1. I a més: Escolteu-me, oh casa d’Israel, tots vosaltres que heu estat arrencats i foragitats per causa de la dolenteria dels pastors del meu poble. Tots vosaltres que heu estat arrencats i espargits enfora, i que sou del meu poble, oh casa d’Israel! Escolteu-me, illes de la mar! Pareu atenció, pobles llunyans! El Senyor m’ha cridat des del si de la mare, des del ventre matern ha pronunciat el meu nom.

2. Ha fet la meva boca una espasa afilada. M’ha amagat a l’ombra de la seva mà. Féu de mi una sageta agusada, en el seu buirac em desà.

3. M’ha dit: Tu ets el meu servent, oh Israel, en qui seré glorificat!

4. Llavors jo he dit: He treballat en va, es per no-res que gasto les meves forces. Certament la meva causa està a les mans del Senyor i la meva obra amb el meu Déu.

5. Ara, doncs, diu el Senyor, el qui em va formar al si de la mare perquè fos servent seu, per a retornar-li altra vegada Jacob: Encara que Israel no sigui recollida, seré amb tot estimat als ulls del Senyor. El meu Déu serà la meva fortalesa.

6. Ell va dir: Es poca cosa que siguis el meu servent, per a aixecar les tribus de Jacob i restaurar els preservats d’Israel. També et faré llum dels gentils perquè siguis la meva salvació fins a la fi de la terra.

7. Així parla el Senyor, el Redemptor d’Israel, el seu Sant, al menyspreat dels homes, al qui les nacions avorreixen, al servent dels tirans: Quan ho vegin, els reis s’aixecaran, els prínceps també adoraran, a causa del Senyor qui és fidel.

8. Així parla el Senyor: Al temps de la gràcia us he escoltat, oh illes de la mar. Us socorro en un dia de salvació. I us conservaré i us donaré el meu servent com a aliança del poble, per a establir la terra, per fer heretar les herències desolades.

9. Per dir als presoners: Sortiu, i als qui són en tenebres: Veniu a la llum. A la vora de tots els camins pasturaran i a tot lloc alt tindran pastiu.

10. No patiran més ni la fam ni la set, no els afligirà el vent càlid ni el sol. Perquè aquell que se’n compadeix els guiarà i els menarà als brolls d’aigua.

11. I de tota muntanya jo en faré ruta, i els meus camins rals seran exalçats.

12. Llavors, oh casa d’Israel, mireu, que els uns vindran de lluny. I d’altres del nord i de l’occident, i. d’altres de la terra de Sinim.

13. Canteu, oh cels! Exulta, oh terra! Perquè seran asseguts els peus dels qui són a l’est. Esclateu en cants, oh muntanyes! Perquè ells ja mai més no seran colpejats. Perquè el Senyor ha conhortat el seu poble i es compadeix dels seus miseriosos.

14. Però Sió ha dit: El Senyor m’ha abandonat. S’ha oblidat de mi el meu Senyor. Mes ell demostrarà que no ho ha fet.

15. Perquè, pot una dona oblidar el seu nadó, i no sentir compassió pel fill del seu ventre? Doncs, ni que elles l’oblidessin, jo no t’oblidaré a tu, oh casa d’Israel!

16. Vet aquí, que t’he gravat sobre les palmes de les mans; les teves muralles les tinc al davant tothora.

17. Els teus fills vindran corrents contra els teus destructors. Els qui t’han assolat se n’aniran de tu.

18. Alça els teus ulls i esguarda al teu voltant. Tots aquests s’han aplegat i vindran fins a tu. I com jo visc, diu el Senyor, et vestiràs de tots ells, com d’un ornament, i te’n cenyiràs com una núvia.

19. Perquè els teus llocs deserts i desolats, i la terra de la teva destrucció, ara resultaran estrets per als que hi habiten, i els qui et devoraren estaran lluny.

20. Els fills que tindràs, després que hauràs perdut els primers, diran altra volta a les teves orelles: Massa estret és per a mi aquest indret. Dóna’m lloc on pugui habitar.

21. I tu diràs en el teu cor: Qui m’ha infantat aquests, si he perdut els meus fills i sóc desolada i captiva, i vaig errant d’un lloc a l’altre? Aquests, doncs, qui me’ls ha criat? Perquè vaig ésser abandonada. Aquests, on eren?

22. Així diu el Senyor Déu: Jo alçaré la meva mà als gentils, i hissaré la meva estendard als pobles. Ells portaran en braços els teus fills, i aixecaran les teves filles a l’espatlla.

23. Els reis et faran de mainaderes, i les seves reines, de nodrisses. De cara a terra es prosternaran davant teu i lleparan la pols dels teus peus. I sabràs que sóc jo, el Senyor. Perquè els qui en mi esperen no seran avergonyits.

24. Així, doncs, serà robada la presa al poderós? O el qui és vàlid captiu serà alliberat?

25. Però així diu el Senyor: Fins al poderós li seran llevats els captius, i serà alliberada la presa del tirà. Contra aquell que lluiti contra teu, jo lluitaré, i salvaré els teus fills.

26. Als qui t’oprimeixin els faré menjar de la pròpia carn. I s’embriagaran de la seva sang com d’un vi dolç. I tota carn sabrà que jo, el Senyor, sóc el teu Salvador i Redemptor, el Poderós de Jacob.