1. Ara, succeí que les persecucions que els incrèduls infligien sobre l’església es feien tan grans que l’església començà a murmurar i a queixar-se als seus dirigents sobre l’assumpte. I es queixaren a Alma; i aquest presentà el cas davant el rei Mossíah. I Mossíah es consultà amb els seus sacerdots.

2. I succeí que el rei Mossíah envià una crida per tot arreu del país, que cap incrèdul no havia de perseguir els qui pertanyien a l’església de Déu.

3. I hi havia un manament estricte entre totes les esglésies, que no hi hagués persecucions entre ells, i que hi hagués una igualtat entre tothom.

4. Que no deixessin que l’orgull o la supèrbia alteressin la seva pau; que cadascú estimés el seu proïsme com a si mateix, treballant amb les pròpies mans per al seu sosteniment.

5. Sí, i tots els seus sacerdots i mestres havien de treballar amb les seves mans per al sosteniment, en tots els casos excepte la malaltia o gran necessitat. I fent-ho així, abundaven en la gràcia de Déu.

6. I novament hi havia molta pau en el país. La gent començà a fer-se nombrosa, i a espargir-se per tota la superfície de la terra, sí, cap al nord i cap al sud, a l’est i a l’oest, edificant grans ciutats i viles per tots els cantons del país.

7. I el Senyor els visità i els féu pròspers, i esdevingueren un poble nombrós i ric.

8. Ara, els fills de Mossíah es comptaven entre els incrèduls, i també un dels fills d’Alma, que s’anomenava com el seu pare. Així i tot, però, es va tornar molt malvat i idòlatra. Era home de moltes paraules i deia moltes afalagadures al poble. Per tant, menava a molts perquè fessin a la faisó de les seves iniquitats.

9. I ell esdevingué un gran destorb a la prosperitat de l’església de Déu, robant-se el cor del poble; i causava molta dissensió entre el poble, donant oportunitat a l’enemic de Déu d’exercir el seu poder damunt ells.

10. I succeí que mentre anava arreu per a destruir l’església de Déu — perquè anava voltant secretament amb els fills de Mossíah, cercant de destruir-la i de desencaminar el poble del Senyor, contrari als manaments de Déu, o del mateix rei —

11. Mentre anaven arreu, com us he dit, rebeŀlant-se contra Déu, heus aquí que se’ls aparegué l’àngel del Senyor. Descendí com si fos en un núvol, i els parlà com si fos amb veu de tro, que féu tremolar el lloc on es trobaven.

12. I restaren tan astorats, que caigueren a terra i no entengueren res de les paraules que els deia.

13. Així i tot, cridà altra vegada, dient: Alma, aixeca’t i posa’t dret. Doncs, per què persegueixes l’església de Déu? Perquè el Senyor ha dit: Aquesta és la meva església i jo l’establiré, i res no l’enderrocarà sinó la transgressió del meu poble.

14. I a més, l’àngel digué: El Senyor ha sentit les pregàries del seu poble, i també les del seu servent, Alma, el teu pare, car ha pregat amb molta fe per tu, perquè fossis conduït al coneixement de la veritat. Per tant, per aquest propòsit he vingut, per a convèncer-te del poder i de l’autoritat de Déu, a fi que les pregàries del seu poble, i també l’oració del seu servent, siguin contestades, segons la seva fe.

15. Ara, vet aquí, pots disputar el poder de Déu? Car la meva veu, no sacsejà la terra? I no em pots veure també davant teu? I jo sóc enviat de Déu.

16. I ara et dic: Vés-te, i recorda’t de la servitud dels teus pares a la terra d’Hèlam i a la terra de Nefí; recorda’t de quines coses més grans ell ha fet per a ells. Perquè estaven en la servitud i ell els deslliurà. I ara et dic, Alma, vés pel teu camí, i no cerquis més de destruir l’església, perquè les pregàries d’ells siguin contestades; i això, encara que tu vulguis de tu mateix ésser rebutjat.

17. Aquestes foren les últimes paraules que l’àngel digué a Alma; i se’n va anar.

18. Ara, Alma i els qui eren amb ell, caigueren a terra altra vegada, tan astorats restaren, perquè amb els propis ulls havien vist un àngel del Senyor. I la seva veu era com un tro que sacsejà la terra. I sabien que res, fora del poder de Déu, podia sacsejar la terra i fer-la tremolar com si hagués de partir per la meitat.

