1. Succeí que jo, Nefí, vaig retornar d’haver parlat amb el Senyor, a la tenda del meu pare.

2. I succeí que ell em parlà, dient: He tingut un somni en el qual el Senyor m’ha manat que tu i els teus germans torneu a Jerusalem.

3. Perquè Laban té els annals dels jueus, així com la genealogia dels teus avantpassats, i són gravats damunt planxes de llautó.

4. Per tant, el Senyor m’ha manat que tu i els teus germans aneu a casa de Laban, i cerqueu els annals i els porteu cap aquí a l’erm.

5. Ara, els teus germans rondinen i diuen que això que els exigeixo és cosa difícil; però no els ho exigeixo jo, sinó que és manament del Senyor.

6. Per això, vés-hi tu, fill meu, i seràs afavorit del Senyor, perquè no has rondinat.

7. I succeí que jo, Nefí, vaig dir al meu pare: Hi aniré i faré el que el Senyor ha manat, perquè sé que ell no dóna cap manament als fills dels homes, sense preparar-los el camí per tal que puguin complir la cosa que els ha manat.

8. I succeí que el meu pare, en escoltar aquestes paraules, quedà fermament complagut, perquè sabia que el Senyor m’havia beneït.

9. Així és que jo, Nefí, i els meus germans emprenguérem el camí per l’erm, amb les nostres tendes, per a pujar a la terra de Jerusalem.

10. Succeí que quan arribàrem a la terra de Jerusalem, jo i els meus germans ens consultàrem.

11. I férem a la sort, quin de nosaltres entraria a casa de Laban. I succeí que la sort caigué sobre Laman; i entrà a casa de Laban, i parlà amb ell mentre estava assegut a casa seva.

12. I demanà de Laban els annals que estaven gravats damunt les planxes de llautó, que contenien la genealogia del meu pare.

13. I heus aquí, succeí que s’enutjà Laban, i el foragità de la seva presència. I no li volgué deixar els annals. Per tant, li digué: Vet aquí, ets un lladre i et mataré!

14. Però Laman va fugir de la seva presència, i ens contà el que Laban havia fet. Vàrem començar a afligir-nos molt, i els meus germans estaven per retornar cap al meu pare a l’erm.

15. Però jo els vaig dir: Com viu el Senyor, i com vivim nosaltres, no tornarem al nostre pare a l’erm, fins que hàgim complert el que el Senyor ens ha encomanat.

16. Així doncs, siguem fidels en guardar el manament del Senyor. Baixem, per tant, a la terra d’herència del nostre pare. Perquè ell deixà or, plata i tota mena de riqueses; i tot ho ha fet a causa del manament del Senyor.

17. Perquè sabia que Jerusalem ha d’ésser destruïda a causa de les dolenteries del poble.

18. Heus aquí, que han rebutjat les paraules dels profetes. Per tant, si el meu pare habités en el país després d’haver-li manat d’anar-se’n, també moriria. Per tant, cal que sorti del país.

19. I heus aquí, és saviesa de Déu que obtinguem aquests annals per tal de preservar per als nostres fills la llengua dels nostres pares.

20. I també, perquè preservem per a ells les paraules que han sortit de la boca de tots els sants profetes, les quals els han estat lliurades per l’Esperit i el poder de Déu, des del principi del món fins ara.

21. Succeí que amb aquesta manera de parlar, vaig persuadir els meus germans que fossin fidels en guardar els manaments de Déu.

22. I succeí que vàrem baixar a la terra de la nostra herència, i recollírem el nostre or, i plata, i objectes preciosos.

23. I després d’haver reunit aquestes coses, pujàrem altra vegada a la casa de Laban.

24. I succeí que entràrem a la presència de Laban, i li pregàrem que ens donés els annals que estaven gravats damunt les planxes de llautó, per les quals li donaríem el nostre or i plata, i totes les nostres coses precioses.

25. I succeí que en veure Laban els nostres béns, que eren molt abundants, els cobejà, en tant que ens va fer fora, i manà als seus servents que ens assassinessin, per tal d’apoderar-se dels nostres béns.

26. I succeí que nosaltres fugírem davant dels seus servents, i ens veiérem obligats a abandonar els nostres béns, que caigueren a les mans de Laban.

27. Vàrem fugir a l’erm, i els servents de Laban no ens aconseguiren, i ens amagàrem a la cavitat d’una penya.

28. I succeí que Laman estava enutjat amb mi, i també amb el meu pare; i Lemuel també, perquè escoltava les paraules de Laman. Per tant, Laman i Lemuel ens varen dir moltes paraules dures a nosaltres, els seus germans petits, i ens colpejaren inclús amb una vara.

29. I succeí que mentre ens pegaven, heus aquí, un àngel del Senyor s’aparegué davant d’ells, i els parlà, dient: Per què colpegeu el vostre germà petit amb una vara? No sabeu que el Senyor l’ha escollit com a cabdill vostre, i això a causa de les vostres dolenteries? Heus aquí, tornareu a Jerusalem i el Senyor lliurarà Laban a les vostres mans.

30. I després que l’àngel ens hagué parlat, se’n va anar.

31. I una vegada marxat l’àngel, Laman i Lemuel començaren altra volta a rondinar, dient: Com és possible que el Senyor lliuri Laban a les nostres mans? Heus aquí que ell és un home poderós i en pot manar cinquanta, sí, i també pot fer morir cinquanta. Doncs, per què no nosaltres?