1. I succeí que vaig parlar als meus germans, dient: Pugem altra vegada a Jerusalem, i siguem fidels en guardar els manaments del Senyor, perquè ell és més poderós que tota la terra. Llavors, perquè no més poderés que Laban, amb els seus cinquanta, o inclús amb totes les seves desenes i milers?

2. Pugem, doncs; siguem forts com Moisès. Perquè ell certament parlà a les aigües del Mar Roig i es dividiren a cada costat, i els nostres pares passaren enmig, sortint de la servitud a peu eixut; i els exèrcits del Faraó els seguiren i restaren negats sota les aigües del Mar Roig.

3. Ara, vosaltres. sabeu que això és veritat; i també sabeu que un àngel us ha parlat. Com podeu dubtar, doncs? Anem-hi; que el Senyor pot deslliurar nosaltres tal com els nostres pares, i destruir Laban, tal com els egipcis.

4. Ara, quan els hagué dit aquestes paraules, estaven enutjats encara, i varen seguir rondinant. Així i tot, em seguiren fins a l’enfora de les muralles de Jerusalem.

5. Era ja de nit, i vaig fer que s’amaguessin fora de la muralla. I quan s’hagueren amagat, jo, Nefí, vaig introduir-me a la ciutat, i anava a casa de Laban.

6. Anava guiat per l’Esperit, sense saber abans el que havia de fer.

7. Així i tot, seguia endavant, i en acostar-me a la casa de Laban, vaig veure un home, i havia caigut a terra davant meu, car estava embriac de vi.

8. I quan me’l vaig acostar, vaig descobrir que era Laban.

9. I vaig esguardar la seva espasa. I la vaig treure de la beina; i l’empunyadura era d’or pur, i l’elaboració finíssima, i vaig veure que la fulla era d’un acer preciós.

10. I succeí que l’Esperit em constrenyé que matés Laban. Però em vaig dir en el cor: Jo mai no he vessat la sang de cap home. I vaig defugir, i volia que no el fes morir.

11. L’Esperit em digué novament: Vet aquí que el Senyor l’ha posat a les teves mans. I jo sabia també que ell havia provat de llevar-me la pròpia vida; sí, i que no volia escoltar els manaments del Senyor. I també, que s’havia emparat dels nostres béns.

12. I succeí que l’Esperit digué altra vegada: Mata’l, perquè el Senyor l’ha posat a les teves mans.

13. Vet aquí que el Senyor destrueix els malvats per tal que es compleixin els seus justos propòsits. Val més que pereixi un sol home que no pas una nació decaigui i pereixi en la incredulitat.

14. Ara, quan jo, Nefí, vaig haver sentit aquestes paraules, em vaig recordar del que el Senyor m’havia parlat a l’erm, dient: En tant que la teva semença guardi els meus manaments, prosperarà en la terra de promissió.

15. Sí, i també vaig pensar que no podrien guardar els manaments del Senyor, segons la llei de Moisès, excepte que la tinguessin.

16. A més, sabia que la llei estava gravada damunt les planxes de llautó.

17. Encara més, vaig comprendre que el Senyor havia posat Laban a les meves mans per aquest motiu — que jo pogués obtenir els annals, d’acord amb els seus manaments.

18. Per això, vaig obeir la veu de l’Esperit. Vaig agafar Laban pels cabells i li vaig tallar el cap amb la seva pròpia espasa.

19. I després d’haver-li tallat el cap amb la seva espasa, vaig prendre les robes de Laban, posant-me-les totes, i vaig cenyir-me la seva armadura als lloms.

20. I quan hagué fet això, vaig sortir cap a l’erari de Laban. I mentre hi anava, vaig veure el servent de Laban que tenia les claus de l’erari. I vaig manar-li, tot imitant la veu de Laban, que m’acompanyés dins l’erari.

21. I ell suposà que jo era el seu amo, Laban, car va veure els seus vestits i també l’espasa que portava cenyida als lloms.

22. I em parlà dels ancians dels jueus, perquè sabia que el seu amo, Laban, havia estat entre ells de nit.

23. I vaig parlar-li com si jo fos Laban.

24. També vaig dir-li que jo havia de portar els gravats que estaven damunt les planxes de llautó, als meus germans que estaven fora de la muralla.

25. I també vaig pregar-li que em seguís.

26. I ell, creient que parlava dels germans de l’església, i que jo era veritablement aquest Laban que jo havia matat, per tant, em seguí.

27. I em parlà moltes vegades dels ancians dels jueus, mentre jo anava cap als meus germans que estaven fora de la muralla.

28. I succeí que quan Laman em veié, s’espantà molt, i igualment Lemuel i Sam. Fugiren de la meva presència perquè es pensaven que era Laban, i que m’havia matat a mi, i que provava de llevar-los la vida a ells també.

29. I succeí que els vaig cridar i m’escoltaren. Per tant, deixaren de fugir de la meva presència.

30. I quan el servent de Laban va veure els meus germans, començà a tremolar, i estava per fugir davant meu i retornar a la ciutat de Jerusalem.

31. Ara jo, Nefí, com que era alt d’estatura i havent rebut molta força del Senyor, vaig agafar del servent de Laban, i vaig deturar-lo, que no em fugés.

32. I succeí que vaig parlar amb ell, que si escoltés les meves paraules, com vivia el Senyor i com visc jo, que si feia cas a les nostres paraules, li perdonaríem la vida.

33. I vaig dir-li, àdhuc amb jurament, que no havia de témer, que seria lliure com nosaltres si baixés amb nosaltres a l’erm.

34. També li vaig dir: Certament el Senyor ens ha manat que féssim aquesta cosa. I no hem d’afanyar-nos en guardar el manament del Senyor? Per tant, si aniràs a l’erm, fins al meu pare, hi haurà lloc per a tu amb nosaltres.

35. I succeí que Zoram recobrà ànims amb les paraules que li vaig dir. (Ara, Zoram era el nom del servent.) I va prometre que baixaria a l’erm fins al meu pare; i ens jurà també que romandria amb nosaltres des d’aquell dia.

36. Ara, desitjàvem que restés amb nosaltres per aquest motiu, que els jueus no coneguessin de la nostra fugida a l’erm, no fos que ens perseguessin i ens destruïssin.

37. I succeí que quan Zoram ens va fer jurament, els nostres temors cessaren quant a ell.

38. I succeí que portàrem les planxes de llautó, i el servent de Laban, i marxàrem a l’erm, i férem camí fins a la tenda del nostre pare.