1. Succeí que Limhi i el seu poble tornaren a la ciutat de Nefí, i començaren novament a habitar el país en pau.

2. I succeí que passats molts dies, els lamanites tornaren a incitar-se a la ira contra els nefites, i s’introduïren pels voltants de les fronteres del país.

3. Ara, no s’atrevien a matar-los a causa del jurament que el seu rei havia fet a Limhi, però els pegaven a les galtes i exercien domini sobre ells; i començaven a posar-los càrregues pesades a les espatlles, tot menant-los com si fossin ases muts.

4. Sí, tot això es feia perquè s’acomplís la paraula del Senyor.

5. I eren grans les afliccions del nefites, i no n’hi havia cap mitjà de deslliurar-se de les mans dels lamanites, perquè els tenien rodejats per tots costats.

6. I succeí que el poble començà a queixar-se amb el rei per les seves afliccions, i desitjaren anar a la lluita altra vegada en contra dels lamanites. Afligiren el rei amb les seves queixes; per tant, els permeté d’obrar segons els seus desigs.

7. I es varen aplegar altra volta, i es posaren les seves armadures, i sortiren en contra dels lamanites, per fer-los fora del país.

8. I succeí que els lamanites els venceren, i els feren recular, i en mataren molts.

9. Ara, hi havia gran dol i lamentacions entre el poble de Limhi, la vídua plorava el marit, el fill i la filla el seu pare, i els germans els seus germans.

10. I hi havia moltes vídues al país, i ploraven amargament d’un cap de dia a l’altre, perquè un gran temor dels lamanites se’ls havia pres.

11. I succeí que els seus clams continus mogueren a ira la resta del poble contra els lamanites. I altra vegada sortiren a lluitar, i altra vegada foren rebutjats, sofrint moltes baixes.

12. I encara per tercera vegada sortiren, i sofriren la mateixa sort; i els qui no varen morir tornaren a la ciutat de Nefí.

13. I s’humiliaren fins a la pols, tot subjectant-se al jou de la servitud, sotmetent-se a ésser colpejats i menats d’un costat a l’altre, i a ésser carregats, segons el voler dels seus enemics.

14. I s’abaixaren fins al fons de la humilitat; i clamaren a Déu fortament, sí, tot el dia imploraven Déu que els deslliurés de tantes afliccions.

15. Però el Senyor fou lent en sentir-los el clam, a causa de les seves iniquitats. I tot i així, va escoltar els seus clams, i començà a ablanir el cor dels lamanites, perquè els alleugerissin les seves càrregues. Amb tot, el Senyor no veia bo d’alliberar-los de la servitud.

16. I succeí que començaren a prosperar per graus en el país, i a cultivar gra més abundosament, i ramats i bestiar, que ja no patien de fam.

17. Ara bé, hi havia molt més dones que homes; per tant, el rei Limhi manà que cada home impartís per al sosteniment de les vídues i dels seus fills, per tal que no morissin de fam. Així ho feren, a causa del gran nombre d’homes que havien mort.

18. Ara, els del poble de Limhi restaven junts fins els era possible, i asseguraven els seus ramats i el seu gra.

19. Ni tan sols el rei s’arriscava a sortir fora de les muralles de la ciutat, sens portar-se dels seus guardes, de por que no caigués, d’alguna manera, a les mans dels lamanites.

20. I féu que el seu poble vigilés els encontorns del país, per cas si d’alguna manera poguessin agafar aquells sacerdots que havien fugit a l’erm, i que havien robat les filles dels lamanites, causa de la gran destrucció que els havia caigut al damunt.

21. Perquè desitjaven prendre’ls a fi de castigar-los, ja que havien entrat de nit a la terra de Nefí, emportant-se del seu gra i moltes de les seves coses precioses; així doncs, els esperaven a l’aguait.

22. I succeí que no hi havia més disturbis entre els lamanites i el poble de Limhi, fins que Ammon i els seus germans arribaren al país.

23. I, havent estat el rei fora de les portes de la ciutat amb la seva guàrdia, descobrí Ammon i els seus germans. I suposant que eren sacerdots de Noè, féu que els prenguessin i lliguessin, i els tanquessin a la presó. I si haguessin estat sacerdots de Noè, els haurien fet matar.

24. Però quan s’assabentà que no ho eren, sinó que eren els seus germans, i que havien vingut del país de Zarahemla, es va omplir de gran goig.

25. Ara, abans de l’arribada d’Ammon, el rei Limhi havia enviat uns quants homes a buscar la terra de Zarahemla; però no pogueren trobar-la i es varen perdre a l’erm.

26. Així i tot, varen trobar un país que havia estat poblat, sí, una terra coberta d’ossos secs, un país que havia estat habitat i destruït. I ells, suposant que era la terra de Zarahemla, varen tornar a la terra de Nefí, arribant a les fronteres del país, pocs dies abans de l’arribada d’Ammon.

27. I dugueren uns annals amb ells, que eren la història d’aquells dels quals els havien trobat els ossos, i eren gravats sobre planxes de metall.

28. Ara, Limhi novament s’omplí de goig, en saber de llavis d’Ammon que el rei Mossíah tenia un do de Déu pel qual podia interpretar tals gravats; i Ammon també s’alegrà.

29. Amb tot, Ammon i els seus germans s’ompliren de dolor perquè tants dels seus germans s’havien mort.

30. I també, perquè el rei Noè i els seus sacerdots havien causat que el poble cometés tants pecats i tantes iniquitats contra Déu. I també lamentaren la mort d’Abinadí, així com la partida d’Alma i d’aquells que se n’anaren amb ell, els quals havien format una església de Déu, mitjançant la força i el poder de Déu, i la fe en les paraules que Abinadí havia parlat.

31. Sí, deploraren la seva partida perquè no sabien cap on s’havien dirigit: i s’haurien ajuntat amb ells amb gust, ja que ells mateixos havien fet aliança amb Déu de servir-lo i de guardar els seus manaments.

32. I després de l’arribada d’Ammon, el rei Limhi també havia fet aliança amb Déu, així com molts del seu poble, de servir-lo i de guardar els seus manaments.

33. I succeí que el rei Limhi i molts del seu poble desitjaven batejar-se, però al país no n’hi havia cap que tingués l’autoritat de Déu; i Ammon declinà de fer-ho, ja que es considerava un servent indigne.

34. Per això, en aquell moment no es varen organitzar com església, tot esperant l’Esperit del Senyor. I desitjaven fer-se com Alma i els seus germans que havien fugit a l’erm.

35. Desitjaven batejar-se com a testimoni i testimoniatge de què estaven disposats a servir Déu amb tot cor. Però, així i tot, perllongaren el moment; i una relació del seu baptisme serà donada més endavant.

36. Ara, tot l’estudi d’Ammon i dels seus homes, i del rei Limhi i del seu poble, era de deslliurar-se de les mans dels lamanites i de la servitud.