1. I succeirà que si els gentils escoltaran l’Anyell de Déu, el dia que se’ls manifestarà, tant en paraula com en poder, en veritat, per tal de treure’ls els seus entrebancs.

2. I si no endureixen els seus cors contra l’Anyell de Déu, seran comptats entre la semença del teu pare, sí, seran comptats entre els de la casa d’Israel. I seran un poble beneït sobre la terra de promissió per sempre. Mai més no seran abaixats a la captivitat, i la casa d’Israel ja mai més no serà confosa.

3. I aquella gran fossa que ha estat cavada per a ells, per aquesta gran i abominable església, que fou establerta pel diable i pels seus fills, per tal de menar les ànimes dels homes fins a l’infern, sí, aquella gran fossa que ha estat cavada per a la destrucció dels homes, s’omplirà amb els mateixos que l’hauran cavada, fins a la seva destrucció total, diu l’Anyell de Déu; no pas la destrucció de l’ànima excepte de llençar-la a aquell infern que no té fi.

4. Perquè, heus aquí, això es segons la captivitat del diable, i també segons la justícia de Déu, per a tots els qui obrin iniquitats i abominacions davant ell.

5. I succeí que l’àngel em parlà a mi, Nefí, dient: Tu has vist que si els gentils es penedeixen, tot els anirà bé. També saps de les aliances que ha fet el Senyor amb la casa d’Israel; i a més, has sentit que tot aquell que no es penedeixi ha de morir.

6. Per això, ai dels gentils si és que arribessin a endurir el cor contra l’Anyell de Déu!

7. Perquè vindrà el temps, diu l’Anyell, que faré una obra gran i meravellosa entre els fills dels homes, una obra que serà sempiterna per a una part o per a l’altra, sia per a convèncer-los a la pau i a la vida eterna, sia per a lliurar-los a la duresa dels seus cors i a la ceguesa de les seves ments, fins que siguin portats a la captivitat i també a la destrucció, tant la temporal com l’espiritual, segons la captivitat del diable, de què ja he parlat.

8. I succeí que quan l’àngel hagué dit aquestes paraules, em digué: Recordes les aliances que el Pare ha fet amb la casa d’Israel? I jo li vaig dir: Sí.

9. I succeí que em va dir: Mira. Esguarda aquella gran i abominable església que és la mare de les abominacions, la que té per fundació el diable.

10. I em va dir: Vet aquí que no hi ha més que dues esglésies: una és la de l’Anyell de Déu, l’altra, la del diable. Per tant, qui no pertany a l’església de l’Anyell de Déu, pertany a aquella gran església, que és la mare de les abominacions. I ella és la prostituta de tota la terra.

11. I succeí que vaig mirar, i vaig esguardar la prostituta de tota la terra, i estava asseguda damunt de moltes aigües. I tenia domini sobre tota la terra, entre totes les nacions, famílies, llengües i pobles.

12. I succeí que vaig esguardar l’església de l’Anyell de Déu, i els seus nombres eren pocs a causa de les malvestats i abominacions de la prostituta que estava asseguda sobre moltes aigües. Però tot i així, vaig veure que l’església de l’Anyell, que era la dels sants de Déu, s’estenia també sobre la superfície de tota la terra. I els seus dominis sobre la faç de la terra eren petits a causa de la dolenteria de la gran prostituta que veia.

13. I succeí que vaig veure que la gran mare de les abominacions s’aplegava en munions sobre tota la faç de la terra, entre totes les nacions dels gentils, per a combatre l’Anyell de Déu.

14. I succeí que jo, Nefí, vaig esguardar el poder de l’Anyell de Déu, que davallava sobre els sants de l’església de l’Anyell, i damunt el poble de l’aliança del Senyor, escampats per tota la superfície de la terra. I tenien per armes, la justícia i el poder de Déu, en gran glòria.

15. I succeí que vaig esguardar, que la ira de Déu es vessava sobre aquella gran i abominable església, de manera que hi havia guerres i rumors de guerres entre totes les nacions i famílies de la terra.

16. I quan varen començar les guerres i rumors de guerres entre totes les nacions que eren de la mare de les abominacions, l’àngel em parlà, dient: Esguarda la ira de Déu, que està damunt la mare de les prostitutes. Esguarda tu totes aquestes coses.

17. I quan arribi el dia en què la ira de Déu es vessi damunt la mare de les prostitutes, que és la gran i abominable església de tota la terra, que té per fundació el diable, llavors, en aquell dia, el Pare començarà la seva obra en preparar el camí per al compliment de les aliances que ell ha fet amb el seu poble, que és de la casa d’Israel.

18. I succeí que l’àngel em va parlar, dient: Mira.

19. I vaig mirar, i vaig esguardar un home vestit amb una roba blanca.

20. I l’àngel digué: Vet aquí, un dels dotze apòstols de l’Anyell!

21. Aquest veurà i escriurà el que resti d’aquestes coses, i també de moltes que han succeït.

22. I escriurà també sobre la fi del món.

23. Per tant, les coses que ell escriurà són justes i veritables. Estan escrites en el llibre que has vist que provenia de la boca del jueu. I al temps quan en proveniren, o quan el llibre va provenir de la boca del jueu, les coses que estaven escrites eren clares i pures, i molt precioses i fàcils per a l’enteniment de tots els homes.

24. Vet aquí que les coses que aquest apòstol de l’Anyell escriurà són moltes de les que ja has vist. I vet aquí, la resta ho veuràs.

25. Però les que veuràs d’aquí endavant, no les escriuràs, perquè el Senyor Déu ha ordenat que les escrigui l’apòstol de l’Anyell de Déu.

26. I n’hi ha hagut d’altres també, als quals el Senyor ha mostrat totes les coses i les han escrites. Són segellades per a eixir en la seva puresa, segons la veritat que hi ha en l’Anyell, en el propi i degut temps del Senyor, a la casa d’Israel.

27. Jo, Nefí, vaig sentir i dono testimoniatge que el nom de l’apòstol de l’Anyell era el de Joan, segons la paraula de l’àngel.

28. I heus aquí que a mi, Nefí, m’és vedat d’escriure la resta de les coses que vaig veure i sentir. Per tant, n’hi ha prou amb això que he escrit; i no he escrit sinó una petita part del que vaig veure.

29. Dono testimoniatge d’haver vist les coses que va veure el meu pare, i l’àngel del Senyor me les comunicà.

30. Ara, poso fi a les meves paraules sobre les coses que vaig veure mentre vaig ésser emportat en l’esperit. I si totes les coses que vaig veure no estan escrites, les que he escrit són veritables. Així és. Amén.