1. Ara, caríssims germans meus, us he llegit aquestes coses perquè coneguéssiu quant a les aliances del Senyor que ell ha fet amb tota la casa d’Israel.

2. Que ha declarat als jueus, per boca dels seus sants profetes, àdhuc des del principi, una gènera rera l’altra, fins al temps quan seran restaurats a la veritable església i cleda de Déu, quan seran aplegats a les terres de la seva herència i seran establerts en totes les seves terres de promesa.

3. Heus aquí, estimats germans meus, us dic aquestes coses perquè us gaubeu i aixequeu el cap per sempre més, a causa de les benediccions que el Senyor Déu atorgarà als vostres fills.

4. Perquè sé que heu escodrinyat, molts de vosaltres, per a saber de les coses que han de venir. Per tant, sé que sabeu que la nostra carn ha de gastar-se i morir. Així i tot, en els nostres cossos veurem Déu.

5. Sí, jo sé que sabeu que en la carn ell es manifestarà als de Jerusalem d’on hem eixit, perquè és expedient que sigui entre ells. Perquè li ateny al Gran Creador, que es deixi sotmetre a l’home en la carn i morir per a tots els homes, a fi que tothom se sotmetés a ell.

6. Perquè com la mort ha passat sobre tots els homes, a fi de complir el pla misericordiós del Gran Creador, cal que hi hagi un poder de resurrecció; i la resurrecció ha de venir a l’home per raó de la caiguda. I la caiguda vingué per raó de la transgressió. I per haver-se tornat caigut l’home, foren exclosos de la presència del Senyor.

7. Per tant, cal que hi hagi una expiació infinita — si no fos infinita, aquesta corrupció no podria revestir-se d’incorrupció. Per tant, el primer judici que caigué sobre l’home hauria de romandre una durada sense fi. I si fos així, aquesta carn s’hauria d’ajeure, i podrir i engrunar a la seva terra materna, per no aixecar-ne mai més.

8. Oh, la saviesa de Déu! La seva misericòrdia i gràcia! Perquè heus aquí, si no s’aixequés més la carn, els nostres esperits haurien de sotmetre’s a aquell àngel que caigué de la presència del Déu Etern i es tornà diable, per a no aixecar-se mai més.

9. I els nostres esperits haurien de tornar-se com ell, i nosaltres, d’esdevenir diables, àngels d’un diable, per a quedar exclosos de la presència del nostre Déu, i romandre amb el pare de les mentides, en la misèria com ell. Sí, amb aquell ésser que va enganyar els nostres primers pares, el qui es transforma gairebé en àngel de llum, i suscita els fills dels homes a combinacions secretes d’assassinats i a tota mena d’obres secretes de tenebres.

10. Oh, que n’és de gran la bondat del nostre Déu, que ens prepara un mitjà perquè escapem de la grapada d’aquest terrible monstre! Sí, aquest monstre, mort i infern, que jo anomeno la mort del cos i també la mort de l’esperit.

11. I a causa del mitjà de deslliurança del nostre Déu, el Sant d’Israel, aquesta mort de la qual he parlat, que és la temporal, lliurarà els seus morts. Aquesta mort és la tomba.

12. I aqueixa mort, de la qual us he parlat, que és la mort espiritual, lliurarà els seus morts. Aqueixa mort espiritual és l’infern. Per tant, la mort i l’infern han de lliurar els seus morts, i l’infern ha de lliurar els seus esperits captius, i la tomba, els seus cossos captius. I els cossos i els esperits dels homes seran restaurats l’un amb l’altre; i és pel poder de la resurrecció del Sant d’Israel.

13. Oh, que n’és de gran el pla del nostre Déu! Perquè, d’una banda, el paradís de Déu ha de lliurar els esperits dels justos, i la tomba, els cossos dels justos. I l’esperit i el cos són restaurats novament l’un amb l’altre. I tots els homes esdevenen incorruptibles i immortals, i són ànimes vivents, amb un coneixement perfecte, semblant al que tenim en la carn, però llavors el nostre coneixement serà perfecte.

14. Per tant, tindrem un coneixement perfecte de tota la nostra culpa, de la nostra immundícia i de la nostra nuesa. I els justos tindran un coneixement perfecte de la seva gaubança i de la seva justícia, trobant-se vestits de puresa, àdhuc del mantell de la rectitud.

15. Aleshores, quan tots els homes hauran passat d’aquesta primera mort a la vida, de manera que s’hauran fet immortals, hauran de comparèixer davant el tribunal del Sant d’Israel. Llavors vindrà el judici, i hauran d’ésser jutjats segons el sant judici de Déu.

