1. Ara, succeí que després que el rei Mossíah gaudí de pau contínua per espai de tres anys, volgué saber dels que havien anat a sojornar a la terra de Lehí-Nefí, o la ciutat de Lehí-Nefí; perquè la seva gent no n’havia sabut res d’ells des que havien deixat el país de Zarahemla. Per això el poble li fatigava amb els seus precs.

2. I succeí que el rei Mossíah concedí que setze dels seus homes forts pugessin a la terra de Lehí-Nefí, per tal d’indagar sobre els seus germans.

3. Succeí que l’endemà varen començar la jornada, i hi havia amb ells un tal Ammon, home fort i robust, que era descendent de Zarahemla, i també era el seu cabdill.

4. Ara, no sabien el curs que havien de prendre per l’erm per a arribar a la terra de Lehí-Nefí. Això féu que hi erressin molts dies, fins quaranta dies hi andarejaren.

5. I després de quaranta dies, varen arribar a un pujol que és al nord del país de Shilom, i hi plantaren les seves tendes.

6. I Ammon va prendre tres dels seus germans, que s’anomenaven Amalequí, Hèlem i Hem, i varen baixar dins la terra de Nefí.

7. Varen trobar-se amb el rei del poble que vivia a la terra de Nefí i al país de Shilom. I foren rodejats per la guàrdia dei rei, i els varen lligar i els ficaren a la presó.

8. I després d’haver estat dos dies a la presó, els conduïren altra vegada davant el rei, i foren desfets els seus lligams. I s’estaven davant el rei, i foren permès, o més bé, se’ls va manar, que responguessin a les preguntes que aquest els faria.

9. I els digué: Jo sóc Limhi, fill de Noè, que era fill de Zenif, el qual va pujar del país de Zarahemla a fi d’heretar aquesta terra, que era dels seus pares, i el qui la veu del poble ha nomenat rei.

10. I ara desitjo saber perquè us heu atrevit a apropar-vos a les muralles de la ciutat quan jo mateix em trobava amb la meva guàrdia fora de la porta.

11. Ara, per aquest motiu he permès que fóssiu salvats, perquè vull interrogar-vos. Altrament, hauria manat als meus guardes que us matessin; se us deixa parlar.

12. Ara, quan Ammon va veure que se li permetia de parlar, es va inclinar davant del rei, i redreçant-se, digué: Oh rei, estic molt agraït davant Déu, avui dia, de trobar-me encara en vida i que em sigui permès de parlar; i miraré de parlar cla.

13. Perquè estic segur que si m’haguessis conegut no hauries permès que portés aquests lligams. Jo sóc Ammon, descendent de Zarahemla, i he pujat del país de Zarahemla per tal d’indagar sobre els nostres germans que Zenif va portar d’aquell país.

14. I succeí que quan Limhi va sentir el que deia Ammon, s’alegrà molt, i digué: Ara sé del cert que els meus germans que es trobaven a la terra de Zarahemla encara viuen. M’alegraré ara, i demà faré que el meu poble s’alegri també.

15. Perquè, vet aquí, nosaltres ens trobem en servitud als lamanites, i som tributats amb un impost dur de portar. I ara veiem que els nostres germans ens deslliuraran de la nostra servitud, o de les mans dels lamanites, i serem els seus esclaus. Perquè, més val que siguem esclaus dels nefites que pagar tribut al rei dels lamanites.

16. I el rei Limhi va manar als seus guardes que desfermessin Ammon i els seus germans, i que anessin al pujol que es trobava al nord de Shilom, i portessin els seus germans a la ciutat, perquè mengessin, beguessin i descansessin de les feinades del seu camí. perquè havien sofert moltes coses, fam, set i l’esgotament.

17. I succeí que l’endemà el rei Limhi envià una crida entre tot el seu poble perquè es congregués al temple per tal d’escoltar allò que els diria.

