1. Ara, succeí que després que Abinadí hagué dit aquestes paraules, estengué les mans i digué: Vindrà l’hora quan tots veuran la salvació del Senyor, quan totes les nacions, tribus, llengües i pobles es veuran cara a cara, i confessaran davant Déu que els seus judicis són justos.

2. Llavors els malvats seran foragitats i tindran motius per a udolar i plorar, i lamentar-se i cruixir de dents. I tot perquè no volgueren escoltar la veu del Senyor; per això el Senyor no els redimeix.

3. Perquè són carnals i diabòlics, i el diable té poder sobre ells; sí, aquella antiga serpent que va enganyar els nostres primers pares, que fou la causa de la seva caiguda, i que fou motiu que tota la humanitat esdevingués carnal, sensual, diabòlica, coneixent el mal del bé, i subjectant-se al diable.

4. Així, tota la humanitat era perduda, i heus aquí, s’hauria romàs perduda per sempre, si Déu no hagués redimit el seu poble del seu estat caigut i perdut.

5. Però recordeu que aquell que persisteix en la seva naturalesa carnal, i continua per les sendes del pecat i la rebeŀlió contra Déu, romandrà en el seu estat perdut, i el diable tindrà tot poder sobre ell. Per tant, es queda com si no hi hagués hagut redempció, essent enemic de Déu. I també el diable és enemic de Déu.

6. I si Crist no hagués vingut al món — i parlo de les coses a venir com si ja haguessin passat — no podria haver-hi redempció.

7. I si Crist no hagués ressuscitat d’entre els morts, o no hagués trencat els lligams de la mort, que el sepulcre no tingués victòria, i que la mort no tingués fibló, no podria haver-hi cap resurrecció.

8. Però hi ha una resurrecció, per tant, el sepulcre no té victòria, i el fibló de la mort està sumit en el Crist.

9. Ell és la llum i la vida del món, sí, una llum sense fi que mai no es pot enfosquir. I també una vida que és sense fi, que ja no pot haver-hi més mort.

10. Fins aquest cos mortal es revestirà d’immortalitat, i aquest corruptible es revestirà d’incorruptibilitat. I seran portats a comparèixer davant el tribunal de Déu per tal d’ésser jutjats d’ell segons les seves obres, sia bones o dolentes.

11. Si fossin bones, aniran a la resurrecció de la vida eterna i la felicitat. I si fossin dolentes, a la resurrecció de la condemnació sense fi, lliurats al diable, el qui els ha subjectat, el qual és la condemnació —

12. Havent prosseguit segons les seves pròpies voluntats i desigs carnals; no havent mai invocat el Senyor mentre els hi tenia estesos els braços de la misericòrdia, perquè sí els els tenia estesos, i no volien; estant amonestats ells de les seves dolenteries, i amb tot, no les volien deixar; foren manats al penediment, però no volien penedir-se —

13. Ara, no deveu tremolar i penedir-vos dels vostres pecats, i recordar que només en Crist, i per mitjà d’ell, podeu salvar-vos?

14. Així doncs, si ensenyeu la llei de Moisès, ensenyeu també que és una ombra d’aquelles coses que vindran —

15. Ensenyeu-los que la redempció ve per mitjà de Crist el Senyor, que és el veritable Pare Etern. Amén.