1. Succeí que vàrem començar de nou a establir el regne i a ocupar altra vegada el país en pau. I vaig manar que fessin armes de guerra de totes menes, per tal que així tingués armes pel meu poble en el dia que els lamanites tomessin a fer-los la guerra.

2. I vaig posar guardes al voltant del país, perquè els lamanites no caiguessin al nostre damunt de desprevingut i ens destruïssin. Així vaig protegir el meu poble i els ramats, i vaig evitar que caiguessin en mans dels nostres enemics.

3. I va succeir que vàrem posseir el país dels nostres pares durant molts anys, sí, per espai de vint-i-dos anys.

4. I vaig fer que els homes conreessin la terra i produïssin cereals i fruits de tota mena.

5. I vaig fer que les dones filessin i fossin laborioses, i treballessin, i teixissin tota mena de lli fi, sí, i teles de totes classes, a fi de cobrir la nostra nuesa. Així vàrem prosperar al país, i així vàrem gaudir de pau contínua en la terra durant vint-i-dos anys.

6. I succeí que el rei Laman morí, i el seu fill començà a regnar en lloc seu. I aquest es posà a suscitar a la rebeŀlió el seu poble contra el meu. Així doncs, començaren a preparar-se per a la guerra, i a pujar a la batalla contra el meu poble.

7. Però jo havia enviat els meus espies pels voltants del país de Shemlon, a fi de descobrir els seus preparatius i prevenir-me’n, perquè no caiguessin sobre el meu poble i el destruïssin.

8. I succeí que varen venir amb els seus estols d’homes pel costat del nord de la terra de Shilom, homes armats amb arcs i sagetes, i amb espases i simitarres, i pedres i fones. Portaven el cap afaitat i anaven nus de cos, amb només un cinturó de cuir al voltant dels lloms.

9. I vaig manar que les dones i les criatures del meu poble fossin amagats a l’erm. Vaig fer també que tots els homes vells que podien portar armes, i els joves també, que s’apleguessin per tal d’anar a la batalla contra el lamanites; i els vaig coŀlocar en fileres, cadascú segons l’edat.

10. I succeí que vàrem sortir a combatre contra els lamanites, i jo mateix, en la meva vellesa, vaig anar a la batalla contra el lamanites; i hi vàrem anar en la força del Senyor.

11. Ara, els lamanites no en sabien res del Senyor, ni de la força d’ell, per tant, es confiaven en la pròpia. Amb tot, era una gent forta, segons la força dels homes.

12. Era un poble inculte, ferotge i sanguinari, tot creient en la tradició dels seus pares, que era aquesta: Creien que havien estat foragitats de la terra de Jerusalem a causa de les iniquitats dels seus pares, i que foren agreujats pels seus germans a l’erm, i altra vegada mentre creuaven el mar.

13. I a més, que foren agreujats mentre eren a la terra de la seva primera herència, després d’haver travessat el mar. I tot, perquè Nefí fou més fidel en guardar els manaments del Senyor. Per això fou afavorit del Senyor, puix que el Senyor escoltà les seves oracions i les respongué; i Nefí va prendre la direcció de les seves jornades per l’erm.

14. I els seus germans s’enfadaren amb ell perquè no entenien els tractes del Senyor. També s’enfuriaren amb ell damunt les aigües, perquè enduriren el cor contra el Senyor.

15. A més, s’enfutismaren amb ell quan arribaren a la terra promesa, perquè deien que ell els havia pres el govern del poble de les mans; i cercaven de matar-lo.

16. També es varen enfadar amb ell perquè va marxar a l’erm, tal com li havia manat el Senyor, emportant-se els annals que estaven gravats en les planxes de llautó; car deien que els hi havia robat.

17. I així han ensenyat als seus fills que han d’avorrir-los, i assassinar-los, i de robar i desposseir-los, i de fer tot el que poguessin per destruir-los. Per tant, senten un odi etern envers els fills de Nefí.

18. Per aquest mateix motiu el rei Laman, amb la seva astúcia i mal enginy, i les seves afalagadores promeses, m’ha enganyat que he portat aquest poble meu fins a aquesta terra, perquè el destruïssin; sí, i hem patit aquests molts anys en el país.

19. Ara jo, Zenif, després d’haver dit totes aquestes coses al meu poble sobre els lamanites, els vaig animar per tal que anessin a la batalla amb força, posant la seva confiança en el Senyor; per tant, vàrem lluitar amb els lamanites cara a cara.

20. I succeí que els vàrem foragitar altra vegada de la nostra terra, i en férem una matança tan grossa que ni els vàrem comptar.

21. I tornàrem novament a la nostra pròpia terra, i el meu poble començà altra vegada a vetllar els seus ramats i a conrear les terres.

22. Ara jo, essent vell, vaig conferir el regne sobre un dels meus fills. Per això no dic res més. Que el Senyor beneeixi el meu poble. Amén.