sense fi, els feia estremir i tremolar.

4. Així obrava en ells l’Esperit del Senyor, perquè havien estat els més vils dels pecadors; i el Senyor, amb la seva infinita clemència, va jutjar bo de perdonar-los. Però així i tot, patiren moltes angoixes d’ànima per les seves iniquitats, sofrint molt i tement d’ésser rebutjats per sempre.

5. I succeí que suplicaren al seu pare molts dies que els deixés pujar a la terra de Nefí.

6. I el rei Mossíah anà i demanà al Senyor, si hauria de deixar pujar els seus fills entre els lamanites per a predicar-hi la paraula.

7. I el Senyor digué a Mossíah: Deixa’ls que hi vagin, perquè molts creuran les seves paraules, i tindran vida eterna. I jo deslliuraré els teus fills de les mans dels lamanites.

8. I succeí que Mossíah els va concedir que anessin i fessin tal com la seva petició.

9. Emprengueren camí per l’erm per tal de pujar a predicar la paraula entre els lamanites. I més endavant faré una relació del seu procedir.

10. Ara, el rei Mossíah no tenia ningú a qui conferir el regnat, perquè no n’hi havia cap d’entre els seus fills que volgués acceptar-lo.

11. Per tant, prengué els annals que estaven gravats damunt les planxes de llautó, i també les planxes de Nefí, i tot el que havia guardat i conservat, d’acord amb els manaments de Déu, després d’haver traduït i fet escriure la història que hi havia damunt les planxes d’or, les que trobà el poble de Limhi i que aquest li havia lliurat —

12. I això va fer pel gran anhel del seu poble, perquè desitjava fora mida de saber d’aquella gent que havia estat destruïda.

13. I les va traduir per mitjà d’aquelles dues pedres que estaven coŀlocades en les dues anelles d’un arc.

14. Aquestes coses foren preparades des del principi i transmeses de generació en generació per al propòsit d’interpretar idiomes.

15. I han estat guardades i preservades pel Senyor, perquè descobrís a tota criatura que posseís el país, les iniquitats i abominacions del seu poble.

16. I el qui té aquests objectes és anomenat vident, a la faisó de l’antigor.

17. Ara, quan Mossíah hagué acabat de traduir aquests annals, donaven una relació del poble que havia estat destruït, des de l’època que foren destruïts enrera, fins a la construcció de la gran torre, quan el Senyor va confondre la llengua del poble, i que foren espargits per tota la superfície de la terra, sí, i des d’aquella època fins a la creació d’Adam.

18. Aquesta narració causà que el poble de Mossíah dolgués en gran manera. Sí, s’emplenaren de tristesa, però amb tot, els donà molts coneixements i d’allò s’alegraren.

19. Més endavant serà escrita aquesta narració; perquè convé que tothom conegui les coses que són escrites en aquell relat —

20. I tal com us tinc dit, després que el rei Mossíah havia fet aquestes coses, prengué les planxes de llautó, i totes les coses que havia guardat, i les lliurà a Alma, fill d’Alma; sí, tots els annals i també els intèrprets, els hi va conferir. I li manà que els guardés i els preservés, i també que escrivís una història del poble, transmetent-ho tot plegat, de generació en generació, tal com s’havia fet des del temps en què Lehí sortí de Jerusalem.