1. Succeí que jo, Nefí, vaig clamar molt al meu Déu i Senyor a causa de la còlera dels meus germans.

2. Però, heus aquí, la seva ira augmentà contra meu, fins que provaren de llevar-me la vida.

3. Sí, rondinaven contra meu, dient: El nostre germà petit pensa governar-nos. Hem patit moltes afliccions per culpa seva. Matem-lo, doncs, perquè les seves paraules no ens afligeixin més. Heus aquí, no li tindrem per cabdill nostre, ja que ens pertoca a nosaltres, els seus germans grans, de governar aquest poble.

4. Ara, no escric damunt aquestes planxes tot allò que rondinaven en contra meu. En tinc prou dient que provaren de matar-me.

5. I succeí que el Senyor em va avisar a mi, Nefí, que m’allunyés d’ells i fugís cap a l’erm, amb tots els que volien acompanyar-me.

6. Per tant, jo, Nefí, vaig prendre la meva família, i Zoram i la seva família, i Sam, el meu germà gran, i la seva família, i Jacob i Josep, els meus germans petits, i també les meves germanes i tots els qui volgueren venir amb mi. I tots aquells que volien anar-se’n amb mi, eren els qui creien en les amonestacions i revelacions de Déu; per això escoltaren les meves paraules.

7. Ens emportàrem les tendes i tot el que ens fou possible, i férem camí per l’erm per espai de molts dies; i a la fi vàrem fixar les tendes.

8. I el meu poble volgué que donéssim a aquell indret el nom de Nefí; per tant, l’anomenaren Nefí.

9. I tots els qui es trobaven amb mi prengueren d’anomenar-se el poble de Nefí.

10. I miràvem de complir els judicis, els estatuts i els manaments del Senyor en totes les coses, segons la llei de Moisès.

11. I el Senyor estava amb nosaltres i vàrem prosperar moltíssim; perquè plantàrem llavors i en collírem abundosament. I començàrem a criar ramats, i bestiar, i tota mena d’animals.

12. Jo, Nefí, també m’havia endut els annals que eren gravats damunt les planxes de llautó; i també, l’esfera o brúixola que la mà del Senyor havia preparat per al meu pare, segons el que ja queda escrit.

13. I succeí que començàrem a prosperar molt i a multiplicar-nos en el país.

14. Jo, Nefí, vaig prendre l’espasa de Laban, i a la seva faisó vaig fer moltes espases, si de cas els del poble que ara es deien lamanites, queien damunt nostre per a destruir-nos. Perquè jo coneixia l’odi que em tenien, a mi i als meus fills, i a tots aquells que s’anomenaven el meu poble.

15. I vaig ensenyar el meu poble a construir edificis i a treballar tota mena de fusta, i de ferro, coure, llautó i acer, i d’or, i de plata i de metalls preciosos, que se’n trobaven en abundància.

16. I jo, Nefí, vaig edificar un temple, i el vaig construir a la faisó del temple de Salomó, si bé no fou construït amb materials tan preciosos, ja que no se’n trobaven en el país. Per tant, no es podia edificar com el de Salomó; però la manera de la seva construcció n’era semblant, i la seva mà d’obra molt exceŀlent.

17. I succeí que jo, Nefí, vaig fer que el meu poble fos laboriós i que treballés amb les seves pròpies mans.

18. I succeí que volien que fos el seu rei. Però jo, Nefí, no desitjava que tinguessin rei. Així i tot, vaig fer per a ells tot el que estava al meu poder.

19. Heus aquí, que s’havien acomplert les paraules del Senyor als meus germans, les quals en parlà, que jo seria el seu cabdill i mestre. Per tant, ho havia estat, segons els manaments del Senyor, fins el dia que intentaren llevar-me la vida.

20. Per tant, així s’acomplí la paraula que em va parlar el Senyor, dient: En tant que no escoltin les teves paraules, seran exclosos de la presència del Senyor. I en veritat, que en foren exclosos.

21. El Senyor havia fet caure la maledicció damunt d’ells, sí, àdhuc una maledicció greu, a casa de la seva iniquitat. Perquè tant havien endurit el cor en contra d’ell, que s’havien tornat com pedra foguera. I així com abans eren blancs, bellíssims i delitosos, per tal que no fossin atractius per al meu poble, Déu el Senyor féu que els cobrís una pell fosca.

22. Així diu el Senyor Déu: Faré que siguin repugnants per al teu poble si no es penedeixin de les seves iniquitats.

23. I maleïda sigui la semença d’aquell que es barregi amb la seva, car seran maleïts amb la mateixa maledicció. El Senyor ho digué, i així fou fet.

24. I a causa de la seva maledicció que els va caure al damunt, esdevingueren un poble gandul, ple d’estrafolleria i d’engany, que cercava les bèsties feres a l’erm.

25. I el Senyor Déu em digué: Seran un flagell per als teus descendents a fi de moure’ls al record de mi. I en tant que no se’n recordin de mi ni escoltin les meves paraules, els flageŀlaran fins a la destrucció.

26. Succeí que jo, Nefí, vaig consagrar Jacob i Josep perquè fossin sacerdots i mestres sobre el país del meu poble.

27. I succeí que vàrem viure d’una manera feliç.

28. Ja havien transcorregut trenta anys des que havíem sortit de Jerusalem.

29. I jo, Nefí, havia guardat fins llavors els annals del meu poble damunt les planxes que havia fet.

30. I succeí que el Senyor Déu em digué: Fes-te d’altres planxes; i sobre elles gravaràs moltes coses que em són grates a la vista, pel profit del teu poble.

31. Per tant, jo, Nefí, per ésser obedient als manaments del Senyor, vaig fer aquestes planxes damunt les quals he gravat aquestes coses.

32. I vaig gravar allò que agrada a Déu. I si al meu poble li agraden les coses de Déu, li agradaran les meves inscripcions que hi ha sobre aquestes planxes.

33. I si el meu poble desitja saber la part més particular de la història del meu poble, haurà de cercar les meves altres planxes.

34. I tinc prou en dir que havien transcorregut quaranta anys, i ja havíem tingut guerres i baralles amb els nostres germans.