1. I succeí que després que Mossíah havia fet el que el seu pare li havia manat, i havia fet una crida per tot el país, es va reunir el poble de totes bandes perquè pugessin al temple a escoltar les paraules que el rei Benjamí els havia de dir.

2. I fou gran el nombre, tants que no els comptaven, perquè el poble s’havia multiplicat molt i s’havia fet nombrós en el país.

3. També varen portar-n’hi dels primogènits dels seus ramats, perquè oferissin sacrificis i holocaustos, segons la llei de Moisès.

4. I també perquè així donessin gràcies al seu Déu i Senyor, que els havia emmenat des de la terra de Jerusalem i alliberat de les mans dels seus enemics, i els havia designat homes justos com a mestres; i també un home just com a rei, el qual havia establert la pau en la terra de Zarahemla, i els havia ensenyat a guardar els manaments de Déu, a fi que s’alegressin i fossin plens d’amor envers Déu i tots els homes.

5. I succeí que quan varen pujar al temple, hi plantaren les tendes tot al voltant, cada home segons la seva família, que eren l’esposa, els fills i filles, i els fills i filles d’aquests, des del més gran fins al més petit, cada família per separada, l’una de l’altra.

6. I plantaren les tendes al voltant del temple, cadascú amb la seva tenda de tal manera que la porta donava al temple, que així podien romandre-hi i escoltar les paraules que el rei Benjamí els parlés.

7. Perquè fou tan gran la multitud que el rei Benjamí no els podia instruir tots dintre els murs del temple, per tant va fer construir una torre, perquè així el poble li sentís tot allò que el digués.

8. I succeí que començà a parlar al seu poble des de la torre; i tothom no podia sentir les seves paraules, per causa de la multitud tan crescuda. Així doncs, féu que les paraules que deia fossin escrites i comunicades a aquells que no restaven a l’abast de la seva veu, a fi que també les rebessin.

9. I aquestes són les paraules que parlà i féu escriure, dient: Germans meus, tots els qui us heu congregat, vosaltres que podeu sentir les meves paraules que us diré avui — perquè no us he manat de pujar-hi a fi de jugar amb les paraules que us diré avui dia, sinó que em poséssiu atenció, i que obriu les vostres orelles perquè escolteu, i el vostre cor perquè entengueu, i la vostra ment perquè els misteris de Déu siguin desplegats davant la vostra vista.

10. No us he manat de venir aquí perquè em teméssiu, ni perquè us penséssiu que jo, de mi mateix, sóc més que un mortal.

11. Emperò sóc com vosaltres, subjecte a tota mena de malalties de cos i de ment. Amb tot, he estat escollit per aquest poble, i consagrat pel meu pare, i la mà del Senyor ha deixat que jo fos cabdill i rei sobre aquest poble; i he estat guardat i preservat pel seu incomparable poder, per a servir-vos amb tota la potència, seny i força que el Senyor m’ha concedit.

12. Us dic que com m’ha estat permès de despendre els meus dies al vostre servei, fins al dia d’avui, i no he cercat l’or, ni la plata, ni qualsevol altra riquesa de vosaltres;

13. Ni he permès que estiguéssiu tancats en masmorres, o que us esclavitzéssiu els uns als altres, ni que assassinéssiu, o pilléssiu, o robéssiu o adulteréssiu; ni tampoc us he permès que cometéssiu cap mena d’iniquitat, sinó que us he ensenyat a guardar els manaments del Senyor en tot allò que ell us ha manat.

14. I àdhuc jo mateix he treballat amb les meves mans a fi de servir-vos, i perquè no fóssiu carregats d’impostos, i que no us caigués al damunt cap cosa dura de portar. I de tot això que us parlo, vosaltres mateixos avui dia en sou testimonis.

15. Amb tot, germans meus, no he fet aquestes coses per a vanagloriar-me, ni us ho dic per a acusar-vos, sinó us dic aquestes coses perquè sapigueu que puc correspondre una consciència neta davant Déu avui dia.

16. Heus aquí, us dic que perquè vaig dir que havia despès els meus dies al vostre servei, no vull gloriejar-me, ja que sols he estat al servei de Déu.

17. Heus aquí, us dic aquestes coses perquè aprengueu la saviesa, perquè aprengueu que quan us trobeu al servei dels vostres semblants, només esteu al servei del vostre Déu.

18. Heus aquí, vosaltres m’haveu designat rei vostre. I si jo, el qui anomeneu el vostre rei, treballo per a servir-vos, no deuríeu treballar vosaltres per a servir-vos l’un a l’altre?

19. A més, si jo — el qui anomeneu rei vostre, que he despès els meus dies al vostre servei, i amb tot, he estat al servei de Déu — mereixo algun agraïment de vosaltres, oh com no deuríeu agrair-li al vostre Rei celestial!

20. Us dic, germans meus, si donéssiu tot l’agraïment i les lloances que la vostra ànima tota té poder de posseir, a aquest Déu que us ha creat, i us ha guardat i preservat, i ha fet que us alegréssiu, i us ha concedit de viure en pau els uns amb els altres.

21. Us dic que si servíssiu aquell que us ha creat des del principi, i que us està preservant de dia en dia, prestant-vos alè perquè visqueu i mogueu, i obreu segons la vostra pròpia voluntat, i àdhuc, sostentant-vos d’un moment a l’altre — us dic que si el servíssiu amb tota la vostra ànima, encara seríeu servidors inútils.

