El Primer Llibre de Nefí
El seu regnat i ministeri
Relació de Lehí, i de la seva esposa, Saríah, i dels seus quatre fills, que s’anomenaven començant pel més gran: Laman, Lemuel, Sam i Nefí. El Senyor adverteix a Lehí que surti de la terra de Jerusalem, perquè aquest profetitza al poble sobre la seva dolenteria i intenten llevar-li la vida. Fa camí de tres jornades a l’erm amb la seva família. Nefí porta els seus germans i retorna a la terra de Jerusalem per als annals dels jueus. Relat dels seus sofriments. Prenen per mullers les filles d’Ismael. Amb les seves famílies marxen cap a l’erm. Sofriments i afliccions a l’erm. La ruta de les seves jornades. Arriben a les grans aigües. Els germans de Nefí es rebeŀlen en contra d’ell. Ell els confon, i construeix un vaixell. Donen a l’indret el nom d’Abundància. Travessen les grans aigües fins a la terra de promissió, etc. Tot això, segons la narració de Nefí, o dit d’una altra manera, jo, Nefí, vaig escriure aquesta relació.
Capítol 1
Visió de Lehí de la columna de foc i del llibre de profecia. Prediu la imminent destrucció de Jerusalem i la vinguda del Messies. Els jueus intenten matar-lo.
1. Jo, Nefí, havent nascut de bons pares, i per això instruït quelcom en tot el saber del meu pare, i havent vist moltes afliccions en el curs dels meus dies, però així i tot, havent estat altament afavorit del Senyor durant tots els meus dies; sí, havent tingut un gran coneixement de la bondat i dels misteris de Déu, per això, faig una relació dels meus fets en els meus dies.
2. Sí, faig una relació en la llengua del meu pare, que es compon de la ciència dels jueus i l’idioma dels egipcis.
3. I sé que la relació que faig és veritable. I la faig amb la meva pròpia mà; i la faig segons els meus coneixements.
4. Perquè succeí que en començar el primer any del regnat de Sedequies, rei de Judà (el meu pare, Lehí, havent habitat a Jerusalem tota la seva vida), en aquell any vingueren molts profetes, profetitzant al poble que es penedís, altrament la gran ciutat de Jerusalem hauria d’ésser destruïda.
5. Per tant, succeí que el meu pare, Lehí, mentre sortia, va pregar al Senyor, sí, amb tot el cor, a favor del seu poble.
6. I succeí que mentre pregava al Senyor, vingué una columna de foc i s’aturà sobre una roca davant seu. I veié i sentí molt. I per les coses que va veure i va sentir, s’estremí i tremolà moltíssim.
7. I succeí que tomà a casa seva a Jerusalem; i es va ajeure al llit, tot abatut de l’Esperit i de les coses que havia vist.
8. I estant així, abatut per l’Esperit, fou dut en una visió, fins que va veure oberts els cels i li semblava veure Déu assegut en el seu tron, rodejat d’innombrables munions d’àngels en actitud d’estar cantant i adorant el seu Déu.
9. I succeí que va veure un que baixava d’enmig del cel, i veié que la seva resplendor era més que la del sol del migdia.
10. I també va veure altres dotze que el seguien; i la seva brillantor excedia la de les estrelles del firmament.
11. Varen baixar i sortiren sobre la faç de la terra. I el primer se li acostà i es posà davant del meu pare, i li donà un llibre, tot ordenant-li que el llegís.
12. I succeí que mentre llegia, fou ple de l’Esperit del Senyor.
13. Va llegir, dient: Ai, ai de tu, Jerusalem, perquè he vist les teves abominacions! Sí, i moltes coses va llegir el meu pare quant a Jerusalem — que seria destruïda, i els seus habitants també; que molts moririen per l’espasa i molts d’altres serien emportats captius a Babilònia.
14. I succeí que quan el meu pare hagué llegit i vist moltes grans i meravelloses coses, exclamà moltes coses al Senyor, tal com: Són grans i meravelloses les teves obres, oh Senyor, Déu Totpoderós! El teu tron es troba als cims del cel, i el teu poder, la teva bondat i misericòrdia abasten tots els habitants de la terra! I perquè ets misericordiós, no deixaràs morir els qui a tu acuden.
15. I d’aquesta faisó era el llenguatge del meu pare en lloar el seu Déu; perquè la seva ànima s’alegrava, i tot el cor se li omplia a causa de les coses que havia vist, sí, d’allò que el Senyor li havia mostrat.
16. Ara jo, Nefí, no faig relació completa de tot el que ha escrit el meu pare, perquè ha escrit moltes coses que va veure en visions i somnis. També ha escrit moltes coses que profetitzà i parlà als seus fills, de tot el qual no en faig un relat complet.
17. Però escriuré una relació dels meus fets en els meus dies. Heus aquí, faig un compendi dels annals del meu pare sobre planxes que he fet amb les meves pròpies mans. Per tant, després de compendiar els annals del meu pare, faré una relació de la meva pròpia vida.
18. Per això, vull que sapigueu que després que el Senyor va mostrar tant de coses meravelloses al meu pare, Lehí, sí, sobre la destrucció de Jerusalem, va sortir entre el poble i començà a profetitzar i a anunciar-los de les coses que tant havia vist com sentit.
19. I succeí que els jueus es burlaren d’ell per les coses que els testificava, perquè veritablement els parlà de les seves dolenteries i abominacions. I els va testificar que les coses que havia vist i sentit, així com les que havia llegit en el llibre, manifestaven clarament la vinguda d’un Messies, i també la redempció del món.
20. I quan els jueus sentiren això, s’enfadaren amb ell, tal com ho havien fet amb els profetes de l’antigor, als quals havien foragitat, i apedregat i matat. I també provaren de llevar-li la vida a ell. Però jo, Nefí, us mostraré que les tendres misericòrdies del Senyor abasten tots aquells que ell ha escollit, a causa de la seva fe, per a fer-los poderosos, àdhuc, fins al poder de la deslliurança.