Scriptures
Mossíah 4


Capítol 4

Conclusió del discurs del rei Benjamí. Les condicions de la salvació. L’home depèn de Déu. Exhortació a la liberalitat, la saviesa i la diligència.

1. I ara, succeí que quan el rei Benjamí hagué acabat de dir les paraules que li havia lliurat l’àngel del Senyor, esguardà al voltant a la multitud, i heus aquí que havia caigut a terra perquè el temor del Senyor s’havia apoderat d’ells.

2. I s’havien vist en la seva pròpia condició carnal, encara menys que la mateixa pols de la terra. I tots varen cridar, a una sola veu: Oh, tingues misericòrdia! Aplica’ns la sang expiatòria del Crist a fi que puguem rebre el perdó dels nostres pecats, i els nostres cors ens siguin purificats. Perquè creiem en Jesucrist, el Fill de Déu, que va crear els cels i la terra, i totes les coses, aquell que baixarà entre els fills dels homes.

3. I succeí que després d’haver dit aquestes paraules, l’Esperit del Senyor davallà damunt d’ells; i es varen omplir de goig, havent rebut la remissió dels seus pecats, i tenint pau de consciència, per la immensa fe que tingueren en Jesucrist, el que havia de venir, segons les paraules que el rei Benjamí els havia dit.

4. I el rei Benjamí obrí novament la boca i es posà a parlar-los, dient: Amics i germans meus, parents i poble meu, voldria que altra vegada prestéssiu atenció perquè escoltéssiu i comprenguéssiu la resta de les meves paraules que us diré.

5. Perquè, heus aquí, que si el coneixement de la bondat de Déu us ha despertat ara a un sentit de la vostra nuŀlitat i del vostre estat abjecte i caigut —

6. Us dic que si heu arribat a coneixença de la bondat de Déu, i del seu incomparable poder, i la seva saviesa, la seva paciència i llarguesa envers els fills dels homes; i també de l’expiació que ha estat preparada des de la fundació del món, perquè així la salvació vingués a tot aquell que posés la seva confiança en el Senyor, i fos diligent en guardar els seus manaments, i perseverés en la fe fins a la fi de la seva vida, vull dir del cos mortal —

7. Us dic, que aquest és l’home que rep la salvació, mitjançant l’expiació que fou preparada des de la fundació del món per a tot el gènere humà que ha estat des de la caiguda d’Adam, o que és o que mai serà, fins a la fi del món.

8. I aquest és el mitjà pel qual ve la salvació. I no n’hi ha altra salvació sinó aquesta de la que s’ha parlat; ni hi ha d’altres condicions per les quals l’home pot salvar-se sinó de les que us he dit.

9. Creieu en Déu; creieu que ell és i que creà totes les coses, tant en els cels com en la terra. Creiu que té tota saviesa i tot poder, així en els cels com en la terra. Creieu que l’home no comprèn totes les coses que el Senyor pot comprendre.

10. A més, creieu que heu de penedir-vos dels vostres pecats i abandonar-los, i humiliar-vos davant Déu, i demanar-li amb sinceritat de cor que ell us perdoni. I ara, si creieu totes aquestes coses, mireu de fer-les.

11. Altra vegada us dic, tal com he dit abans, que així com heu arribat a coneixença de la glòria de Déu, o si heu conegut de la seva bondat i provat del seu amor, i si heu rebut la remissió dels vostres pecats, que produeix un goig tan gran en les vostres ànimes, així també voldria que recordéssiu i retinguéssiu sempre a la memòria, la grandesa de Déu i la vostra pròpia nuŀlitat, i la seva bonesa i llarguesa envers vosaltres, indignes criatures. I que us humiliéssiu fins al fons de la humilitat, invocant cada dia el nom del Senyor, i estant-vos ferms en la fe del que ha de venir, el qual fou anunciat per boca de l’àngel.

12. Heus aquí, us dic, que si feu això, us alegrareu sempre i sereu plens de l’amor de Déu, i retindreu sempre la remissió dels vostres pecats; i augmentareu en el coneixement de la glòria d’aquell que us va crear, o a coneixença d’allò que és just i veritable.

13. I no tindreu el parer d’injuriar-vos els uns als altres, sinó de viure en pau, i de retre a cadascú segons li és degut.