22. I heus aquí, tot el que us demana de vosaltres és que guardeu els seus manaments; i us ha promès que si els guardéssiu, prosperaríeu en la terra. I ell no varia mai del que ha dit; per tant, si guardeu els seus manaments, us beneeix i us prospera.

23. Ara, en primer lloc, ell us ha creat i us ha concedit les vostres vides, pel que li esteu endeutats.

24. I en segon lloc, requereix que feu el que us ha manat; pel que, si ho feu, us beneeix encontinent. I així, ja us ha pagat. I encara li esteu endeudats, i ho esteu, i ho estareu, sempre i per sempre més. De què, doncs, heu de gloriejar-vos?

25. I ara us pregunto: Podeu dir alguna cosa de vosaltres mateixos? Jo us contesto: No, no podeu dir ni que sou tant com la pols de la terra. Amb tot, fóreu creats de la pols, però, heus aquí, que aquesta pertany al qui us va crear.

26. I jo, àdhuc jo, el qui vosaltres anomeneu rei vostre, no sóc més bo que vosaltres, perquè també sóc de la pols. I heus aquí, sóc vell, i estic per lliurar aquesta còrpora mortal a la seva mare terra.

27. Per això, tal com us he dit que us havia servit, caminant amb la consciència neta davant Déu, així us he fet congregar ara, per tal de trobar-me exempte de culpa, i que la vostra sang no em recaigui al damunt, quan m’estigui per a ésser jutjat de Déu, del que m’ha manat de vosaltres.

28. Us dic que us he fet congregar perquè pogués treure de les meves vestidures la vostra sang, ara que estic per baixar a la tomba, per tal que baixés en pau, i que el meu esperit immortal s’ajuntés amb els cors de dalt, cantant lloances a un Déu just.

29. A més, us dic, que us he fet congregar per tal de declarar-vos que ja no podré ésser el vostre mestre ni rei vostre.

30. Perquè encara en aquest moment, tot el meu cos tremola fortament, mentre intento parlar-vos; però el Senyor Déu em sosté i ha permès que us parlés, i m’ha manat que us declarés avui, que el meu fill Mossíah us serà per rei i cabdill.

31. Ara, germans meus, voldria que féssiu tal com ho heu fet fins ara. Així com heu guardat els meus manaments, i també els del meu pare, i heu prosperat i heu estat preservats de no caure en mans dels vostres enemics, de la mateixa manera, si guardeu els manaments del meu fill, o els de Déu que us seran comunicats per ell, prosperareu en la terra, i els vostres enemics no tindran poder damunt vostre.

32. Però, oh poble meu, tingueu cura, que no sorgissin baralles entre vosaltres, i que no escollíssiu d’obeir l’esperit del mal, del qual va parlar el meu pare Mossíah.

33. Perque, heus aquí, ha estat decretada una maledicció damunt tot aquell que esculli d’obeir aquest esperit; ja que si ho fa, i roman i mor en els seus pecats, ell mateix es beu la condemnació per a la pròpia ànima. Perquè rep com a paga un càstig etern, havent transgredit la llei de Déu contra un coneixement propi.

34. Us dic que no n’hi ha un entre vosaltres, exceptuant els vostres fillets, que no hagi estat instruït en aquestes coses, sinó que sap que està endeudat eternament al seu Pare Celestial, de retre’l tot el que té i és. I també, que no hagi estat instruït quant als annals que contenen les profecies anunciades pels sants profetes, fins aquell temps quan el nostre pare Lehí eixí de Jerusalem;

35. Així com també, tot el que els nostres pares han declarat fins ara. I heus aquí, també aquests parlaven el que el Senyor els manava; per això són justos i veritables.

36. I ara us dic, germans meus, que si després d’haver conegut totes aquestes coses, i d’haver-vos-les estat instruïts, si transgredíssiu i obréssiu contrari al que se us ha dit, que us retiréssiu de l’Esperit del Senyor, que no tingui cabuda dintre vostre, per a guiar-vos per les sendes de la saviesa, per tal que sigueu beneïts, prosperats i preservats —

37. Us dic que l’home que fa això, aquell es rebeŀla plenament contra Déu; per tant, escull d’obeir l’esperit del mal, i es fa enemic de tota rectitud. Així doncs, el Senyor no té cabuda en ell, perquè no habita pas en temples impurs.

38. Per tant, si aquest home no es penedeix pas, i roman i mor un enemic de Déu, les exigències de la justícia divina desperten en la seva ànima immortal un sentit viu de la pròpia culpa, que el fa recular de la presència del Senyor i li omple el cor de culpabilitat, i dolor i angoixa, que és com un foc inapagable, les flames del qual pugen per sempre més.

39. Ara, us dic, que la misericòrdia no té cap dret sobre aquell home. Així que el seu destí final és el de sofrir un turment sense fi.

40. Oh tots vosaltres, vells i també joves, i vosaltres, els infants, que podeu entendre les meves paraules — ja que us he parlat clarament perquè comprengueu — prego que us desperteu al record de la terrible situació dels que han caigut en la transgressió.

41. I a més, voldria que rumiéssiu el beneït i feliç estat d’aquells que guarden els manaments de Déu. Perquè heus aquí, són beneïts en totes les coses, tant temporals com espirituals; i si resten fidels fins a la fi, seran rebuts en els cels per tal que habitin amb Déu en un estat de felicitat eterna. Recordeu, recordeu, que aquestes coses són veritables; perquè el Senyor Déu les ha dites.