Scriptures
Mossíah 3


Capítol 3

El discurs del rei Benjamí continua. Una altra profecia sobre el Crist. Més detalls sobre l’expiació.

1. I altra volta, germans meus, us voldria cridar l’atenció, puix que encara tinc quelcom més a dir-vos; perquè, tinc alguna cosa a dir-vos sobre el que ha de venir.

2. I les coses que us diré m’han estat revelades per un àngel de Déu. Em digué; Desperta’t; i em vaig despertar, i ell estava davant meu.

3. Em digué: Desperta’t i escolta el que et diré. Vet aquí que vinc a anunciar-te la bona nova de gran goig.

4. Perquè el Senyor ha oït les teves pregàries i ha jutjat de la teva rectitud; i m’ha enviat a anunciar-te el que t’alegrarà. I que ho podràs anunciar al teu poble, a fi que també s’empleni de goig.

5. Perquè vet aquí, el temps s’acosta, i no és gaire lluny, en què amb poder, el Senyor Omnipotent que regna, que ha estat i que és, d’eternitat en eternitat, baixarà des del cel entre els fills dels homes, i habitarà un tabernacle d’argila; i sortirà entre els homes, tot obrant poderosos miracles, tal com guarir els malalts, ressuscitar els morts, fer caminar els coixos, donar vista als cecs, tornar l’oïda als sords, i remeiant tota mena de malalties.

6. I expulsarà dimonis, o els esperits malignes que habiten en el cor dels fills dels homes.

7. Vet aquí que sofrirà temptacions i dolor de cos, fam, set i fatiga, més enllà que l’home pot suportar, excepte que fos a mort; perquè, vet aquí, que la sang li sortirà de cada porus, tan gran serà la seva angoixa per les malvestats i les abominacions del seu poble.

8. I s’anomenarà Jesucrist, el Fill de Déu, el Pare del cel i de la terra, el Creador de totes les coses des del principi; i la seva mare s’anomenarà Maria.

9. Vet aquí que vindrà als seus, perquè la salvació arribés als fills dels homes mitjançant la fe en el seu nom. I encara després de tot això, el tindran com a home, i diran que té un dimoni, i l’assotaran i el crucificaran.

10. I el tercer dia ressuscitarà d’entre els morts. Vet aquí que s’aixeca per a jutjar el món. I totes aquestes coses es fan perquè un judici recte recaigués sobre els fills dels homes.

11. Perquè vet aquí, així mateix la seva sang expia els pecats d’aquells que han caigut per la transgressió d’Adam, que han mort sense conèixer la voluntat de Déu quant a ells, o que han pecat per ignorància.

12. Però, ai, ai d’aquell que, sabent-ho, es rebeŀla contra Déu! Perquè la salvació no ve a cap d’aquests, si no és a través del penediment i de la fe en el Senyor Jesucrist.

13. I el Senyor Déu ha enviat els seus sants profetes entre tots els fills dels homes per a anunciar aquestes coses a tota família, nació i llengua, per tal que tots els qui creguessin que el Crist vindria, obtinguessin la remissió dels seus pecats, i s’alegressin amb molt gran goig, com si ell ja hagués vingut entre ells.

14. Amb tot, el Senyor Déu va veure que el seu poble era gent testarruda, i els va assenyalar una llei, àdhuc la llei de Moisès.

15. I molts senyals i prodigis, tipus i ombres els va mostrar, quant al seu adveniment, i també profetes sants els en parlaven de la seva vinguda. I amb tot, es varen endurir de cor, i no comprengueren que la llei de Moisès no serveix de res, si no fos mitjançant l’expiació de la sang del Crist.

16. I encara que fos possible que els infants pequessin, no podrien salvar-se. Però jo us dic que són beneïts, perquè així com en Adam, o per naturalesa, han caigut, igualment la sang de Crist els expia els pecats.

17. I a més, us dic que no es donarà cap altre nom, ni cap altra senda ni mitjà, pel qual la salvació pot arribar als fills dels homes, sinó en i mitjançant el nom del Crist, el Senyor Omnipotent.

18. Perquè ell judica, i el seu judici és just; i l’infant no deixa d’existir que mor en la seva infància. Però els homes beuen la condemnació a les seves ànimes si no s’humilien i no es tornen com nens petits, i no creuen que la salvació fou, i és, i serà per i mitjançant la sang expiatòria de Crist, el Senyor Omnipotent.

19. Perquè l’home natural és enemic de Déu, i ho ha estat des de la caiguda d’Adam. I ho serà per sempre més, si no es dóna a les persuasions del Sant Esperit, i es despulla de l’home natural, i es fa sant mitjançant l’expiació de Crist el Senyor, i es torna com un nen, submís, mansuet, humil, pacient, ple d’amor, disposat a sotmetre’s a tot allò que el Senyor jutgi bo d’imposar-li, així com un nen se sotmet al seu pare.

20. A més, us dic que vindrà el dia en què la coneixença del Salvador s’estendrà entre totes les nacions, famílies, llengües i pobles.

21. I heus aquí, quan arribi aquest temps, ningú no es trobarà sense culpa davant Déu, excepte els infants, si no és mitjançant el penediment i la fe en el nom del Senyor Déu Omnipotent.

22. I àdhuc en aquest temps quan hagis ensenyat al teu poble el que el teu Déu i Senyor t’ha manat, aleshores no es troben més sense culpa als ulls de Déu, sinó d’acord amb les paraules que t’he dit.

23. Ara, he dit les paraules que el Senyor Déu m’ha manat.

24. I així diu el Senyor: Aquestes seran com a un testimoniatge resplendent contra aquest poble en el dia del judici, pel qual seran jutjats, cadascú segons les seves obres, sia bones o dolentes.

25. I si fossin dolentes, són destinats a una vista terrible de la seva pròpia culpa i abominacions, la qual els fa recular de la presència del Senyor a una estada de misèria i turment sense fi, de la qual no podran retornar; per tant, hauran begut condemnació a les seves pròpies ànimes.

26. De manera que han begut de la copa de la fúria de Déu, la qual la justícia ja no els podria negar, com tampoc no pogué negar que Adam no caigués per haver participat del fruit prohibit; per consegüent, la misericòrdia no podria tener dret damunt d’ells, per un mai més.

27. I el seu turment és com un llac de foc i de sofre, les flames del qual són inapagables, i el seu fum puja per sempre més. Així m’ho ha manat el Senyor. Amén.