1. Succeí que havíem recollit tota mena de llavors, tant de gra com de tota mena de fruita.

2. I succeí que mentre el meu pare restava a l’erm, ens va parlar, dient: Heus aquí, he tingut un somni, o en altres paraules, he vist una visió.

3. I a causa de les coses que he vist, tinc motius d’alegrar-me en el Senyor quant a Nefí i a Sam. Perquè tinc raons de suposar que ells, i molts dels seus descendents, se salvaran.

4. Però, heus aquí, Laman i Lemuel, tinc gran temor quant a vosaltres. Perquè em va semblar que veia en el somni un desert fosc i tenebrós.

5. I succeí que vaig veure un home vestit amb robes blanques. I s’acostà i se’m posà al davant.

6. Em va parlar i em manà que el seguís.

7. I succeí que quan el seguia, vaig veure que em trobava en una estepa fosca i desolada.

8. I després d’haver caminat per espai de moltes hores dins la fosca, vaig començar a implorar al Senyor que tingués misericòrdia de mi, segons la munió de les seves tendres misericòrdies.

9. I succeí que un cop havia suplicat al Senyor, vaig veure un camp gran i espaiós.

10. I vaig veure un arbre, amb un fruit tant desitjable per fer-li feliç un home.

11. I succeí que em vaig apropar i vaig menjar d’aquella fruita. I vaig comprovar que era molt dolça, més que totes les que jo havia tastat mai. I vaig veure que aquella fruita era blanca, més blanca que mai havia vist.

12. I tot menjant d’aquella fruita, la meva ànima s’omplí d’un goig immens. Per tant, vaig desitjar que la meva família en participés també, puix que sabia que era més preferible que totes les altres fruites.

13. I mentre esguardava al meu voltant, per si descobrís la meva família, vaig veure un riu d’aigua, i corria vora l’arbre d’on jo menjava la fruita.

14. I mirava, tot buscant la seva procedència; i vaig veure la seva deu, no gaire lluny. I hi vaig veure la vostra mare, Saríah, i Sam i Nefí; i eren allí com si no sapiguessin on havien d’anar.

15. I succeí que els vaig fer senyals, i també els vaig parlar amb veu forta, que vinguessin i participessin d’aquella fruita que era preferible sobre totes les altres.

16. I se m’acostaren, i en menjaren també de la fruita.

17. I succeí que desitjava que Laman i Lemuel s’acostessin i participessin també d’aquella fruita. Per tant, vaig esguardar cap a la deu del riu, si per cas els percebia.

18. I succeí que els vaig veure, però no volgueren venir cap a mi ni participar de la fruita.

19. I vaig esguardar una barra de ferro, i s’estenia per la vora del riu i conduïa fins a l’arbre on era jo.

20. També vaig veure un senderó dret i estret que corria per la barra de ferro fins a l’arbre on em trobava. I passava per la deu del riu fins a un camp gran i espaiós, com si fos un món.

21. I vaig veure incontables munions de persones, moltes que s’apressaven cap endavant a fi d’aconseguir el senderó que conduïa fins a l’arbre on era jo.

22. I succeí que s’avançaren i es posaren en el senderó que conduïa fins a l’arbre.

23. I succeí que es va aixecar una boira fosca, sí, una boira grandíssima de tenebres, de manera que els que havien entrat al senderó s’esgarriaren, que es desviaven i es perdien.

24. I succeí que vaig veure d’altres que s’apressaven endavant, i s’atansaven i agafaven de l’extrem de la barra de ferro. I s’apressaven endavant a través de les boires de tenebres, tot agafats de la barra de ferro, fins que arribaven i participaven del fruit de l’arbre.

25. I quan varen haver menjat del fruit de l’arbre, miraren al seu voltant com si se sentissin avergonyits.

26. I vaig mirar també pel meu voltant, i vaig veure al altre costat del riu un edifici gran i espaiós; i semblava que estava enlaire, molt amunt de la terra.

27. Estava ple de gent, joves i velles, homes i dones, i la seva manera de vestir era molt fina. I estaven en actitud de mofa, i senyalaven amb el dit els qui havien arribat fins al fruit i en participaven.

28. I després d’haver-ne tastat la fruita, se sentiren avergonyits a causa dels qui es mofaven d’ells. I s’apartaren per camins prohibits i es perderen.

29. Ara, jo, Nefí, no em refereixo a totes les paraules del meu pare.

30. Però, per ésser breu en escriure, heus aquí, ell veié encara altres multituds que s’apressaven cap endavant. I s’atansaren i agafaren de l’extrem de la barra de ferro. I seguiren apressant-se cap endavant, sempre agafats de la barra de ferro, fins que hi varen arribar. I prostrant-se, participaren del fruit de l’arbre.

31. Va veure també d’altres multituds, palpejant cap a aquell edifici gran i espaiós.

32. I succeí que molts es varen ofegar dins les profunditats de la font. I molts desaparegueren de la seva vista, extraviats en sendes estranyes.

33. I era molt gran la multitud que entrà en aquell edifici singular. I un cop hi havien entrat, m’apuntaren amb dit de mofa, i també als qui participaven del fruit; però no els en vàrem fer cas.

34. Aquestes són les paraules del meu pare: Tots els qui els feren cas es varen perdre.

35. I ni Laman ni Lemuel participaren del fruit, va dir el meu pare.

36. I succeí que quan el meu pare digué totes les paraules del seu somni o visió, que foren moltes, ens va dir que a causa de les coses que havia vist en la visió, temia molt per Laman i Lemuel. Sí, temia que no fossin rebutjats de la presència del Senyor.

37. I llavors els va exhortar amb tot l’afecte d’un pare amorós, que fessin atenció a les seves paraules, a fi que el Senyor tal volta es compadís d’ells i no els rebutgés. Sí, el meu pare els va predicar.

38. I després d’haver-los predicat, i també profetitzat moltes coses, els pregà que guardessin els manaments del Senyor. I deixà de parlar-los.