1. Succeí que altra volta emprenguérem el camí per l’erm. I vàrem viatjar gairebé cap a l’est des de llavors. Vàrem feinejar i travessar moltes afliccions a l’erm, i les nostres esposes ens hi varen donar fills.

2. I eren tan grans les benediccions del Senyor damunt nostre, que tot i haver-nos-hi alimentat amb carn crua, les nostres dones varen tenir mamellada abundosa per als seus fills. I eren fortes, tal com els homes, i començaren a suportar les jornades sense rondinar.

3. I així veiem que els manaments de Déu han d’ésser acomplerts. I si és que els fills dels homes guarden els seus manaments, ell els nodreix i fortifica, i els proveeix dels medis i mitjans pels quals poden acomplir la cosa que els ha manat. Per tant, el Senyor ens proporcionava els mitjans mentre sojornàvem a l’erm.

4. I hi vàrem sojornar molts anys, sí, àdhuc vuit anys a l’erm.

5. I arribàrem a la terra que anomenàvem Abundància, per la seva molta fruita, i també pel mel silvestre. I totes aquestes coses foren preparades pel Senyor a fi que no hi moríssim. I vàrem esguardar el mar, que anomenàvem Irreàntum, que significa moltes aigües.

6. I succeí que vàrem plantar-hi les tendes a la vora del mar. I tot i d’haver sofert moltes afliccions i moltes dificultats, sí, tantes que no podem escriure-les totes, ens vàrem alegrar moltíssim en arribar a la vora del mar. I anomenàrem l’indret Abundància, per la seva molta fruita.

7. I succeí que després que jo, Nefí, havia estat a la terra d’Abundància per espai de molts dies, em va arribar la veu del Senyor, dient: Aixeca’t i puja a la muntanya. I succeí que em vaig aixecar i pujar a la muntanya, i vaig clamar al Senyor.

8. I succeí que el Senyor em parlà, dient: Construiràs un vaixell a la faisó que jo et mostraré, per tal que jo porti el teu poble a través d’aquestes aigües.

9. I li vaig dir: Senyor, on aniré per a trobar el metall per fondre, per tal de fer eines a fi de construir el vaixell a la faisó que tu m’has mostrat?

10. I succeí que el Senyor em va dir on havia d’anar per trobar el metall per tal de fer eines.

11. I jo, Nefí, vaig fer una manxa de pells d’animals, per a reviscolar el foc. I després de fer-me’n, vaig colpejar dues pedres juntes, per treure’n foc.

12. Perquè fins llavors el Senyor no ens havia permès de fer molt de foc mentre fèiem camí per l’erm, ja que deia: Faré que el vostre aliment es torni dolç, per tal que no el cogueu.

13. I també seré la vostra llum a l’erm. Prepararé el camí al vostre davant, si és que guardeu els meus manaments. De manera que en tant que guardeu els meus manaments, sereu conduïts cap a la terra promesa, i sabreu que és per mi que hi sou conduïts.

14. També va dir el Senyor: Quan haureu arribat a la terra promesa, sabreu que jo, el Senyor, sóc Déu. I que jo, el Senyor, us vaig deslliurar de la destrucció, sí, que jo us vaig treure de la terra de Jerusalem.

15. Per tant, jo, Nefí, m’esforçava a guardar els manaments del Senyor i exhortava els meus germans a la fidelitat i diligència.

16. I succeí que vaig fer eines del metall que vaig fondre de la roca.

17. I quan els meus germans varen veure que estava per construir un vaixell, començaren a rondinar contra meu, dient: El nostre germà és boig, perquè s’imagina que podrà construir un vaixell; i també es pensa que pot travessar aquestes grans aigües.

18. I així els meus germans rondinaven contra meu, i no desitjaven treballar, puix que no creien que jo podia construir un vaixell, ni volien creure que era instruït del Senyor.

19. Ara, succeí que jo, Nefí, m’entristia molt per la duresa del seu cor. I quan veien que em posava trist, s’alegraven en el cor, de manera que es gaubaven de mi, dient: Nosaltres sabíem que tu no podies construir un vaixell, car sabíem que et faltava seny. Per tant, no pots executar tan gran obra.

