1. Escolta I posa atenció, oh casa de Jacob, vosaltres que porteu el nom d’Israel I heu sortit de les aigües de Judà, o de les aigües del baptisme, que jureu pel nom del Senyor i fan menció del Déu d’Israel, amb tot no juren ni en veritat ni en justícia.

2. Així I tot, es fan anomenar de la ciutat santa, però no recolzen en el Déu d’Israel, que es el Senyor dels exèrcits. El Senyor dels exèrcits és el seu nom.

3. Heus aquí que jo he anunciat les coses anteriors des del principi. Varen sortir de la meva boca i les vaig mostrar. Les vaig mostrar de sobte.

4. Ho vaig fer perquè sabia que tu ets tossut, nervi de ferro el teu coll, i el teu front de llautó.

5. Des del principi t’he anunciat les coses. Abans de realitzar-se t’ho vaig fer saber. T’ho vaig mostrar perquè no diguessis: Es el meu ídol que ho ha fet. La meva estàtua i la meva fosa, ho ha ordenat!

6. Ho heu vist, i heu escoltat tot això. I no voleu testificar-ne? I que des d’ara us he mostrat coses noves, àdhuc les coses ocultes, i no les coneixíeu.

7. Es ara que són creades, i no des del principi. Et foren declarades encara abans del dia en què no les vares escoltar, perquè no diguessis: Ja les sabia!

8. No vares escoltar, ni ho has sabut. Des de llavors es va cloure la teva orella, ja que jo sabia que series ben infidel i que series anomenat transgressor des del si de la mare.

9. Però tot i així, deturo la meva ira a causa del meu nom, i a causa del meu honor em continc envers tu, per no llençar-te.

10. Vet aquí que t’he purificat. T’he provat al gresol de l’aflicció.

11. Es a causa del meu nom, sí, per mi mateix, que ho faré. Perquè no permetré que sigui tacat el meu nom, i no cediré la meva glòria a un altre.

12. Escolta’m, oh Jacob, i tu, Israel, el meu elegit, perquè sóc jo. Sóc el primer i sóc també el darrer.

13. La meva mà també ha posat els fonaments de la terra, i la meva dreta ha mesurat els cels. Els faig només un crit i ja es presenten plegats.

14. Reuniu-vos tots i escolteu. Qui d’entre ells els ha anunciat aquestes coses? El Senyor l’ha estimat i complirà la paraula que per a ells ha anunciat. Executarà la seva voluntat contra Babilònia, i el seu braç caurà damunt els caldeus.

15. També diu el Senyor: Jo, el Senyor, he parlat, sí, l’he cridat per tal que anunciï. Jo l’he portat, i ell farà prosperar el seu camí.

16. Acosteu-vos a mi. No he parlat d’amagat. Des del principi, des del moment que fou anunciat, jo he parlat. M’han enviat Déu el Senyor i el seu Esperit.

17. Així diu el Senyor, el. teu Redemptor, el Sant d’Israel: Jo l’he enviat, el teu Déu i Senyor que t’ensenya coses útils, que et fa caminar per la senda que has de seguir, ell ho ha fet.

18. Ah, si haguessis escoltat els meus preceptes! Llavors, com un riu hauria estat la teva pau, i la teva justícia com les ones del mar.

19. La teva semença seria com la sorra, i els fruits de les teves estranyes, com els seus grans. Jamai el seu nom no hauria quedat exclòs ni esborrat de davant meu.

20. Sortiu de Babilònia, fugiu dels caldeus! Clameu amb veu alegre, proclameu això, divulgueu-ho fins a la fi de la terra. Digueu: El Senyor ha redimit el seu servent Jacob!

21. No varen patir mai set. Els va portar pels deserts. Per ells va fer rajar aigua de la roca. Fendí la penya i brollaren les aigües.

22. A despit d’haver fet tot això i molt més, no hi ha pau per als impius, diu el Senyor.