1. Però n’hi haurà molts — aquell dia quan jo procediré a fer una obra meravellosa entre ells, per a recordar les aliances que he fet amb els fills dels homes, per tal de posar la meva mà per segona vegada a fi de rescatar el meu poble, que és de la casa d’Israel;

2. I també, per a recordar les promeses que t’he fet a tu, Nefí, i també al teu pare, que em recordaria de la teva semença; i que les paraules de la teva semença eixirien de la meva boca fins a la teva semença. I les meves paraules xiuxiuejaran fins a la fi de la terra, com a estendard per al meu poble, que és de la casa d’Israel.

3. I perquè les meves paraules xiuxiuejaran, molts dels gentils diran: Una Bíblia, una Bíblia! Tenim una Bíblia! I no pot haver-hi cap més Bíblia!

4. Però així diu el Senyor Deu: Insensats! Tindran una Bíblia, i provindrà dels jueus, el meu poble de l’antiga aliança. I que els agraiexen als jueus per la Bíblia que reben d’ells? Sí, què volen dir els gentils? Es que es recorden dels fatics, i les labors, i les penes dels jueus, i la seva diligència a mi, en fer eixir la salvació als gentils?

5. Oh gentils, us heu recordat dels jueus, el meu poble de l’antiga aliança? No, sinó que els heu maleït, i els heu avorrit, i no heu buscat de rescatar-los. Però heus aquí, jo tornaré totes aquestes coses sobre el vostre propi cap, perquè jo, el Senyor, no he oblidat el meu poble.

6. Oh insensats, vosaltres que dieu: Una Bíblia, tenim una Bíblia i no en necessitem de cap més Bíblia! Tindríeu una Bíblia si no fos pels jueus?

7. No sabeu que hi ha més d’una nació? No sabeu que jo, el Senyor Déu vostre, he creat tots els homes, i que em recordo dels qui són a les illes de la mar? Que governo dalt en el cel i baix a la terra, i faig eixir la meva paraula als fills dels homes, sí, fins a totes les nacions de la terra?

8. Per què rondineu, doncs, de què rebreu més de les meves paraules? No sabeu que el testimoniatge de dues nacions us és testimoni de què jo sóc Déu, que em recordo tant d’una nació com d’una altra? Per tant, dic les mateixes paraules a una nació com a l’altra. I quan les dues nacions vagin plegades, el testimoniatge de les dues nacions va plegat també.

9. i faig això a fi de provar a molts que sóc el mateix ahir, avui i per sempre; i que declaro les meves paraules segons el meu plaer. I perquè he dit una paraula, no heu de suposar que no puc dir-ne una altra. Perquè la meva obra no ha acabat encara, ni acabarà fins a la fi de l’home, ni després d’aquell dia enllà, ni mai més.

10. Per tant, perquè teniu una Bíblia, no heu de suposar que conté totes les meves paraules, ni tampoc heu de pensar que no n’he fet escriure d’altres.

11. Perquè jo mano a tots els homes, tant a l’est com a l’oest, al nord com al sud, i a les illes de la mar, que escriguin el que jo els digui. Perquè des dels llibres que s’hagin escrit, jutjaré el món, cadascú segons les seves obres, conforme amb el que s’hagi escrit.

12. Heus aquí que parlaré als jueus, i n’escriuran. I parlaré també als nefites, i n’escriuran. També parlaré a les altres tribus de la casa d’Israel que he emmenat fora, i n’escriuran. I també parlaré a totes les nacions de la terra, i n’escriuran.

13. I succeirà que els jueus tindran les paraules dels nefites, i els nefites, les dels jueus. I els nefites i els jueus tindran les paraules de les tribus perdudes d’Israel, i les tribus perdudes d’Israel tindran les dels nefites i dels jueus.

14. I succeirà que el meu poble, que és de la casa d’Israel, serà recollit a casa, a les terres de les seves possessions; i la meva paraula també serà recollida en una de sola. I mostraré als qui lluitin contra la meva paraula i contra el meu poble, que és de la casa d’Israel, que jo sóc Déu i que vaig fer pacte amb Abraham de recordar-me de la seva semença per sempre.