20. I t’assembles al nostre pare, que es deixa portar per les boges imaginacions del seu cor. Sí, ens ha tret de la terra de Jerusalem i hem errat per l’erm tots aquests anys. I les nostres dones han treballat, estant prenyades de fills, i han parit a l’erm; i tot ho han sofert menys la mort. Les hauria anat més bé de morir abans de marxar de Jerusalem, que no pas d’haver de sofrir aquestes afliccions.

21. Tots aquests anys hem patit a l’erm, quan haguéssim gaudit de les nostres possessions i de la terra de la nostra herència. Sí, i haguéssim estat feliços.

22. Sabem que la gent que es trobava a la terra de Jerusalem era un poble just, perquè guardava els estatuts i judicis del Senyor, i tots els seus manaments segons la llei de Moisès. Per tant, sabem que són un poble just. I el nostre pare els ha jutjat, i se’ns ha emportat, perquè voldríem fer cas de la seva paraula. I el nostre germà és igual que ell. I amb aquesta guisa de paraules els meus germans rondinaven i es queixaven contra nostre.

23. Llavors, succeí que jo, Nefí, els vaig parlar, dient: Creieu que els nostres pares, que eren fills d’Israel, haurien estat emmenats de les mans dels egipcis si no haguessin escoltat les paraules del Senyor?

24. Us penseu que haurien estat emmenats de la esclavitud, si el Senyor no hagués manat a Moisès que se’ls hi emportés?

25. Ara, vosaltres sabeu que els fills d’Israel es trobaven en l’esclavitud, i sabeu que estaven carregats amb tasques penoses de suportar. Sabeu, per tant, que els hauria estat cosa desitjable que fossin emmenats de l’esclavitud.

26. També sabeu que Moisès rebé manament del Senyor de fer aquella gran obra. I que per la seva paraula es varen dividir les aigües del Mar Roig a un costat i l’altre, i passaren a peu eixut.

27. Però, sabeu que els egipcis, que eren dels exèrcits del Faraó, s’ofegaren al Mar Roig.

28. I també sabeu que els fills d’Israel estaven alimentats amb el mannà al desert.

29. Sí, i també que Moisès, amb la seva paraula, segons el poder de Déu que hi havia en ell, colpejà la roca i en sortia aigua, a fi que els fills d’Israel poguessin sadollar la seva set.

30. I per bé que fossin guiats, i que el Senyor, el seu Déu i Redemptor, els anés endavant, menant-los de dia i iŀluminant-los de nit, i fent per a ells tot el que li calia rebre un home, amb tot i això varen endurir el cor i encegar la ment, i vilipendiaren contra Moisès i contra el veritable Déu vivent.

31. I succeí que, segons la seva paraula ell els destruia; i segons la seva paraula els menava, i segons la seva paraula, els feia tot de coses. I no n’hi havia res que no es feia sinó per la seva paraula.

32. I després que havien creuat el riu Jordà, els féu poderosos fins a foragitar els habitants del país, sí, fins a escampar-los a la destrucció.

33. I ara, suposeu que els fills d’aquell país, els quals es trobaven a la terra de promissió, que foren foragitats pels nostres pares, us penseu que eren justos? Jo us dic que no.

34. Us penseu que els nostres pares haurien estat més escollits que ells, si aquests haguessin estat justos? Us dic que no.

35. Heus aquí, el Senyor estima igual tota carn. I aquell que és just és afavorit de Déu. Però aquell poble havia rebutjat tota paraula de Déu i estaven al punt de la iniquitat. I la plenitud de la ira de Déu davallava damunt d’ells. El Senyor va maleir la terra per a ells, i la va beneir per als nostres pares. Sí, la va maleir per a la seva destrucció, i la va beneir per als nostres pares a fi que se n’apoderessin.

36. Heus aquí, el Senyor ha creat la terra perquè sigui habitada. I ha creat els seus fills perquè l’ocupessin.

37. Aixeca una nació justa i destrueix les nacions dels malvats.

38. Mena els justos fins a terres riques, i destrueix els perversos, i maleeix la terra a causa d’ells.

39. Regna en l’altura dels cels, perquè és el seu tron, i aquesta terra és l’escambell dels seus peus.

40. I estima els qui el tindran per Déu. Heus aquí que va estimar els nostres pares i va fer aliança amb ells, sí, amb Abraham, Isaac i Jacob. I es recordava de les aliances que va fer amb ells. Per tant, els va treure del país d’Egipte.