19. Ara, l’esbalaïment d’Alma fou tan gran que quedà mut, que no podia obrir la boca. Sí, i restà afeblit, que no podia moure les mans. Per tant, els qui eren amb ell l’aixecaren i el portaren defallit, fins que el jagueren davant el seu pare.

20. I li explicaren tot el que els havia ocorregut; i el seu pare se n’alegrà, perquè sabia que allò era el poder de Déu.

21. I féu aplegar una multitud perquè testifiquessin el que el Senyor havia fet pel seu fill, i també pels qui anaven amb ell.

22. I va fer reunir els sacerdots, i es posaren a dejunar i a pregar al seu Déu i Senyor per tal que obrís la boca d’Alma, que pogués parlar, i que els seus membres recobressin la força — per tal que els ulls del poble s’obrissin per veure i conèixer la bondat i la glòria de Déu.

23. I succeí que després d’haver dejunat i pregat per espai de dos dies i dues nits, els membres d’Alma recobraren les forces, i es posà dempeus, i començà a parlar-los, pregant que prenguessin conhort.

24. Perquè, va dir, m’he penedit dels meus pecats, i he estat redimit del Senyor; heus aquí, he nascut de l’Esperit.

25. El Senyor em digué: No et meravellis, que tot el gènere humà, sí, tant homes com dones, tota nació, família, llengua i poble, hagi de néixer altra vegada; sí, de néixer de Déu, canviats del seu estat carnal i caigut, a un estat de rectitud, essent redimits de Déu, convertits en els seus fills i filles.

26. I així es fan noves criatures; i a menys que fan així, de cap manera no podran heretar el regne de Déu.

27. Us dic, que si no és així el cas, han d’ésser rebutjats; i jo ho sé perquè estava ja a punt d’ésser rebutjat.

28. Però així i tot, després de passar moltes tribulacions, penedint-me ja gairebé a la mort, el Senyor, en la seva clemència, ha jutjat bo d’arrabassar-me d’un foc sempitern. I he nascut de Déu.

29. La meva ànima ha estat rescatada de la fel de l’amargura i dels lligams de la iniquitat. Em trobava dins l’abisme més fosc, però ara veig la llum meravellosa de Déu. Un turment etern torturava la meva ànima, però en sóc arrabassat, i la meva ànima ja no sent més el dolor.

30. Vaig rebutjar el meu Redemptor i negar el que havien dit els nostres pares. Però ara, per tal que els homes prevegin que ell vindrà, i que es recordi de tota criatura de la seva creació, es manifestarà a tots.

31. Sí, tot genoll es doblegarà i tota llengua confessarà davant d’ell. Sí, àdhuc en l’últim dia, quan tots els homes es presentin per tal d’ésser jutjats per ell, aleshores confessaran que és Déu. Llavors, confessaran, aquells que hagin viscut sense Déu en el món, que la condemna d’un càstig sense fi, és just al seu damunt. I s’estremiran i tremolaran, i s’encongiran sota la mirada del seu ull tot escodrinyador.

32. I succeí que des aquell dia endavant, Alma i els qui eren amb ell quan l’àngel els aparegué, es posaren a instruir el poble, recorrent per tot el país, donant a conèixer a tot el poble les coses que havien sentit i vist, i predicant la paraula de Déu enmig de molta tribulació, perseguits en gran manera pels incrèduls, i ferits per molts d’ells.

33. Però malgrat tot això, impartiren un gran doll de consol als de l’església, confirmant-los en la fe i exhortant-los amb llarguesa i molts treballs a guardar els manaments de Déu.

34. Quatre d’entre ells eren fills de Mossíah, i s’anomenaven Ammon, Aaron, Omner i Himni. Aquests eren els noms dels fills de Mossíah.

35. I recorregueren per tota la terra de Zarahemla, i entre tota la gent sota el regnat del rei Mossíah, esforçant-se zelosament a reparar totes les injúries que havien fet a l’església, confessant tots els seus pecats, i anunciant totes les coses que havien vist, i explicant les profecies i les escriptures a tot aquell que els desitjava escoltar.

36. I així foren instruments a les mans de Déu de portar molts al coneixement de la veritat, sí, a coneixença del seu Redemptor.

37. I que en són de beneïts! Perquè anunciaren la pau; proclamaren la bona nova del bé, i declararen al poble que el Senyor regna.