1. Ara, succeí que quan jo, Nefí, vaig haver parlat als meus germans, em varen dir: Ens has declarat coses dures, més del que podem suportar.

2. I els vaig contestar que jo sabia que havia dit coses dures contra els malvats, segons la veritat; i els justos havia justificat, i havia testificat que serien exaltats en el darrer dia. Per tant, els culpables troben dura la veritat, perquè els fereix fins al cor.

3. Ara, germans meus, si vosaltres fóssiu justos, i desitgéssiu escoltar la veritat i posar-li esment, per tal de caminar rectament davant Déu, llavors no rondinaríeu a causa de la veritat, ni diríeu: Ens has dit coses dures en contra.

4. I succeí que jo, Nefí, vaig exhortar els meus germans amb tota diligència, a guardar els manaments del Senyor.

5. I succeí que es varen humiliar davant el Senyor, de manera que vaig sentir goig i grans esperances d’ells, que caminarien per les sendes de la justícia.

6. Totes aquestes coses es feien i es deien mentre el meu pare sojornava en una tenda a la vall que ell anomenà la vall de Lemuel.

7. Llavors jo, Nefí, vaig prendre muller d’una de les filles d’Ismael. I també els meus germans prengueren per mullers de les filles d’Ismael; i Zoram prengué la més gran d’entre elles.

8. Així el meu pare va complir tots els manaments que el Senyor li havia donat. I jo, Nefí, també havia estat molt beneït del Senyor.

9. Succeí que la veu del Senyor parlà al meu pare de nit. I li manà que a l’endemà prengués el seu camí per l’erm.

10. I succeí que en llevar-se el meu pare al matí, i en sortir de la porta de la tenda, restà meravellat de veure damunt el sòl una esfera rodona, d’elaboració acurada; i era de llautó fi. I en l’esfera hi havia dues agulles; i l’una senyalava el camí que havíem de seguir.

11. I succeí que vàrem recollir tot el que havíem d’emportar-nos a l’erm i la resta de les provisions que ens havia donat el Senyor. I prenguérem llavors de tota mena per emportar-nos-en.

12. I vàrem prendre les nostres tendes i marxàrem a l’erm, creuant el riu Laman.

13. Per espai de quatre dies fèiem camí gairebé cap al sud sud-est; i vàrem plantar les tendes altra volta. I donàrem al lloc el nom de Xàser.

14. I succeí que prenguérem els nostres arcs i sagetes, i eixírem a l’erm a caçar aliments per a les nostres famílies. Després de caçar-ne, vàrem retornar a les nostres famílies, al lloc de Xàser a l’erm. I sortírem altra vegada a l’erm seguint la mateixa direcció, restant pels paratges més fèrtils als marges vora el Mar Roig.

15. I succeí que viatjàrem per espai de molts dies, caçant pel camí amb els nostres arcs i fletges, i les nostres pedres i fones.

16. Seguíem les indicacions de l’esfera que ens dirigia pels paratges més fèrtils de l’erm.

17. I quan havíem viatjat molts dies, plantàrem les tendes per espai d’un temps, a fi de descansar altra vegada, i d’obtenir aliments per a les nostres famílies.

18. I succeí que jo, Nefí, en sortir de caça, vaig rompre el meu arc, que era d’acer finíssim. Havent-lo romput, els meus germans es varen enutjar amb mi per la pèrdua de l’arc, car no obteníem de menjar.

19. I tornàrem sense aliments a les nostres famílies. I com que estaven molt fatigades de les jornades, varen sofrir molt per la manca d’aliments.

20. Llavors Laman i Lemuel, així com fels fills d’Ismael, varen començar a rondinar molt a causa dels seus sofriments i afliccions en l’erm. I també el meu pare començà a murmurar. contra el seu Déu i Senyor. Sí, i tots es trobaven molt entristits, fins que rondinaven contra el Senyor.

21. Jo, Nefí, havent estat afligit amb els meus germans per la pèrdua de l’arc, i com que els seus havien perdut la seva flexibilitat, es va posar tot molt difícil, sí, de manera que no podíem obtenir de menjar.