18. I quan el poble s’hagué reunit els parlà d’aquesta guisa: Oh poble meu, aixeca el cap i pren conhort! Perquè vet aquí que s’apropa el temps, o no és gaire lluny, en què no estarem més subjectes als nostres enemics, tot i les nostres moltes lluites, que han estat en va; amb tot, confio que encara ens queda una lluita reeixida.

19. Per això, aixequeu el vostre cap i alegreu-vos. Poseu la vostra confiança en Déu, en aquell que fou el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, el mateix que va treure els fills d’Israel de la terra d’Egipte, i féu que passessin el Mar Roig a peu eixut, i els alimentà amb mannà perquè no morissin pel desert; i moltes altres coses va fer per a ells.

20. I a més, aquest mateix Déu ha emmenat els nostres pares de la terra de Jerusalem, i ha sostingut i preservat el seu poble fins ara. I heus aquí que és per culpa de les nostres iniquitats i abominacions que ell ens ha reduït a la servitud.

21. Vosaltres tots sou testimonis avui dia que Zenif, el qui fou elegit rei d’aquest poble, estant sobre zelós d’heretar el país dels seus pares, per tant, fou enganyat per l’astúcia i enginy del rei Laman, el qual li féu pacte amb el rei Zenif, i lliurà a les seves mans una part del país, o sigui, la ciutat de Lehí-Nefí, i la de Shilom, i la terra al seu entorn —

22. I tot ho féu amb el sol propòsit de subjectar o asservir aquest poble. I ara paguem tribut al rei dels lamanites, a la mesura de la meitat del nostre blat de moro i civada, i de tota espècie del nostre gra, i la meitat de l’augment dels nostres ramats i bestiar. I el rei dels lamanites ens exigeix fins la meitat de tot el que posseïm, o les nostres vides.

23. Ara, no és dur el que hem de suportar? No és greu la nostra aflicció? Heus aquí, que en són de grans les raons que tenim de lamentar-nos!

24. Sí, jo us dic, són grans les raons que tenim de lamentar-nos; perquè quants dels nostres germans no han estat assassinats i la seva sang s’ha vessat en va, i tot per culpa de la iniquitat.

25. Perquè si aquest poble no hagués caigut en transgressió, el Senyor no hauria permès que els caigués al damunt aquest gran mal. Però no volgueren escoltar les seves paraules, sinó que sorgiren baralles entre ells, tantes que es vessaren la sang entre ells mateixos.

26. I un profeta del Senyor feren morir, sí, un home escollit de Déu, que els reprotxava les seves dolenteries i abominacions, i els profetitzava de moltes coses futures, fins i tot, de la vinguda del Crist.

27. I perquè els va dir que Crist era el Déu, el Pare de totes les coses, i que prendria damunt seu l’imatge de l’home, i que seria l’imatge a la qual l’home fou creat al principi; o dit d’altra manera, va dir que l’home fou creat a imatge de Déu i que Déu baixaria entre els fills dels homes, i es prendria carn i sang, i sortiria sobre la faç de la terra —

28. I perquè va dir això, li donaren mort, i varen cometre moltes altres coses que feren caure la ira de Déu damunt ells. Per això, què, és de sorprendre que restin en la servitud i siguin castigats amb greus afliccions?

29. Perquè heus aquí que el Senyor ha dit: No socorreré el meu poble en el dia de la seva transgressió, sinó que li barraré el pas a fi que no prosperi. I els seus fets li seran com a entrebanc davant seu.

30. També diu: Si el meu poble sembra la immundícia, en recollirà les seves despulles en la tempesta; i l’efecte n’és metzina.

31. I diu encara: Si el meu poble sembra la immundícia, recollirà el vent de llevant que porta una destrucció sobtada.

32. Heus aquí que la promesa del Senyor s’ha acomplert, i vosaltres sou castigats i afligits.

33. Però si retorneu al Senyor amb ple propòsit de cor, i en ell poseu la vostra confiança i el serviu amb tot l’afany de la ment, si feu així, ell, segons la seva voluntat i plaer, us deslliurarà de la servitud.