1. Succeí que després que jo, Nefí, vaig ésser emportat en l’esperit, i vaig haver vist totes aquestes coses, vaig tornar a la tenda del meu pare.

2. I succeí que vaig esguardar els meus germans, i es discutien, els uns amb els altres, sobre les coses que els havia dit el meu pare.

3. Perquè certament els havia dit moltes coses grans, difícils de comprendre, excepte que un home acudís al Senyor. I com que eren durs de cor, no miraven al Senyor, tal com ho devien fer.

4. Ara, jo, Nefí, em trobava molt apesarat per la duresa dels seus cors, i també per les coses que havia vist. I sabia que elles inevitablement haurien de succeir, per la gran perversitat dels fills dels homes.

5. I succeí que em trobava abatut a causa de les meves afliccions. Les considerava més grans que qualsevol altra cosa, a causa de la destrucció del meu poble, perquè havia vist la seva caiguda.

6. I després d’haver recobrat les forces, vaig parlar als meus germans, perquè desitjava saber la causa de les seves discussions.

7. I em varen dir: No podem comprendre les paraules del nostre pare sobre les branques naturals de l’olivera, ni tampoc pel que fa als gentils.

8. I jo els vaig dir: N’heu demanat al Senyor?

9. I em varen dir: No ho hem fet, perquè el Senyor no farà conèixer una cosa tal a nosaltres.

10. Vet aquí — els vaig dir — com és que no guardeu els manaments del Senyor? Com és que voleu morir a causa de la duresa dels vostres cors?

11. No us recordeu que el Senyor ha dit: Si no us enduriu el cor, i em demaneu amb fe, tot creient que rebreu, i afanyant-vos en guardar els meus manaments, certament us serà divulgada aquesta cosa?

12. Heus aquí que us dic que la casa d’Israel fou comparada a una olivera, per l’Esperit del Senyor que hi havia en el nostre pare. I no hem estat arrencats de la casa d’Israel? No som nosaltres una branca de la casa d’Israel?

13. Ara, allò que el nostre pare vol dir sobre l’empelt de les branques naturals per mitjà de la plenitud dels gentils, és que, en els darrers dies, quan la nostra semença haurà decaigut en la incredulitat, sí, per espai de molts anys, i moltes generacions després que el Messies s’haurà manifestat en la carn als fills dels homes, llavors la plenitud de l’evangeli del Messies vindrà als gentils, i des dels gentils, a la resta de la nostra semença.

14. I en aquell dia, la resta de la nostra semença sabrà que ells són de la casa d’Israel, i que són el poble de l’aliança del Senyor. Aleshores en sabran i arribaran a coneixença dels seus avantpassats, i també a conèixer l’evangeli del seu Redemptor que ell va donar als seus pares. Per tant, arribaran a coneixença del seu Redemptor i dels veritables punts de la seva doctrina, perquè sàpiguen com han d’acostar-se a ell i salvar-se.

15. Llavors, en aquell dia no es gaubaran, i lloaran el seu Déu Etern, la seva roca i salvació? No rebran aquell dia la saba i el nodriment del veritable cep? No arribaran a la veritable cleda de Déu?

16. Heus aquí, jo us dic, sí; ells seran recordats altra vegada entre la casa d’Israel; seran empeltats en la veritable olivera — com que en són una branca natural.

17. I això és el que el nostre pare vol dir. I vol dir que no succeirà fins després que hagin estat espargits pels gentils. I vol dir que es farà per mitjà dels gentils, a fi que el Senyor manifesti el seu poder als gentils, precisament perquè ell serà rebutjat dels jueus o de la casa d’Israel.

18. Per tant, el nostre pare no ha parlat solament de la nostra semença, sinó també de tota la casa d’Israel, assenyalant cap a l’aliança que s’acompliria en els darrers dies, aliança que féu el Senyor amb el nostre pare Abraham, dient: En la teva semença seran beneïdes totes les famílies de la terra.

19. I succeí que jo, Nefí, els vaig parlar molt d’aquestes coses. Sí, els vaig parlar de la restauració dels jueus en els darrers dies.

20. I els vaig repetir les paraules d’Isaïes que parla de la restauració dels jueus o de la casa d’Israel: que després d’ésser restaurats, mai més no tornarien a confondre’s ni espargir-se altra vegada. I vaig dir moltes altres coses als meus germans, així que s’apaivagaren i s’humiliaren davant del Senyor.

21. I succeí que em varen parlar novament, dient: Què significa el que ha vist el nostre pare en un somni? Quin significat té l’arbre que va veure?

22. I els vaig contestar que això era una representació de l’arbre de la vida.

23. I em varen dir: Què significa la barra de ferro que el nostre pare va veure, que conduïa fins a l’arbre?

24. I els vaig dir que representava la paraula de Déu. I que aquell que l’escoltés i s’hi mantingués ferm, mai no periria. Ni li podrien vèncer les temptacions i dards encesos de l’adversari, per encegar-lo i conduir-lo cap a la destrucció.

25. Per tant, jo, Nefí, els vaig exhortar a fer cas de la paraula del Senyor. Sí, els vaig exhortar amb totes les energies de la meva ànima, i amb totes les facultats que posseïa, que fessin cas de la paraula de Déu, i que es recordessin de guardar els seus manaments tostemps en totes les coses.

26. I em varen dir: Què significa el riu d’aigua que va veure el nostre pare?

27. I els vaig dir, que l’aigua que veié el meu pare era la immundícia; i que tan preocupada tenia la seva ment en les altres coses, que no s’adonà de la seva brutícia.

28. I vaig dir que era un terrible abisme que separava els malvats de l’arbre de la vida, i també dels sants de Déu.

29. I els vaig dir que era una representació d’aquell terrible infern que, segons em digué l’àngel, fou preparat per als malvats.

30. I els vaig dir que el nostre pare també havia vist que la justícia de Déu separava els malvats dels justos, i que l’esclat d’ella era com el d’una flama de foc, que puja eternament fins a Déu, i no té mai fi.

31. I em digueren: Vol dir això el turment del cos en els dies de la prova, o vol dir l’estat final de l’ànima després de la mort del cos temporal? O parla de coses temporals?

32. I succeí que els vaig dir que allò era una representació de coses temporals i espirituals alhora. Perquè arribaria el dia en què haurien d’ésser jutjats segons les seves obres, sí, segons les obres fetes pel cos temporal en els seus dies de prova.

33. Per tant, si morien en la seva iniquitat, haurien d’ésser rebutjats també pel que fa a les coses espirituals, que pertanyen a la rectitud. Per tant, haurien d’ésser portats a estar-se davant Déu, per a ésser jutjats segons les seves obres. I si les seves obres han estat de brutícia, ells han d’ésser bruts, i si són bruts, serà que no podran viure en el regne de Déu. Altrament el regne de Déu hauria d’ésser brut també.

34. Però, us dic, que el regne de Déu no és brut. I res que sigui immund no pot entrar en el regne de Déu. Per tant, cal que hi hagi un lloc de brutícia preparat per a tot allò que sigui brut.

35. I s’ha aparellat un lloc, sí, aquell infern terrible del qual he parlat, i el diable és l’aparellador. Per tant, l’estat final de les ànimes dels homes és de viure en el regne de Déu, o d’ésser-ne foragitats a causa de la justícia de què he parlat.

36. Així, doncs, els malvats són rebutjats dels justos, i també d’aquell arbre de la vida, el fruit del qual és el més preciós i el més desitjable de tots els altres; sí, i és el més gran de tots els dons de Déu. Es així com vaig parlar als meus germans. Amén.