22. I succeí que jo, Nefí, vaig parlar molt amb els meus germans, perquè altra vegada s’havien endurit de cor, fins a queixar-se contra el seu Déu i Senyor.

23. I succeí que jo, Nefí, vaig fer de fusta un arc, i d’un pal recte, una sageta. Per tant, em vaig armar amb l’arc i una sageta, i una fona i pedres; i vaig dir al meu pare: On m’haig d’encaminar per trobar aliments?

24. I succeí que el meu pare va acudir al Senyor, puix que s’havien humiliat a causa de les meves paraules, doncs jo els havia dit moltes coses en l’energia de la meva ànima.

25. I succeí que la veu del Senyor arribà al meu pare i li renyà en veritat per les seves rondinades contra el Senyor, de manera que fou abaixat al fons de la tristor.

26. I la veu del Senyor li digué: Mira sobre l’esfera i llegeix el que hi ha escrit.

27. I quan el meu pare va veure les coses escrites sobre l’esfera, s’espantà i tremolà tot, i també els meus germans i els fills d’Ismael, i les nostres mullers.

28. Per tant, jo, Nefí, vaig esguardar les agulles que hi havia a l’esfera, que treballaven segons la fe, i diligència i cura que les donàvem nosaltres.

29. I també hi havia damunt elles una nova escriptura, fàcil de llegir, que ens donava enteniment quant als camins del Senyor. I s’escrivia i es canviava, de tant en tant, segons la fe i diligència que hi donàvem. Així veiem que per mitjans molt petits el Senyor pot realitzar coses grans.

30. I succeí que jo, Nefí, vaig pujar al cim de la muntanya, segons les directrius que és donaven sobre l’esfera.

31. I vaig matar animals salvatges, de manera que vaig obtenir de menjar per a les nostres famílies.

32. I succeí que vaig retornar a les tendes portant els animals que havia caçat, i quan vegueren que jo n’havia obtingut d’aliments, que n’era de gran la seva alegria! I succeí que s’humiliaren davant el Senyor i li donaren les gràcies.

33. I succeí que reprenguérem el camí, viatjant quasi el mateix curs com al principi. I després de viatjar molts dies vàrem plantar les nostres tendes altra vegada, per a romandre-hi algun temps.

34. I succeí que Ismael va morir, i fou enterrat en un lloc anomenat Nahom.

35. I les filles d’Ismael ploraven amargament la pèrdua del seu pare, i a causa de les seves afliccions en l’erm. I rondinaven contra el meu pare per haver-les tret de la terra de Jerusalem, dient: El nostre pare ha mort, i nosaltres hem errat molt per l’erm, i hem patit moltes afliccions, fam, set i fatigues. I després de tots aquests sofriments, hem de morir de fam a l’erm.

36. I així rondinaven contra el meu pare, i també contra mi, i desitjaven retornar a Jerusalem.

37. I Laman digué a Lemuel, i també als fills d’Ismael: Heus aquí, matem el nostre pare, i també el nostre germà Nefí, el qual s’ha pres d’ésser cabdill i mestre de nosaltres, que som els germans grans.

38. Ara, diu que el Senyor ha parlat amb ell, i també que els àngels li han ministrat; però ens consta que menteix. I ens diu d’aquestes coses i ens fa de moltes, per les seves pràctiques enginyoses, a fi d’enganyar els nostres ulls, pensant, tal volta, que ens podrà conduir a algun desert estrany. I després que se’ns hi hagi emportat, de fer-se rei i cabdill nostre, per a tractar-nos segons la seva voluntat i plaer. I d’aquesta guisa el meu germà Laman suscitava els seus cors a la ira.

39. I succeí que el Senyor estava amb nosaltres. Sí, fins la veu del Senyor els venia i els parlava moltes paraules, i els reprovava fortament. I després d’ésser renyats per la veu del Senyor, varen toldre la seva ira i es penediren dels seus pecats, de manera que el Senyor ens beneí altra vegada amb aliments per tal que no moríssim.