41. I els va adreçar al desert amb la seva vara, puix que enduriren el cor, tal com vosaltres; i el Senyor els adreçà a causa de la seva iniquitat. I envià serpents voladores de foc enmig d’ells. I després que foren picats, els preparà un mitjà per tal que sanessin. I la tasca que havien de fer, era de mirar. I per la senzillesa del mitjà, o la seva facilitat, n’hi havia molts que varen morir.

42. I enduriren el cor de tant en tant, i vilipendiaren Moisès, i també Déu. I malgrat tot, sabeu que foren emmenats per l’incomparable poder de Déu, fins a la terra de promissió.

43. Ara, després de totes aquestes coses, el temps ha arribat en què s’han tomat malvats, sí, quasi estan al punt. I no sé si avui dia estan per ésser destruïts. Perquè sé que certament ha de venir el dia en què hauran d’esser destruïts, llevat d’uns quants que seran emportats a la captivitat.

44. Per tant, el Senyor va manar al meu pare que sortís a l’erm. I els jueus també provaren de llevar-li la vida, i vosaltres també heu intentat matar-lo. Per tant, sou assassins en el vostre cor i us assembleu a ells.

45. Sou promptes a fer la iniquitat, però lents en recordar el vostre Déu i Senyor. Heu vist un àngel i us ha parlat, sí, heu sentit la seva veu de tant en tant; i us ha parlat amb veu dolça i menuda, però vàreu passar de sentir, de manera que no podíeu percebre les seves paraules. Per tant, us ha parlat com si fos amb veu de tro, que féu tremolar la terra com si anés a partir-se.

46. I també sabeu que pel poder de la seva paraula omnipotent, ell pot fer desaparèixer la terra. Sí, i sabeu que per la seva paraula pot fer que els llocs escabrosos es tornin planers, i els planers escabrosos. Per què, doncs, podeu ésser tan durs de cor?

47. Heus aquí, la meva ànima està partida d’angoixa per causa vostra, i el meu cor adolorit. Temo que sereu rebutjats per sempre. Heus aquí, estic ple de l’Esperit de Déu, de manera que el meu cos ja no té força.

48. Ara, succeí que quan els havia dit aquestes paraules, s’enutjaren amb mi, i desitjaven llençar-me al fons de la mar. I quan s’acostaven per a agafar-me, els vaig parlar, dient: En nom del Déu Totpoderós, us mano que no em toqueu, perquè estic ple del poder de Déu fins a la consumpció de la meva carn. I qualsevol que em posi les mans al damunt, s’assecarà com una herba. Serà com un no-res davant la potència de Déu, perquè Déu el colpejarà.

49. I succeí que jo, Nefí, els vaig dir que no havien de rondinar més contra el seu pare; ni havien de negar-me el seu treball, perquè Déu m’havia manat construir un vaixell.

50. Els vaig dir: Si Déu m’hagués manat de fer totes les coses, jo podria fer-les. Si em manés que jo digués a aquesta aigua, Sigues terra, seria terra. I si així ho deia, així es faria.

51. Ara, si el Senyor té tant de poder, i ha fet tants miracles entre els fills dels homes, per què no em pot instruir, perquè faci un vaixell?

52. I succeí que jo, Nefí, vaig dir moltes coses als meus germans, de manera que quedaren confosos i no pogueren lluitar contra meu. Ni s’atreviren de posar-me les mans al damunt ni tocar-me amb els dits, fins per espai de molts dies. Ara, no s’atrevien de fer això, no fos que s’assequessin davant meu, tan poderós era l’Esperit de Déu. I així havia obrat sobre ells.

53. I succeí que el Senyor em va dir: Estén la mà altra vegada cap als teus germans, i no s’assecaran pas davant teu, sinó que els batzegaré, diu el Senyor; i així faré perquè sàpiguen que jo sóc el seu Déu i Senyor.

54. I succeí que vaig estendre la mà cap als meus germans, i no s’assecaren davant meu. Però el Senyor els sacsejà, segons la paraula que havia dit.

55. I varen dir: Ara sabem amb certesa que el Senyor és amb tu, ja que sabem que és el poder de Déu el que ens ha sacsejat. I varen caure davant meu, per a adorar-me. Però jo no els ho vaig permetre, dient: Sóc el vostre germà, sí, el vostre germà petit. Per tant, adoreu el vostre Déu i Senyor, i honreu el vostre pare i la vostra mare, perquè tingueu llargs dies al país que el vostre Déu i Senyor us donarà.