14. I no deixareu que els vostres fills vagin famolencs o despullats, ni que transgredeixin les lleis de Déu, ni que es barallin o es renyeixin els uns amb els altres, i serveixin el diable, que és el mestre del pecat, o l’esperit maligne del qual els nostres pares han parlat, essent ell l’enemic de tota justícia.

15. Sinó que els ensenyareu a caminar pels camins de la veritat i la sobrietat; els ensenyareu a estimar-se i a servir-se els uns als altres.

16. I a més, vosaltres mateixos socorrereu als qui tinguin necessitat del vostre socors; repartireu de la vostra substància a aquell que en té necessitat. I no deixareu que el mendicant us faci la petició en va, i el foragiteu perquè es mori.

17. Tal vegada diràs: L’home s’ha atret la pròpia misèria; per tant, retindré la meva mà, i no li donaré ni del meu menjar, ni dels meus béns, perquè no sofreixi, que els seus càstigs són justos.

18. Però, jo et dic, oh home, que el qui faci això, ell mateix té grans motius per a penedir-se. I si no es penedeix del que ha fet, morirà per sempre i no tindrà part en el regne de Déu.

19. Perquè heus aquí, que no som tots de mendicants? No depenem tots del mateix Ésser, sí, àdhuc Déu, de tot el que posseïm, tant d’aliment i vestit, com d’or, de plata, i de totes les riqueses que tenim?

20. I àdhuc, ara mateix heu estat invocant el seu nom i pidolant la remissió dels vostres pecats. I és que ell us ha deixat pidolar en va? No; ha vessat el seu Esperit damunt vostre, i ha fet que els vostres cors curullessin d’alegria, i que les vostres boques s’emmudissin fins a no trobar expressió, de tant gran goig que teníeu.

21. Ara, si Déu, que us ha creat i del qual depeneu per les vostres vides i per tot el que teniu i sou, us concedeix tota cosa que li demaneu, que és recta, amb fe, tot creient que ho rebreu, oh com no deuríeu impartir-vos els béns que teniu l’un a l’altre.

22. I si jutgeu l’home que us fa petició pels vostres béns perquè no mori, i si el condemneu, quant justa no haurà d’ésser la vostra condemna, per haver-li retingut els vostres béns, que no són pas vostres sinó de Déu, de qui també és la vostra vida! I malgrat tot, a ell no li feu cap petició, ni us penediu del que heu fet.

23. Us dic, ai d’aquell home, perquè els seus béns moriran amb ell! Ara, dic aquestes coses a tots aquells que són rics, quant a les coses d’aquest món.

24. A més, els dic als pobres, a vosaltres que no en teniu, i amb tot teniu prou per a restar de dia en dia — vull dir, vosaltres que negueu el mendicant perquè no en teniu — voldria que us diguéssiu dintre el cor: No dono perquè no en tinc, però si tingués, en donaria.

25. Ara, si dieu això en el cor, sou lliures de culpa; d’altra manera sou condemnats. I la vostra condemna és justa, perquè cobegeu el que no heu rebut.

26. Ara, per amor d’aquestes coses que us he dit, és a dir, per tal de retenir de dia en dia la remissió dels vostres pecats a fi que camineu sense culpa davant Déu, voldria que donéssiu dels vostres béns als pobres, cadascú segons el que té, tal com alimentant els famolencs, vestint els despullats, visitant els malalts, i ministrant-los els socors, tant espiritualment com temporalment, segons les seves manques.

27. I mireu que es facin totes aquestes coses amb seny i amb ordre, perquè no cal que un home corri més de pressa que les seves forces. I a més, cal que fos diligent perquè així es guanyés el guardó; per tant, tot s’ha de fer amb ordre.

28. I voldria que recordéssiu que aquell que d’entre vosaltres demana préstec al seu proïsme, li ha de retornar la cosa manllevada, segons ha acordat, o altrament cometreu pecat. I potser fareu que el vostre proïsme també pequi.

29. Finalment, no us puc dir pas totes les coses per les quals podríeu pecar, perquè hi ha diverses maneres i mitjans, tants que no us en puc nombrar.

30. Però, sí que us puc dir que si no vigileu vosaltres mateixos i els vostres pensaments, i les vostres paraules i obres, i observeu els manaments de Déu, i continueu en la fe del que heu oït sobre la vinguda del nostre Senyor, fins a la fi de la vostra vida, heu de morir. I ara, oh home, recorda’t, i no moris.