16. I tan cert com viu el Senyor, perquè el Senyor Déu ho ha dit, i és la seva paraula eterna que no pot passar, aquells que són justos restaran justos, i els qui són bruts restaran bruts. Per tant, els qui són bruts són el diable i els seus àngels. I se n’aniran al foc sempitern que per a ells ha estat aparellat. El seu turment és com un llac de foc i sofre, les flames del qual pugen per sempre i no tenen mai fi.

17. Oh la grandesa i justícia del nostre Déu! Perquè ell executa totes les seves paraules, i han eixit de la seva boca, i la seva llei ha d’acomplir-se.

18. Però heus aquí, els justos, els sants del Sant d’Israel, els qui han cregut en el Sant d’Israel, aquests que han suportat les creus del món, i n’han menyspreat la vergonya, aquests heretaran el regne de Déu, que fou aparellat per a ells des de la fundació del món. I el seu goig serà sadoll per sempre.

19. Oh la grandesa de la misericòrdia del nostre Déu, el Sant d’Israel! Perquè deslliura els seus sants d’aquell terrible monstre, el diable, i de la mort, i l’infern i aquell llac de foc i sofre que és el turment sense fi.

20. Oh, que n’és de gran la santedat del nostre Déu! Perquè coneix totes les coses i no hi ha res que no conegui.

21. I ve al món a fi de salvar tots els homes, si escoltaran la seva veu. Perquè ell sofreix les penes de tots els homes, sí, les penes de tota criatura vivent, tant d’homes, dones i infants, que pertanyen a la família d’Adam.

22. I ho sofreix perquè la resurrecció abastés tots els homes, que tothom s’estigués davant seu en el gran dia del judici.

23. I mana a tots els homes que es penedeixin i es bategin en nom seu, tenint una fe perfecte en el Sant d’Israel, o no podran salvar-se en el regne de Déu.

24. I si no voldran penedir-se ni creure en el seu nom, ni batejar-se en nom seu, ni perseverar fins al final, hauran d’ésser condemnats. El Senyor Déu, el Sant d’Israel, ho ha dit.

25. Per tant, ell ha donat una llei. I on no s’ha donat cap llei, no n’hi ha cap càstig. I on no hi ha cap càstig, no n’hi ha cap condemnació. I on no hi ha cap condemnació, les misericòrdies del Sant d’Israel tenen dret sobre ells a causa de l’expiació. Perquè pel poder d’ell són deslliurats.

26. Perquè l’expiació satisfà les exigències de la seva justícia sobre tots aquells als quals no s’ha donat cap llei, en què són deslliurats d’aquell terrible monstre, mort i infern i diable, i el llac de foc i sofre, el qual és turment sense fi. I són restaurats a aquell Déu que els va donar l’alè, que és el Sant d’Israel.

27. Però, ai d’aquell al qui és donat la llei, sí, que té tots els manaments de Déu, com nosaltres, i els transgredeix i malgasta els dies de la seva prova! Perquè el seu estat serà terrible!

28. Oh aquest subtil pla del maligne! Oh les vanitats, i les flaqueses i les nicieses dels homes! Quan són instruïts, es pensen savis i no fan cas del consell de Déu, perquè el deixen de banda i es creuen savis per a ells mateixos. La seva saviesa és folla, doncs, i no els serveix de res, i moriran.

29. Però d’ésser instruït és bo si hom escolta els consells de Déu.

30. Emperò, ai dels qui són rics segons les coses del món! Perquè per ésser rics menyspreen els pobres i persegueixen els mansuets, i tenen el cor en els seus tresors. Doncs, el seu tresor és el seu déu. Heus aquí que el seu tresor deperirà junt amb ells.

31. Ai dels sords que no volen escoltar! Perquè moriran.

32. Ai dels cecs que no volen veure! Perquè moriran també!

33. Ai dels incircumcisos de cor! Perquè la coneixença de les seves iniquitats els ferirà en el darrer dia.

34. Ai del mentider! Perquè serà llençat a l’infern.

35. Ai de l’assassí, que mata deliberadament! Perque morirà.

36. Ai dels qui cometen prostitucions! Perquè seran llençats a l’infern.

37. Sí, ai d’aquells que adoren ídols! Perquè el diable de tots els diables es delecta en ells.

38. I finalment, ai de tots aquells que moren en els seus pecats! Perquè tornaran a Déu i esguardaran el seu rostre, i romandran en els seus pecats.

