Scriptures
1 Nefí 2


Capítol 2

Lehí surt amb la seva família cap a l’erm que confrontava el Mar Roig. Els seus fills grans, Laman i Lemuel, murmuren contra ell. Nefí i Sam creuen les seves paraules. Promeses del Senyor a Nefí.

1. Perquè succeí que el Senyor parlà al meu pare, sí, àdhuc en un somni, i li digué: Beneït siguis, Lehí, per les coses que has fet. I perquè has estat fidel i has proclamat a aquest poble el que jo et vaig manar, vet aquí que cerquen la teva vida.

2. I succeí que el Senyor manà el meu pare, en un somni, que prengués la seva família i marxés cap a l’erm.

3. I succeí que li fou obedient a la paraula del Senyor, per tant, féu el que el Senyor li manà.

4. Va sortir cap a l’erm. I abandonà la casa i la terra de la seva herència, i el seu or, i plata i objectes preciosos; i no s’emportà més que la seva família, i provisions i tendes, i se n’anà a l’erm.

5. Va baixar pel marge prop de les vores del Mar Roig. I féu camí per l’erm en els marges més a prop del Mar Roig; i viatjà per l’erm amb la seva família, que es componia de la meva mare, Saríah, i els meus germans grans, que eren Laman, Lemuel i Sam.

6. I succeí que després de fer camí tres dies a l’erm, plantà la tenda a una vall al costat d’un riu d’aigua.

7. I succeí que aixecà un altar de pedres i oferí un sacrifici al Senyor, donant-li gràcies al nostre Déu i Senyor.

8. I succeí que anomenà el riu Laman, i feia cap al Mar Roig; i la vall s’estenia pels marges del riu, prop de la desembocadura.

9. I quan el meu pare veié que les aigües del riu desembocaven a la font del Mar Roig, parlà a Laman, dient: Oh, que fossis semblant a aquest riu, rajant sense parar cap a la font de tota justícia!

10. Parlà també a Lemuel, dient: Oh, que tu fossis semblant a aquesta vall, ferm, constant i immutable en guardar els manaments del Senyor!

11. Ara, parlà així a causa de la testarrudesa de Laman i Lemuel; perquè rondinaven en moltes coses contra el seu pare — que era visionari, i que els havia tret de la terra de Jerusalem, deixant la terra de la seva herència, i el seu or, i la seva plata, i els objectes preciosos, per a morir a l’erm. I tot això, deien que havia fet per les imaginacions boges del seu cor.

12. I així és com Laman i Lemuel, que eren els fills grans, murmuraven contra el seu pare; i ho feien perquè no coneixien els tractes d’aquell Déu que els havia creat.

13. Ni creien tampoc que Jerusalem, aquella gran ciutat, podria ésser destruïda segons les paraules dels profetes. I eren semblants als jueus que eren a Jerusalem, que cercaven de llevar-li la vida al meu pare.

14. I succeí que el meu pare els va parlar a la vall de Lemuel, amb poder, estant ple de l’Esperit, fins que tremolaren davant ell. I els confongué, que no gosaren parlar pas contra ell. Per tant, feren tal com els manava.

15. El meu pare aleshores habitava en una tenda.

16. I succeí que jo, Nefí, era molt jove, però així i tot, alt d’estatura, i també tenia grans desigs de conèixer els misteris de Déu. Per tant, vaig clamar al Senyor; i heus aquí, ell em visità i m’entendrí el cor, així que vaig creure totes les paraules que el meu pare havia dit. Per tant, no em vaig rebeŀlar contra ell, com els meus germans.

17. I vaig parlar a Sam, fent-li saber les coses que el Senyor m’havia manifestat pel seu Sant Esperit. I ell va creure les meves paraules.

18. Però Laman i Lemuel no volgueren prestar atenció a les meves paraules. I, afligit per la duresa del seu cor, vaig clamar al Senyor per a ells.

19. I succeí que el Senyor em parlà, dient: Beneït siguis tu, Nefí, a causa de la teva fe, perquè m’has buscat diligentment, amb cor baix.

20. I en tant que guardis els meus manaments, prosperaràs. I sereu conduïts a una terra de promissió, sí, una terra que jo he preparat per a vosaltres, una terra escollida sobre totes les altres.

21. I en tant que els teus germans es rebeŀlin contra tu, seran exclosos de la presència del Senyor.

22. I en tant que tu guardis els meus manaments, seràs fet cabdill i mestre dels teus germans.

23. Perquè vet aquí, el dia en què ells es rebeŀlaran contra mi, jo els maleiré amb penosa maledicció. I no tindran cap poder damunt la teva semença, excepte que aquests també es rebeŀlin contra meu.

24. I si és que ells es rebeŀlen contra meu, seran un flagell per a la teva semença, per tal d’empènyer-los pels camins del record.