1. Ara jo, Nefí, procedeixo a fer damunt aquestes planxes una relació dels meus fets, i del meu regnat i ministeri. Per tant, per a prosseguir el meu relat, he de dir alguna cosa del meu pare, i també dels meus germans.

2. Perquè succeí que quan el meu pare acabà de dir les paraules del seu somni, i també d’exhortar els meus germans a tota diligència, els parlà dels jueus, dient:

3. Que després d’ésser destruïts, àdhuc aquella gran ciutat de Jerusalem, i molts emportats captius a Babilònia, segons el seu propi i degut temps del Senyor tornarien altra vegada, sí, serien duts altra vegada de la captivitat. I després d’ésser emmenats de la captivitat, posseirien altra volta la terra de la seva herència.

4. I sis-cents anys després del temps en què el meu pare sortís de Jerusalem, un profeta el Senyor Déu aixecaria d’entre els jueus, àdhuc un Messies, o en altres paraules, un Salvador del món.

5. També parlà dels profetes, de quants varen donar testimoniatge d’aquestes coses, sobre aquest Messies del qual havia parlat, aquest Redemptor del món.

6. Per tant, tota la humanitat es trobava en un estat perdut i caigut, i així estarien, mentre i tant no posessin la seva confiança en aquest Redemptor.

7. I els va parlar també d’un profeta que havia d’anar davant del Messies, preparant-li el camí del Senyor.

8. Sí, que ell sortiria, clamant en el desert: Prepareu-vos el camí del Senyor, adreceu els seus senders. Car enmig de vosaltres hi ha un que no coneixeu. I és més poderós que jo, del qual no sóc digne de deslligar la corretja de la sandàlia. El meu pare va parlar molt d’aquesta cosa.

9. I va dir que batejaria en Betàbara, dellà el Jordà. I digué també, que batejaria amb aigua, àdhuc al mateix Messies li batejaria amb aigua.

10. I que després d’haver batejat el Messies amb aigua, veuria i donaria testimoniatge d’haver batejat l’Anyell de Déu, el qui treuria els pecats del món.

11. I succeí que després d’haver dit aquestes paraules, el meu pare parlà als meus germans sobre l’evangeli que seria predicat entre els jueus, i també del decaïment dels jueus en la incredulitat. I que després, donarien mort al Messies que vendria, i després de mort, ressuscitaria d’entre els morts i es manifestaria per l’Esperit Sant als gentils.

12. Sí, àdhuc el meu pare parlà molt sobre els gentils i també sobre la casa d’Israel, que aquests s’assemblarien a una olivera, les branques de la qual serien arrencades i espargides per tota la superfície de la terra.

13. Per tant, digué que calia que fóssim emmenats tot junts a la terra de promissió, per tal que es complís la paraula del Senyor, de què seríem escampats per tota la faç de la terra.

14. I després que la casa d’Israel fos escampada, seria aplegada novament; o sigui, que després que els gentils haguessin rebut la plenitud de l’evangeli, les branques naturals de l’olivera, o la resta de la casa d’Israel, hi serien empeltades, o arribarien a coneixença del veritable Messies, el seu Senyor i Redemptor.

15. Així fou com el meu pare profetitzà i parlà als meus germans, i també els va dir de moltes altres coses que no escric en aquest llibre. Perquè les he escrites, totes que em semblaven convenient, en l’altre llibre meu.

16. Totes aquestes coses de què he parlat, es feien mentre el meu pare sojornava en una tenda, a la vall de Lemuel.

17. I succeí que un cop vaig haver escoltat les paraules del meu pare sobre el que havia vist en una visió, i també les coses que havia dit pel poder de l’Esperit Sant, poder que va rebre per la fe que tenia en el Fill de Déu — i aquest era el Messies que havia de venir — jo, Nefí, vaig desitjar també de veure, oir i conèixer aquestes coses, pel poder de l’Esperit Sant, que és el do de Déu a tot aquell que li cerca afanyosament, tant en els temps passats com quan es manifestaria als fills dels homes.

18. Perquè el Senyor és el mateix, ahir, avui i sempre. I el camí està preparat per a tots els homes des de la fundació del món, si és que es penedeixen i vénen a ell.

19. Perquè aquell que cerca amb diligència, trobarà. I els misteris de Déu li seran descoberts pel poder de l’Esperit Sant, tant en aquests dies com en els dies de l’antigor, i tant en els dies de l’antigor com en temps a venir. Per tant, el curs del Senyor és un girar etern.

20. Recorda, doncs, oh home, que per tots els teus fets seràs cridat a judici!

21. Així, doncs, si has buscat de fer el mal en els dies de la teva prova, seràs trobat immund davant el tribunal de Déu. I res del que sigui immund no pot habitar amb Déu. Per tant, hauràs d’ésser rebutjat per sempre.

22. L’Esperit Sant em dóna autoritat perquè jo declari aquestes coses, i que no les negui.