39. Oh estimats germans, recordeu la terribilitat de transgredir contra aquest Déu sant, i també, la terribilitat de cedir a les temptacions d’aquell ésser arterós! Recordeu, tenir la ment carnal és la mort, i tenir la ment espiritual és la vida eterna.

40. Oh, estimats germans, pareu l’orella a les meves paraules. Recordeu la grandesa del Sant d’Israel. No digueu que us he parlat coses dures en contra, perquè si ho feu, vilipendieu contra la veritat; car, us he dit les paraules del vostre Faedor. Sé que les paraules de veritat són dures contra tota impuresa, però els justos no les temen, perquè estimen la veritat i no en són remoguts.

41. Aleshores, oh estimats germans meus, atanseu-vos al Senyor, el Sant. Recordeu que les seves sendes són rectes. Heus aquí, el camí per a l’home és estret, però el té ben recte davant seu. I el guardià de la porta és el Sant d’Israel, i allí no empra cap servent. I no hi ha cap altre camí sinó per la porta, perquè ell no pot ésser enganyat, car Déu el Senyor és el seu nom.

42. I aquell que truqui, a ell obrirà. I els savis, i els instruïts i els rics — els qui són fatus a causa del seu saber i de la seva saviesa i riqueses — aquests són els qui avorreix. I si no rebutgen aquestes coses, i no es consideren insensats davant Déu, i no s’abaixen amb la més profunda humilitat, no els obrirà.

43. Però les coses del savi i del prudent els restaran ocultes per sempre, sí, aquella felicitat que està preparada per als sants.

44. Oh, estimats germans, recordeu les meves paraules. Heus aquí que em trec les vestidures i les espolso davant vostre. Prego el Déu de la meva salvació que m’esguardi amb el seu ull tot escorcollador. Per tant, sabreu, en el darrer dia quan tots els homes siguin jutjats per les seves obres, que el Déu d’Israel em féu testimoni, que vaig espolsar les vostres iniquitats de la meva ànima, i que m’estaré resplendent davant ell, exempte de la vostra sang.

45. Oh, estimats germans, aparteu-vos dels vostres pecats! Desfermeu-vos les cadenes d’aquell que us voldria lligar ferms. Acosteu-vos a aquest Déu, que és la roca de la vostra salvació.

46. Prepareu les vostres ànimes per aquell dia gloriós, quan la justícia serà administrada al just, àdhuc el dia del judici, a fi que no us encongiu amb por afrontosa, ni remembreu la vostra terrible culpa amb perfecció, i us vegeu constrenyits a exclamar: Sants, sants són els teus judicis, oh Senyor, Déu Totpoderós! Però reconec la meva culpa; vaig transgredir la teva llei, i meves són les transgressions. I el diable m’ha obtingut, que sóc presa de la seva terrible misèria.

47. Però, heus aquí, germans meus, ¿cal que us desperti a la terrible realitat d’aquestes coses? Esgarrifaria la vostra ànima si la vostra ment fos pura? Parlaria clar amb vosaltres, segons la claredat de la veritat, si fóssiu lliures del pecat?

48. Heus aquí, si fóssiu sants us parlaria de la santedat. Però com que no ho sou i em teniu com a mestre, cal que us ensenyi les conseqüències del pecat.

49. Heus aquí, la meva ànima avorreix el pecat i el meu cor es delecta en la justícia. I lloaré el sant nom del meu Déu.

50. Veniu, germans meus, tots els qui teniu set, veniu a les aigües. I aquell que no té diners, vina, i compra i menja. Sí, veniu, compreu vi i llet, sense diners i sense preu.

51. Per tant, no gasteu els diners en allò que no té valor, ni el vostre esforç en el que no pot satisfer. Escolteu-me atentament, i recordeu les paraules que us he dit. Veniu al Sant d’Israel i feu festí en allò que no depereix ni pot corrompre’s; i que la vostra ànima es delecti en les coses grasses.

52. Heus aquí, estimats germans, recordeu les paraules del vostre Déu. Pregueu-li constantment de dia, i doneu-li gràcies al seu sant nom de nit. Que es gaubin els vostres cors!

53. Heus aquí, que en són de grans les aliances del Senyor, i que en són de grans les seves condescendències envers els fills dels homes! Per la seva grandesa, per la seva gràcia i misericòrdia, ens ha promès que la nostra semença no serà totalment destruïda segons la carn, sinó que en preservarà. I en generacions futures arribarà a ésser una branca justa per a la casa d’Israel.

54. I ara, germans meus, voldria parlar-vos més, però l’endemà us declararé la resta de les meves paraules. Amén.