1. Succeí que el Senyor em manà, i vaig fer unes planxes de metall per tal de gravar-hi el registre del meu poble. I damunt les planxes que vaig fer, vaig escriure el registre del meu pare, i també les nostres jornades per l’erm, i les profecies del meu pare; i també moltes de les meves profecies hi he gravat.

2. I no sabia pas, quan vaig fer aquelles planxes, que seria manat pel Senyor de fer aquestes. Per tant, el registre del meu pare, i la genealogia dels seus pares, i la part més gran de tots els nostres fets per l’erm, quedaren gravats damunt d’aquelles primeres planxes de les quals he parlat. Per tant, les coses que passaren abans de fer aquestes, són esmentat, certament, més particularment sobre les primeres.

3. I després que havia acabat de fer aquestes, per via de manament, jo, Nefí, vaig rebre un manament que el ministeri i les profecies, les parts més clares i precioses d’elles, s’hi escrivissin perquè es guardessin per a la instrucció del meu poble que posseiria el país, i també, per a altres propòsits savis, coneguts al Senyor.

4. Per tant, jo, Nefí, vaig fer una història damunt les altres planxes, que dóna una relació, o relat més gran, de les guerres, i baralles i destruccions del meu poble. I així he fet, i he manat al meu poble que ho fessin, quan jo ja no hi estigués, i que aquestes planxes hagin d’esser transmeses d’una generació a l’altra, o d’un profeta a l’altre, fins a rebre’s altres manaments del Senyor.

5. I una relació de la meva elaboració d’aquestes planxes es farà més endavant. Aleshores, prossigueixo segons he dit. I ho faig per tal que les coses més sagrades es conservin pel coneixement del meu poble.

6. Però així i tot, no escric res damunt planxes, sinó el que jo consideri sagrat. Ara, si m’equivoco, també varen errar els de l’antigor. No és que vulgui excusar-me per causa d’altres homes, però per la feblesa que hi ha en mi, segons la carn, vull disculpar-me.

7. Perquè les coses que alguns homes consideren de gran valor, tant per al cos com per a l’ànima, els altres les tenen per no-res i les trepitgen sota peus. Sí, fins el mateix Déu d’Israel els homes li trepitgen sota peus. Dic que el peucalcigen, però m’expressaré amb altres paraules: el tenen per no-res i no paren atenció a la veu dels seus consells.

8. I heus aquí, ell vindrà, segons les paraules de l’àngel, sis-cents anys després del temps que el meu pare va sortir de Jerusalem.

9. I el món, per la seva iniquitat, el jutjarà com a no-res. Per tant, l’assotarà, i ell ho permetrà. El colpejarà, i ho sofrirà; sí, l’escopirà, i ho suportarà, tot per la seva amorosa bondat i llarguesa envers els fills dels homes.

10. I el Déu dels nostres pares, els qui foren emmenats de la servitud d’Egipte, i també foren preservats en el desert per ell, sí, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, es lliurarà, segons les paraules de l’àngel, com a home, a les mans d’homes malvats, per tal d’ésser alçat, segons les paraules de Zenoc, i d’ésser crucificat, segons les paraules de Neum, i d’ésser enterrat en un sepulcre, segons les paraules de Zenós, quan parlà dels tres dies de tenebres que serien com senyal de la seva mort als qui habitessin les illes del mar, i més en particular, als qui són de la casa d’Israel.

11. Perquè així va dir el profeta: Déu el Senyor, certament visitarà tota la casa d’Israel en aquell dia, alguns amb la seva veu, a causa de la seva rectitud, per a la seva gran alegria i salvació, i altres, amb les tronades i els llampecs del seu poder, per tempesta i foc, i fum i vapor de tenebra, per fenedures de terra, i muntanyes que seran arrabassades.

12. I tot això certament ha de succeir, diu el profeta Zenós. Les roques de la terra s’han de fendre. I a causa de la gemegor de la terra, molts dels reis de les illes de la mar es veuran commoguts a exclamar, per l’Esperit de Déu: El Déu de la natura pateix!

13. I pel que fa d’aquells que es troben a Jerusalem, diu el profeta, seran assotats per tots els pobles perquè crucifiquen el Déu d’Israel, i s’aparten el cor, rebutjant senyals i prodigis, i el poder i la glòria del Déu d’Israel.

14. I perquè s’aparten el cor, diu el profeta, i per menysprear el Sant d’Israel, vagarejaran en la carn, i periran; esdevindran un oprobi i escarni, i seran avorrits entre totes les nacions.

15. Malgrat tot, diu el profeta, quan arribi aquell dia que no apartin més el cor del Sant d’Israel, llavors ell es recordarà de les aliances que va fer amb els seus pares.

16. Aleshores es recordarà de les illes de la mar. Sí, i tots els pobles que són de la casa d’Israel, els aplegaré, diu el Senyor, segons les paraules del profeta Zenós, des dels quatre costats de la terra.

17. I tota la terra veurà la salvació del Senyor, diu el profeta; tota nació, família, llengua i poble serà beneït.

18. Jo, Nefí, he escrit aquestes coses al meu poble, si per cas els pogués persuadir que es recordessin del Senyor, el seu Redemptor.

19. Per tant, parlo a tota la casa d’Israel, si és que obtindrien aquestes coses.

20. Perquè he tingut efectes en l’esperit, que em fatiguen fins que tinc debilitades totes les conjuntures, per als qui són a Jerusalem. Doncs, no havia estat misericordiós el Senyor, de manifestar-me sobre ells, tal com feia als profetes de l’antigor?

21. Certament ell mostrà als antics profetes totes les coses que els pertocaven, així com va mostrar a molts d’ells el que feia de nosaltres. Per tant, cal que sapiguem sobre ells, puix que es troba escrit damunt les planxes de llautó.

22. Ara, jo, Nefí, vaig ensenyar aquestes coses als meus germans, i els vaig llegir moltes coses que estaven gravades sobre les planxes de llautó, a fi que sabessin concernent els fets del Senyor en altres països, entre els pobles de l’antigor.

23. I els vaig llegir moltes coses que hi havia en el llibre de Moisès. Però, per a persuadir-los més, a fi que creguessin en el seu Senyor i Redemptor, els vaig llegir el que escrivia el profeta Isaïes. Perquè vaig assemblar totes les escriptures a nosaltres, perquè ens servissin de profit i d’instrucció.

24. Per tant, els vaig dir: Escolteu les paraules del profeta, vosaltres que sou una resta de la casa d’Israel, una branca que ha estat arrencada. Escolteu les paraules del profeta, escrites per a tota la casa d’Israel, i assembleu-vos-les a vosaltres, a fi que tingueu esperances, així com els vostres germans dels quals heu estat arrencats. Perquè d’aquesta manera ha escrit el profeta.