1. Ara, vull fer-vos saber que quan el meu pare, Lehí, hagué acabat de profetitzar sobre la seva semença, el Senyor li va parlar novament, dient-li que no convenia que ell, Lehí, portés sols la seva família a l’erm, sinó que els seus fills havien de prendre mullers a fi d’aixecar-li semença al Senyor a la terra de promissió.

2. I succeí que el Senyor li ordenà que jo, Nefí, i els meus germans tornéssim a la terra de Jerusalem i duguéssim Ismael i la seva família cap a l’erm.

3. I jo, Nefí, vaig sortir a l’erm novament, amb els meus germans, cap a Jerusalem.

4. I succeí que pujàrem a la casa d’Ismael, i vàrem trobar gràcia als seus ulls, de manera que li diguérem les paraules del Senyor.

5. I el Senyor entendrí el cor d’Ismael, i també de la seva casa, de manera que emprengueren el camí amb nosaltres per l’erm, cap a la tenda del nostre pare.

6. I succeí que mentre fèiem camí per l’erm, Laman i Lemuel, i dues de les filles, i els dos fills d’Ismael i les seves famílies, es rebeŀlaren en contra nostre, sí, contra mi, Nefí, i Sam i el seu pare, Ismael, i la seva esposa i les altres tres filles.

7. I succeí que en la seva rebeŀlió desitjaren retornar al país de Jerusalem.

8. Ara, jo, Nefí, afligit per la duresa del seu cor, vaig parlar a Laman i a Lemuel, i els vaig dir: Vosaltres sou els meus germans grans. I com és que sou tan durs de cor i tan cecs de ment, que cal que jo, el vostre germà petit, us hagi de parlar, sí, i de donar-vos exemple?

9. Com és que no heu escoltat la paraula del Senyor?

10. Com és que heu oblidat que heu vist un àngel del Senyor?

11. Sí, com és que heu pogut oblidar quines coses més grans el Senyor ha fet per a nosaltres, en deslliurar-nos de les mans de Laban, i també en què obtindríem els annals?

12. Sí, i com és que heu oblidat. que el Senyor pot fer totes les coses, segons la seva voluntat, per als fills dels homes, si és que ells exerciten la fe en ell? Per tant, siguem-li fidels.

13. I si és que li som fidels, obtindrem la terra de promissió. I sabreu, temps a venir, que la paraula del Senyor es complirà pel que fa a la destrucció de Jerusalem. Perquè tot el que ha dit el Senyor sobre la destrucció de Jerusalem ha d’acomplir-se.

14. Perquè, heus aquí, l’Esperit del Senyor aviat deixarà d’esforçar-se amb ells; perquè han rebutjat els profetes i a Jeremies l’han empresonat. Han cercat de llevar-li la vida al meu pare, fins a fer-li fugir del país.

15. Ara, us dic que si retornareu a Jerusalem, morireu junt amb ells. Doncs, si teniu d’escollir, pugeu-hi. I recordeu les paraules que us dic, que si hi aneu, també morireu. Perquè així em constreny a parlar l’Esperit del Senyor.

16. I succeí que quan jo, Nefí, vaig haver dit això als meus germans, s’enutjaren amb mi. S’apoderaren de mi, perquè s’havien enfutismat fora mida. I em lligaren amb cordes, perquè buscaven de llevar-me la vida, i pensaven deixar-me a l’erm perquè fos devorat per les feres.

17. Però, succeí que vaig invocar al Senyor, dient: Oh Senyor, segons la meva fe que hi ha en tu, deslliura’m de les mans dels meus germans. Sí, dóna’m forces perquè pugui trencar aquests lligams que em tenen fermats.

18. I succeí que quan vaig haver dit aquestes paraules, els lligams es desferen de les meves mans i peus. I em vaig posar davant dels meus germans, i els vaig parlar altra volta.

19. I succeí que s’enutjaren de nou, i intentaren apoderar-se de mi. Però una de les filles d’Ismael, i també la seva mare i un dels fills, pregaren als meus germans, en tant que els ablandiren el cor; i deixaren de buscar-me la vida.

20. I succeí que estaven apesarats de la seva dolenteria, de manera que es prosternaren davant meu, tot suplicant-me que els perdonés allò que havien fet contra meu.

21. I succeí que jo els vaig perdonar de tot cor el que havien fet, i els vaig exhortar que li demanessin al seu Déu i Senyor el perdó. I així ho feren. I després que hagueren acabat de pregar al Senyor, férem camí altra volta cap a la tenda del nostre pare.

22. I succeí que baixàrem a la tenda del nostre pare. I quan jo i els meus germans, i tota la casa d’Ismael, hi arribàrem, donaren gràcies al seu Déu i Senyor, i li oferiren sacrificis i holocaustos.